Els tamarius tots s'aboquen,
flors i fulles sobre el mar.
Vora el passeig acompanyen
les passes dels caminants.
Flors i fulles, com de núvol
que se'm desfan a les mans.
Cauen, pel vent, a les ones.
Jo voldria fer-me mar.
Vull ser la mar que et bressola
amb murmuri escumejant.
Vull ser l'onada i la calma
fondària, llum i mirall.
Vull banyar-me en aquest mar,
ResponEliminaa l'ombra del tamariu.
Abraçar-me a les ones,
eixugar-me amb el vent.
Ara que fa caloreta... Una bona banyada no va gens malament.
EliminaSort en tenim de la poesia...
ResponEliminaPassaran la piconadora per sobre... Pobres versos!
EliminaSort en tenim, fanalet...
EliminaEsperem que no, que la sang dels versos no arribi al riu...
Sempre viuran en l'aire, els versos. Podem respirar-los.
ResponEliminaCom sempre, bonica aquarel·la.
Respirar els versos m'agrada molt i molt... No deixarem de fer-ho!
EliminaPoema com una cançó. L'aquarel·la, una preciositat.
ResponEliminaMoltes gràcies, bonica!
EliminaM'agrada molt aquest poema, és com l'auca del tamariu...jo també voldria ser-ne i que la mar em bressolés...
ResponEliminaBon vespre , Carme.
Grà cies, M Roser! Bon vespre!
Eliminatamarius ...m'agraden els tamarius ...i els darrers versos deliciosos Carme !
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree, bonica!
EliminaOh, quin poema tan preciós!
ResponEliminaM'encanta la quarteta del mig.
Gràcies, Glòria, vaig començar pensant que em quedava una mica "quico" i finalment es va anar canviant una mica a cada estrofa...
EliminaBonic, bonic!
ResponEliminaM'agrada molt el darrer vers.
Aferradetes, nina.
Aferradetes agraïdes, bonica!
Elimina