D'una foto d'en Joan Rodó
Replegaré les ales, amagaré els colors més llampants i em faré petita... resistiré el temps més fred, amagada entre les herbes. A vegades quatre fulles d'herba, poder ser tot un univers interessant i inacabable. Si inesperadament el volguessis conèixer, vine a buscar-m'hi. El meu univers potser t'agradaria si te'l miressis de ben a prop.
Aquesta papallona no es menjarà el paper?
ResponEliminaOstres, Jp! No se m'havia acudit! ;)
EliminaAmagada entre herbes no sé si passaria gaire bé l'hivern no... brrrr! Ja començo a tremolar de fred ara!! A vegades els dibuixos més simples són els que més omplen, aquest t'ha quedat Rodó! hehehe! ara he fet un acudit jo sola.... ^^
ResponEliminaGràcies, Alba, sola, no que a mi també m'ha fet riure, el teu acudit! :)
EliminaFixa´t que a mi m´agrada, tot i que hi hagi molta aigua enmig per arribar al teu univers!
ResponEliminaAferradeta i no t´amaguis molt, que et pugui trobar...
Noieta, no m'amagaria mai de qui em vol trobar! ;) Una abraçada de bona nit!
EliminaM'agradaria el teu univers, de fet ja m'agrada i molt.
ResponEliminaPerò no amaguis els colors ni et facis petita,
ni repleguis les ales, perquè tens que volar i anar on tot és possible.
M'agrada anar on tot està per fer i on tot és possible...
EliminaFinalment que puc veure el teu univers estic felic,.... Salutacions i bon divendres!
ResponEliminaGràcies, merike! Ja tens resolts tots els problemes per connectar-te?
EliminaQuina sensació més plaent em provoca pensar que hi ha universos que es poden tocar i que pots caminar-hi sense sentir el temor a perdre't.
ResponEliminaGràcies, Carme! No tinguis cap dubte que m'encantarà buscar-t'hi.
Gràcies, guapíssima! M'encantarà trobar-t'hi!
EliminaQuines fotos tan boniques hi ha al bloc d'en Joan Rodó.
ResponEliminaI quina versió tan encertada n'has fet tu amb el teu dibuix.
Molt maco, Carme.
Precioses, oi? M'hi perdo sovint.
Eliminaquan he vist el teu dibuix he pensat,ostres..em recorda una foto meva,i sí,després he vist l'enllaç al meu bloc.Gràcies per la publicitat!hahahaaa...
ResponEliminaun petó
Joan, demà una altra, doncs... però saps? em perdo tant... viatjant de foto en foto pel teu blog, que després només he pogut posar l'enllaç de blog, però no el de la foto. No vaig saber trobar el camí de tornar-hi... llàstima. M'agrada enllaçar les mateixes fotos del dibuix.
EliminaDemà més publicitat! ;) Un petó! Gràcies per els teves imatges!
Carme,aquí em tens pel que necessitis.
Eliminaclica aquí i podràs canviar l'enllaç de la papallona.
Per qualsevol dubte,només m'ho has de demanar!
Ostres, Joan! Això és un servei a domicili: Gràcies!!!! Enllaç canviat...
EliminaAra es "descobreix" que vaig dibuixar mirant la foto, però vaig pintar a la meva bola... la pobra papallona, ja quedat una mica deslluïda... :D Gràcies!
Una abraçada de bon dia!
Ets tu que et vols fer petita com una papallona Carmeta? El teu món seria aleshores un petit jardí,
ResponEliminaon poder descansar les teves ales sobre els pètals d'una flor, i canviaries colors i olors per sentiments...Qui vingués al teu petit món sortiria ben amarat d'emocions, embolcallades amb la rosada del matí...Potser et faré una visiteta, en forma de libèl·lula, o de cuca de llum, o d'abella... Tu estigues a l'aguait!
Petons de bona nit.
Estaré a l'aguait Rosereta!!!! M'encantarà la teva visita! :D
EliminaCarme, l’univers de les papallones pot ser molt petit o, a l’inrevés, molt gran quan desplega el seu batec d’ales. Tot un món, vibrant en cada esvoletegada o arraulida sota una branca.
ResponEliminaAbraçades blaves, com les ales d’aquesta papallona amiga.
Ja es veu de seguida que hi ha papallones més expertes que d'altres... :)
EliminaGràcies, abraçades ataronjades!
I imagina què pot viure en una sola fulla, o dins de la papallona mateix. Universos cada cop més petits, però igualment complexos.
ResponEliminaPetits i infinits a la vegada, XeXu!
EliminaUniversos a mida!
ResponEliminaI sobretot per compartir... a mida.
Eliminaquè bé fer-se petita de tant en tant i arreulir-se sota les fulles..:)
ResponEliminaI si a sobre ningú no et veu... aleshores ja és... genial!
EliminaLa Moleskine gegant... la llibreta de Camamilla... t'asseguro que em son tan familiars com si les tingués aquí al costat... Fas de "casa teva" un lloc especial... comparteixes el que t'agrada d'una forma tan senzilla i natural que no podem deixar de passar-hi (ni quan estem fent clauers desesperadament!! hahaha... pobre de mi, què lentaaaaa que sóc!!)
ResponEliminaFer pauses en una feina molt llarga és tant necessari com les hores que hi dediquem... :) Ets lenta perquè tot ho fas amb molta cura i molt polit... jo sóc ràpida i "xapussa" :)
EliminaAvui he pensa t en tu, perquè he fet un pastís d'aniversari per una amiga que fa anys i per portar-lo tenia una capsa de cartró de pastisseria, amb el nom i tot de la pastisseria... i m'he dit la "tunejaré" com l'Assumpta i m'he copiat un dibuix meu, damunt una cartolina i he enganxa t i retallat la cartolina per adaptar-la a la forma de la capsa... Ha quedat prou bé, però es nota el meu "ramalassu" "xapussa" :)
Resistirà!! i tant!
ResponEliminaM'agrada moltíssim el darrer vers "El meu univers potser t'agradaria si te'l miressis de ben a prop". Tota una declaració.
No trobes que hi ha gent que tot s'ho mira de massa lluny? Com a distància? Jo sí!
Elimina:)
Si, i tant!! crec que si et mires les coses de lluny, com que no t'has d'implicar, en alguns casos x recels, en d'altres per por,... i ja veus, podria descobrir coses meravelloses si s'apropés.
EliminaN.hi han que guanyen en les distancies curtes.llastima que la gent no s.acosti mes l.una a l.altra.
ResponEliminaPrecios com sempr
Enric.mobil
Jo també penso que és llàstima que la gent no s'acosti més... :) Gràcies Enric!
Elimina