A la Neus, in memoriam:
Hem portat les teves cendres
fins al cim que atalaia, protector,
els teus orígens.
Has volat,
com pols de boira,
amunt, amunt...
Somriuran, els núvols,
enjogassats per tu,
cada capvespre.
 |
| Des del cim del Casamanya |
 |
| El comiat multitudinari |
 |
| Genciana - pastorella |
Amb aquestes amistats i aquestes vistes, podríem dir que la Neus ha arribat a la Glòria.
ResponEliminaSaps? Hi havia molta gent, la nostra colla de muntanya, la família, germans cosins, nebots... i altres amics d'ella. Pujàvem un munt de gent i se m'acudia pensar que si ella ens podia veure, es faria un tip de riure a costa nostra, per haver muntat tota questa moguda, amb el seu desig d'escampar-se per la seva muntanya estimada. Pensava jo, que de la broma com era, ens estava dient des dels seu núvol "Era broma, era broma, no calia que pugéssiu fins aquí dalt amb les meves cendres" rient sense parar. Vaig tenir la gosadia de dir-ho en veu alts i tothom va estar-hi d'acord. Segur, segur que ens estava prenent el pèl. La Neus era així.
EliminaUn comiat molt bonic per a la Neus. Estaria contenta.
ResponEliminaVa ser un comiat bonic i un dia bonic, i crec que sí que n'estaria ben contenta!!!
EliminaNo sé qui era la Neus, devia ser una persona molt estimada perquè li heu fet un comiat molt emotiu, fins i tot les flors hi han estat presents...Les altres muntanyes i els núvols seran des d'ara com un bressol pel seu record!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Era una amiga, companya de tantes excursions i campaments i sortides. Era molt estimada, molt bromista, molt riallera. Segur que on sigui que ha anat, s'ho passaran pipa amb ella, per això em va venir la idea dels núvols que canvien de color enjogassats per les seves bromes.
EliminaUn bell, molt bell record per a una persona supose que estimada.
ResponEliminaUna amiga de la infantesa... sí de tota la vida. Gràcies!
Eliminauna abraçada molt gran !
ResponEliminaUna altra de tornada, bonica!!!!
EliminaUna abraçada infinita.
ResponEliminaUna bosseta de petons dolços per acompanyar, nineta estimada.
Gràcies, Barbo, una altra abraçada immensa de tornada i m'agafo la bosseta de petons.
EliminaMai pot ser una situació agradable aquesta, però almenys ho vau fer junts, i vau fer allò que li hauria agradat, segur. Una abraçada molt forta Carme.
ResponEliminaVa ser un dia bonic, malgrat tot, XeXu, perquè vam fer el que ella ens havia demanat. Vam portar les seves cendres al Casamanya. I la que era més difícil que la recordéssim rient i passant-ho bé. Sense estalviar alguns moments emotius i alguna llàgrima, també.
EliminaUn acte preciós, la de deixar les cendres tots plegats en un lloc com aquest. Amb aquests gests, la mort es converteix en un fet molt més natural, diria que fa menys por.
ResponEliminaUna abraçada molt tendra per a tu, Carme!
Una abraçada també de tornada, molt forta, moltes gràcies Montse!
EliminaUn comiat preciós, segur que el seu somriure va embellir el dia.
ResponEliminaAhir, dia 6, va fer dos anys que mumarona ens va deixar, com passa el temps...
Una aferradeta ben forta, Carme.
Dos anys ja... Una abraçada de mida gegant, ninona...
EliminaCaram... impressiona.
ResponEliminaSí, impressiona, és cert!
Elimina