Com deia la Trinca, el riu Llobregat és amarronat...
Feia un dia de sol, encara que a la plana quedava ben tapat per la boira baixa. Montserrat s'alçava sobre un llit de boira mentre nosaltres ens submergíem a sota. Tenía un color bonic, el riu, amarronat tirant a vermellós, com si fos només de la pluja que havia remogut les terres.
Les pedres, el pont, el riu, el poble, els camins tot tenia un color suau, una mica desdibuixat.
Reforçant les traces dels dibuixos, passa a passa i mirada a mirada vam construir un dia net i clar, per a poder-lo guardar.
si podessin fer amb el Llobregat el que han fet amb el Besòs....vull dir que hauríem de tenir molta cura a que el Llobregat recuperés un bon color... submergir-se dins la boira....com si la boira fos un altra mena de riu espès
ResponEliminaCosta preservar els rius... molt. I són una riquesa infinita...
EliminaAmarronat, allà i en bona part del recorregut. Hauré de revisitar les fonts per veure que, quan neix, no té aquest color.
ResponEliminaJo també hauré de tornar a les fonts... per recordar que no, que no, que no neix d'aquest color.
EliminaLa Trinca es referia a un altre tipus de marró. Recordo que, dins del seu estil, aquella cançó era ecologista.
ResponEliminaEl marró rogenc que ens presentes té un origen més natural. De pluges recents, de terres argiloses... Fins i tot fa bonic. Podríem entonar "la Vall del riu Vermell"
Jo em feia la il·lusió que era marró o vermell de terra, d'argila, però tampoc no n'estic gens segura. Hi hauré de tornar, a veure què!
EliminaLa veritat és que jo tampoc no estic segur del to marró del Llobregat.
EliminaPerò és cert que rius d'aigües cristal·lines com poden ser el Freser o qualsevol de les Nogueres, després de la pluja es tornen marronosos durant unes quantes hores.
Sí que ho he vist molts cops, fins i tot alguns rierols d'aquells tan nets, es tornen de color de xocolata segons les pluges. Amb el Llobregat, no ho sé, ens l'haurem de tornar a mirar, més vegades.
Eliminaque les aigues baixen remogudes es ja tot un clàssic en aquest país de pandereta......
ResponEliminaJa tens raó, ja, Joan!!!
EliminaCaram! m'ha costat de trobar aquest requadre. No em donava opció de comentar.
ResponEliminaSí que és curiós i n'hi deu haver pocs de rius amb aquest color marronós!
Trobo que aquesta falsa tardor és ben generosa en boires. Per Tarragona, cada dia al matí ens hi aixequem i els colors són tots així suaus i les formes esboirades. Per sort també cada dia, no triga gaire a escampar i a sortir un sol que si un no es mira el calendari, diria que és del mes d'agost. No només el sol, també la calor.
Una abraçada, Carme!
Una abraçada, Teresa!!!
EliminaDéu-n'hi-do, el sol i la calor d'aquesta tardor... ja tocaria que arribessin les pluges!
Jo el tinc molt a la vora, aquest riu, bell tot i ser amarronat.
ResponEliminaBell, i tant! És molt difícil ser rou i no ser bell, malgrat tot el que els hi fem les persones...
EliminaRiu...
Elimina