Col·lecció de moments: Heures i persiana

divendres, 17 de juny del 2016

Heures i persiana

Mimetitzem-nos
copiem-nos, plagiem-nos,
fem-nos del mateix color,
I per un sol instant
barregem-nos.
Com heures que s'arrapen
entre els replecs del cos.
Lluentors humides sobre la pell seca.

24 comentaris:

novesflors17 de juny del 2016, a les 19:25
Mai he vist heures tan esponeroses com a Girona, ja fa anys. Precioses em van semblar.
ResponElimina
Respostes
sa lluna17 de juny del 2016, a les 20:36
Les heures són molt maques, tenen un verd que ho omple tot, però a l'hora de treure-les és complicadíssim, s'aferren que fa por.

El teu poema m'ha encantat, ho llegeixo i ho rellegeixo i cada cop m'agrada més.
Aferradetes mimetitzades. :)
ResponElimina
Respostes
sargantana17 de juny del 2016, a les 21:30
segur que la fusta de la persiana es sent mes viva abraçada per les fulles de l'heura

una abraçada per vosaltres també...
ResponElimina
Respostes
M. Roser17 de juny del 2016, a les 22:22
La persiana i les heures , es donen una bona abraçada...
Petonets, Carme.
ResponElimina
Respostes
Alfonso Robles Motos17 de juny del 2016, a les 23:08
L'heura és com, simbòlicament una patrona del poble en què he viscut la major part de la meva vida. Simbolitza una mica la força de la unió a la terra, l'heura t'atrapa i mai et deixa marxar del tot del lloc, sempre unit a la teva terra.
D'altra banda, magnífics el poema i la foto.
Bona vesprada Carme
ResponElimina
Respostes
Fent camí18 de juny del 2016, a les 9:42
Si les heures arrelen en el teu cos, mai et deixaran marxar. Podràs tallar les fulles, les branques i semblarà que no hi son, però les arrels viuran amb tu per sempre.
ResponElimina
Respostes
jpmerch18 de juny del 2016, a les 13:13
La persiana d'un soterrat.
ResponElimina
Respostes
Galionar18 de juny del 2016, a les 18:03
La persiana sens dubte que hi surt guanyant, de la companyia de l'heura; perquè mira que està atrotinada, la pobra... I els teus versos, maquíssims!
ResponElimina
Respostes
Elfreelang19 de juny del 2016, a les 13:23
m'agrada tot....l idea d'assemblar-se heures i persianes, persones independents que decideixen entendre's en alguns punts comuns
ResponElimina
Respostes
microfragments19 de juny del 2016, a les 14:41
M'agrada l'analogia amb les heures. Bonic poema, bonica fotografia.

Vicent
ResponElimina
Respostes
Teresa Duch19 de juny del 2016, a les 19:03
Solidaritzem-nos i siguem tots un!
ResponElimina
Respostes
xavier pujol20 de juny del 2016, a les 10:32
La persiana enyora regular la llum, com abans feia. L'heura l'abraça. Tenen un mateix desig.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals22 de juny del 2016, a les 11:29
L'heura porta la mort a l'arbre, en aquest cas la persiana ja és morta.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)