 |
| D'una fotografia de l'anna_lara trobada a l'instagram |
Baixo dels núvols,
poc a poc i amb recança.
Com marieta
baixant per una espiga,
no vull arribar a terra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Fes-ho a poc a poc, sense pressa, la realitat és tan feixuga que no li calen més forces.
ResponEliminaTens molta raó... la realitat s'imposa sempre!
EliminaLes espigues són aspres, impossibles a contrapèl.
ResponEliminaEl terra encara ho deu ser més per a la marieta.
Costa de baixar... i el terra és dur, ben sovint!
EliminaDeliciosa aquarel·la, Carme!
ResponEliminaLa marieta sembla reposar per agafar impuls i retornar al seu vol, lluny de la terra.
Gràcies, Glòria!!! Ella rai que pot volar!!!
Eliminam'agrada molt el teu dibuix i el poema ....marieta i espiga !
ResponEliminaGràcies, Elfree, fan una bonica combinació, oi?
EliminaCosta baixar dels núvols, s'està tan bé allí!!!
ResponEliminaI tant que sí... costa, costa...
EliminaM'embadaleix aquest poema, Carme! Jo tampoc vull arribar a terra quan he estat als núvols. He accedit a un món al qual difícilment renunciaré, que diria Margarit.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena! No renunciarem, encara que la realitat sigui contundent.
EliminaDoncs crec que t'hi assembles força a la marieta, Carme, potser perquè tant tu com ella aneu abillades de vermell (almenys en la teva foto de perfil). I com ella, tens eines per alçar el vol en cas de perill i aposentar-te en un altre lloc més segur..., o tornar cap a un altre núvol. És preciós el dibuix!
ResponEliminaUna abraçada!
Començaré a mirar núvols de recanvi, Montse... he, he, he...
EliminaGràcies, guapa, una abraçada.
La petita marieta no s'adona que és protagonista de la foto :-)
ResponElimina