Encara que les ombres enfosqueixin el groc,
si traiem la fulla de l'ombra recuperarà el seu color.
Com una joia
la llum del groc esclata,
entre les heures.
si traiem la fulla de l'ombra recuperarà el seu color.
Com una joia
la llum del groc esclata,
entre les heures.
Bonic el haiku, i també el contrast de colors.
ResponEliminaGràcies, XeXu!!!
EliminaAmagat en el fons del verd, hi ha el groc, que és el color que li dóna la llum. El blau li modula les formes.
ResponEliminaI sí, entre les fulles de l'heura hi jeu una joia.
Una poesia del color! Gràcies Xavier!
Eliminatot és qüestió de llum
ResponEliminaLa llum ens guia...
EliminaLes fulles tot i engroguint, tot i fent-se velles conserven el seu encant. A Però l'heure amb el seu verd potent semble immarcescible.
ResponEliminaÉs veritat, cadascuna de les dues coses té el seu encant...
EliminaLes heures s'arrapen, la fulla de morera sap anar per lliure.
ResponEliminaLes dues actituds tenen coses positives. Arrelar-se està bé i anar per lliure també. Potser les persones podem fer-ho tot.
Elimina