Mentre hi hagi una claror que mantingui el caliu... res no està perdut.
O bé:
Mentre hi hagi un gest que ens apropi res no està perdut.
O bé (del comentari del Pere):
Mentre hi hagi una estrella que m'il·lumini cada nit, res no està perdut.
O bé ( del comentari del Joan):
Mentre afegim la llenya adequada al caliu res no està perdut.
O bé: (del comentari del Xavier)
Mentre no ens tallin la llum per falta de pagament, res no està perdut.
O bé: (Mari)
Mentre trobe la teua mà, encara que siga a fosques, res no està perdut...
Mentre hi hagi caliu, res no està perdut.
O bé: (Galionar)
Mentre quedi algú capaç d'adonar-se de la meva llum, res no estarà perdut.
O bé: (Barbollaire)
Mentre ens trobem al fons dels esguards, res no està perdut.
O bé: (Helena Bonals)
Mentre no et venci l'enemic interior, res no està perdut
(us animeu a fer noves propostes?)
Tinc un estrella al blog
ResponEliminam'il·lumina cada nit ...
després de les deu.
Bona tarda Carme.
Quina sort, és per això que el teu blog té tant de caliu...
EliminaBona nit, Pere!
si afegim la llenya adequada, sempre n'hi haurà
ResponEliminaSegur que sí...
EliminaMentre no ens tallin la llum per falta de pagament...
ResponElimina(anava a dir: una mica d'humor, però malauradament per alguns no ho seria, que també van impugnar la llei de pobresa energètica)
Doncs ben lluny de l'humor, seria una frase dramàtica en aquestes condicions que dius.
EliminaMentre trobe la teua mà, encara que siga a fosques, res no està perdut...
ResponEliminaGràcies, Mari... el poso dalt!
EliminaI si ja no queda claror, almenys que hi hagi brases!
ResponEliminaMentre hi hagi brasa, res no està perdut?
EliminaMentre quedi algú capaç d'adonar-se de la meva llum, res no està perdut!
ResponEliminaM'encanta la teva versió... gràcies!
EliminaLa sensació d'arribar a casa, amb aquella llum estimada i familiar...
ResponEliminaEra l'entrada d'un restaurant, al cancell de l'entrada, feia un racobet, però transmetia tanta calidesa quevla vaig fotografiar i dibuixar...
EliminaMentre ens trobem al fons dels esguards, res hauria d'estar perdut...
ResponEliminaUn petonet dolç, nineta :-)***
Barbo, gràcies per participar! Si em permets, recuperaré el final de la frase tal com el vaig escriure jo. En present, en afirmatiu, donant seguretat. Les paraules creen realitat, ja ho saps, oi? I m'agrada que les afirmacions positives i contundents ens ajudin a donar-nos força i confiança.
EliminaMentre ens trobem al fons dels esguards, res no està perdut. Així me l'enduc amunt. Amb convenciment.
Una abraçada molt forta, poeta, sempre és un plaer veure't per aquí.
Mentre no ens venci l'enemic interior, res no està perdut.
ResponEliminaMolt bona, aquesta, Helena! Me l'enduc!
Elimina