dilluns, 31 d’octubre de 2016

Riu Llobregat



Com deia la Trinca, el riu Llobregat és amarronat...

Feia un dia de sol, encara que a la plana quedava ben tapat per la boira baixa. Montserrat s'alçava sobre un llit de boira mentre nosaltres ens submergíem a sota. Tenía un color bonic, el riu,  amarronat tirant a vermellós, com si fos només de la pluja que havia remogut les terres.

Les pedres, el pont, el riu, el poble,  els camins tot tenia un color suau, una mica desdibuixat.

Reforçant les traces dels dibuixos, passa a passa i mirada a mirada vam construir un dia net i clar, per a poder-lo guardar.




15 comentaris:

  1. si podessin fer amb el Llobregat el que han fet amb el Besòs....vull dir que hauríem de tenir molta cura a que el Llobregat recuperés un bon color... submergir-se dins la boira....com si la boira fos un altra mena de riu espès

    ResponElimina
    Respostes
    1. Costa preservar els rius... molt. I són una riquesa infinita...

      Elimina
  2. Amarronat, allà i en bona part del recorregut. Hauré de revisitar les fonts per veure que, quan neix, no té aquest color.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també hauré de tornar a les fonts... per recordar que no, que no, que no neix d'aquest color.

      Elimina
  3. La Trinca es referia a un altre tipus de marró. Recordo que, dins del seu estil, aquella cançó era ecologista.
    El marró rogenc que ens presentes té un origen més natural. De pluges recents, de terres argiloses... Fins i tot fa bonic. Podríem entonar "la Vall del riu Vermell"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo em feia la il·lusió que era marró o vermell de terra, d'argila, però tampoc no n'estic gens segura. Hi hauré de tornar, a veure què!

      Elimina
    2. La veritat és que jo tampoc no estic segur del to marró del Llobregat.
      Però és cert que rius d'aigües cristal·lines com poden ser el Freser o qualsevol de les Nogueres, després de la pluja es tornen marronosos durant unes quantes hores.

      Elimina
    3. Sí que ho he vist molts cops, fins i tot alguns rierols d'aquells tan nets, es tornen de color de xocolata segons les pluges. Amb el Llobregat, no ho sé, ens l'haurem de tornar a mirar, més vegades.

      Elimina
  4. que les aigues baixen remogudes es ja tot un clàssic en aquest país de pandereta......

    ResponElimina
  5. Caram! m'ha costat de trobar aquest requadre. No em donava opció de comentar.
    Sí que és curiós i n'hi deu haver pocs de rius amb aquest color marronós!
    Trobo que aquesta falsa tardor és ben generosa en boires. Per Tarragona, cada dia al matí ens hi aixequem i els colors són tots així suaus i les formes esboirades. Per sort també cada dia, no triga gaire a escampar i a sortir un sol que si un no es mira el calendari, diria que és del mes d'agost. No només el sol, també la calor.
    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada, Teresa!!!

      Déu-n'hi-do, el sol i la calor d'aquesta tardor... ja tocaria que arribessin les pluges!

      Elimina
  6. Jo el tinc molt a la vora, aquest riu, bell tot i ser amarronat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bell, i tant! És molt difícil ser rou i no ser bell, malgrat tot el que els hi fem les persones...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari