dimecres, 15 de juny de 2016

El dia que em vaig adonar que havia perdut un elefant

"Després de l'experiència de la desaparició de l'elefant, sovint tinc aquesta sensació. És a dir, vull fer coses però no em veig capaç d'imaginar les diferents conseqüències entre fer-les i no fer-les."

"L'elefant i el cuidador van desaparèixer completament i mai més no tornaran”

de L'elefant desapareix d'Haruki. Murakami



Potser no us semblarà possible, que mentre llegiu un conte surrealista, on desapareix un elefant, aneu notant poc a poc, que vosaltres mateixos també heu perdut un elefant, gros, molt gros i com que teniu molt poques possibilitats de trobar-lo, us aneu adonant que aquest fet té conseqüències directes a la vostra vida. 

Recordeu la cançó "M'he comprat un elefant, on el poso si és tan gran?"  I aneu pensant: "He perdut un elefant, què hi poso en el seu buit, si és tan gran?"

No sé si us heu fixat en quantes menes d'elefant es poden perdre, ni en quantes dificultats podeu trobar a viure sense ells.

El dia que em vaig adonar que havia perdut un elefant, potser per sempre, vaig pensar que com en el conte de Murakami, l'havia de buscar amb tots els mitjans que tingués a la meva disposició. I que si un cop buscat, l'elefant no sortia, havia de saber donar-lo per perdut i dedicar-me i omplir aquest buit tan gran, d'una munió de petites coses. També de paraules.

42 comentaris:

  1. És una bona manera d'omplir aquest buit tan gran, amb paraules. Però quan la majoria de les paraules i pensaments et recorden a l'elefant perdut ... què fer?
    Sempre he pensat que si qualsevol situació no es resol d'una manera diguem-ne natural, comprensible, difícilment podem omplir els buits.
    Aferradetes ben presents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquesta mena de coses, cadascú es gestiona a ell mateix com pot. Jo crec que encara que la majoria de paraules ens recordin l'elefant perdut, segons com siguin les paraules, poden omplir-lo també.

      I segur que hi ha buits que no es poden omplir, també ho veig com tu, sa lluna, però l'intent d'omplir-lo, la voluntat d'omplir-lo ja ens serveix una mica.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  2. Jo de jove, volia fer altres coses diferents de les que feia i mai sabia quines. Potser havia perdut l'elefant, però pensava que tenia molt de temps per trobar-lo. I m'he fet gran i l'elefant no ha sortit.
    Escriure en el blog i llegir-vos, es una de les petites coses que omplin el buit que va deixar l'elefant.
    Gràcies per compartir les vostres paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'entenc molt bé, per a mi també és una mica així, el blog, escriure, llegir i compartir és una bona cosa per omplir buits. I tant!

      Gràcies a tu, Mari!!!

      Elimina
  3. Si té un color rosa tan lluminós com el del teu dibuix, hi ha possibilitats de veure'l.

    Hi ha qui busca l'elefant i no el troba, sense adonar-se de que mai no l'ha tingut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i tant, era d'un rosa lluminós com aquest, Xavier!!! a veure si el veiem.

      És cert hi ha qui mai no l'ha tingut. I també és cert que hi ha qui no el busca mai ni en té ganes.

      Elimina
  4. Ja veig que t'ha impactat el conte de l'elefant. A mi no em va arribar tant, em va agradar més el conte on els fabriquen, per exemple, però potser és perquè ja era l'últim i ja anava amb pressa per acabar-lo, no ho sé. En conjunt, és un llibre que agradarà als lectors de Murakami, no crec que decebi a ningú. I naturalment, els que ja no són fans, no els dirà res. No sé com s'omple el buit que deixa un elefant, però sé que omplir les hores amb un llibre de Murakami sempre és satisfactori. Quan aquest bon home ja no hi sigui, llavors sí que haurem perdut un bon elefant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és l'únic eh? però potser precisament perquè era l'últim i havia d'aprofitar Murakami fins l'última gota, me'l vaig fer meu d'una manera especial.

      No em parlis de perdre més elefants, XeXu, que ja en tinc ben bé prou amb un! he, he,he....

      Elimina
  5. El problema està en que no he tingut mai cap elefant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. pons, no em sembla que sigui un problema, perquè estic segura que no el trobes a faltar... quina falta li fa al gran pons un elefant, a veure?

      Elimina
  6. Els versos, petits com són, són més grans que cap elefant, que jo sí que he tingut.

    ResponElimina
  7. Que ja és difícil que es perdi un elefant tan gran i de color rosa...Potser s'ha tornat invisible , perquè no vol que el trobin i el llueixin com un trofeu!
    D'omplir el seu buit, cada persona trobarà la manera,hi ha tantes coses que ens el poden fer oblidar, però mai de tot!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el conte, com diu el títol, l'elefant desapareix, s'esfuma, deixa de ser-hi... Invisible, potser sí, és una idea: hi és, però no es veu...

      Elimina
  8. M'has fet recordar l'obra "Antaviana" de Dagoll Dagom. Anunciaven, una família, que en el seu jardí algú havia perdut una cosa molt important. Tothom acudia buscant la seva pèrdua particular i, pot ser que així sigui. Al llarg de la vida, gairebé tots, hem perdut alguna cosa important i, de vegades també, passem temps i temps intentant trobar allò que hem perdut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs saps, que no me'n recordava gaire? M'hi has fet pensar tu, però tens raó, la metàfota és la mateixa. Tots hem perdut alguna cosa important. I a vegades passem molt temps i també perdem molt temps intentant trobar allò que ja és introbable.

      Elimina
  9. ... i encara més que buscar omplir els buits, mandrós com sóc, m'agrada que misteriosament es vagin omplint. Encara que no és dolent que quedi algun buit per omplir, sinó no sabríem com són, els buits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mandrós i pacient, deu ser... Perquè a vegades és la impaciència la que empeny, malgrat la mandra. Jo també sóc mandrosa. Parafrasejant el Petit Príncep, diria que bé val la pena suportar dos o tres petits buits, si volem conèixer la felicitat dels "plens", sembla que són tan bonics!

      Elimina
    2. Potser algú quedarà alleujat d'haver-se desfet d'una nosa tan gran com l'elefant rosa. I llavors podrà saltar i ballar amb tot l'espai per a ell.

      Elimina
    3. Olga, i tant! Pot ser que algú quedi alleujat de perdre un elefant, i en el seu buit salti i balli, depèn només de quin elefant es tracta... Hi ha tants elefants que portem dins!

      Elimina
  10. Fan ganes de llegir aquest llibre de Murakami. Fa uns anys, va caure en les meues mans 'Tokio Blues' i no em va acabar de convèncer.

    Ací deixe un text de Fourier on compara l'elefant amb el gos, decantant-se clarament pel primer: http://laixeta.blogspot.com.es/2011/07/lelefant-vs-el-gos.html

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, aquest és un llibre de contes, per tant tens la possibilitat que te n'agradi algun. Em sembla un bon llibre de Murakami per fer un nou intent. T'he d'aclarir que jo sóc addicta a Murakami, per si vols relativitzar una mica les meves afirmacions.

      Ara vaig a veure el text que proposes....

      Elimina
  11. Atenciooooooooó!!

    He trobat una dotzena d'elefants rosa llampant que es veuen una mica desorientats. Si algú sap on son els seus amos, que es dirigeixi a algun d'aquests punts d'informació on se'ls explicarà com recuperar-los. Moltes gràcies.

    BLOG DE L'ASSUMPTA
    PETIT BLOG DE L'ASSUMPTA
    ASSUMPTA ARTESANIA
    EL MÉS PETIT DE LA CASA
    LA DESTRUCTORA DE BLOGS
    SILENCI, ESTEM LLEGINT (si no hi sóc jo us atendrà en MAC, tot i que ell encara no ho sap)
    BLOG-VIA CAP A LA INDEPENDÈNCIA (si no hi sóc jo us atendrà la CARME, tot i que ella encara no ho sap)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure... Si tornes a aparellar els elefants i els seus amos.

      Estaria bé que es recuperessin mútuament, tot i que no tinc gaires esperances...

      Elimina
    2. Que els amos es donin pressa, que aquestes bestioles mengen una barbaritat!!! :-DD

      Elimina
  12. Per cert, tot i que a mi Murakami no m'agrada, he de dir que la idea de perdre un elefant em sembla original... (no hi havia una blogaire que tenia una elefanta per aquí la catosfera fa anys? hehehe)

    ResponElimina
    Respostes
    1. He de fer un aclariment: el verb "perdre" és de collita pròpia.
      Murakami, diu que desapareix (en el títol) el protagonista diu que "s'esfuma", i s'enfada quan els diaris de la seva ciutat diuen que d'ha escapat, perquè no hi ha cap evidència de fuga, sinó que efectivament "ha desaparegut".

      És un conte original i molt simbòlic i molt profund.

      Aquesta elefanteta rosa la tenia guardada amb els meus arxius de Paint i du el nom d'Elevanda, i és exactament aquesta elefanta d'una blocaire que corria per aquí fa anys. Ara no em surten els dos noms que va tenir, però va "mutar" en un moment donat. S'avançava al seu temps... He, he, he...

      Elimina
    2. Siiiiiiii l'Elevandaaaaa!! ;-)))

      Cert, cert, va mutar, qual si fos un pacte amb la CUP, però de bon rotllo :-DD

      Era una blogaire molt surrealista i súper simpàtica!!

      Elimina
    3. Crec que tenia un blog d'estiu i un d'hivern... i, a cada canvi d'estació feia el canvi, la mudança...

      Ostres, ja n'hem conegut de gent interessant per aquí, eh, CARME? ;-))

      Elimina
    4. Clar!!... es deia ROBA D'ESTIU... oi que sí?

      Però, a l'hivern... es deia ROBA D'HIVERN??... No em sona...

      Elimina
    5. TXISPUM!!

      http://robadestiu.blogspot.com.es/2009/04/la-carta-que-em-va-portar-el-vent.html

      BRUIXOLETA!!
      Era la Bruixoleta!! :-DDD
      I fa més de SET ANYS d'aquest post hehehe

      Elimina
    6. Ara m'entren dubtes? Bruixoleta i Robadestiu eren la mateixa?
      El blog es deia ROBA D'ESTIU, però... la Bloguera era la "Robadestiu" o la "Bruixoleta"?

      Elimina
    7. Sí, sí, sí, molt bé, bravo, bravo, Assumpta: bruixoleta i roba d'estiu eren la mateixa!

      http://labruixoleta.blogspot.com.es/

      Jo m'havia recordat de "roba d'estiu" però encara estava rumiant la primera opció, perquè la bruixoleta era la primera opció.

      Elimina
    8. Hehehe tenim gran experiència bloguera ;-))

      Bé, xiqueta, vaig a fer nones!!

      Petonets!!

      Elimina
  13. A mi m'has fet venir al cap aquella cançó de l'Unicorni Blau... ayer se me perdió, pastando lo dejé y desapareció... Jo la conec cantada per Misia però crec que Silvio Rodríguez també la canta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, He, He, el de Murakami estava tancat i ben tancat... ;)

      Elimina
    2. Vaig estar a punt de comprar aquest llibre de relats. Encara ho puc fer ;)

      Elimina
    3. Encara ho pots fer, si t'agrada Murakami, t'agradarà aquest llibre i si no el coneixes gaire, també em sembla un bon llibre per intentar acostar-se a Murakami i conèixer-lo millor.

      Elimina
    4. Sí, el conec, Murakami, i m'agrada.

      Elimina
  14. si el forat a omplir és gran hi haurem de posar tot i més de la nostre part per omplir-lo, que sempre es pot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si sempre es pot, però sempre s'ha d'intentar... Tot i més.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari