Fils de Vidre

Les fotos  del fotògraf  oficial:  Miquel Àngel Vich.  Gràcies Barbo!!!

La presentació de  Fils de vidre,  va ser  per a mi una celebració,  una festa.  La  celebració d'un fet positiu i il·lusionant com és el llibre  d'una bona amiga.  En una festa  gaudim,  ens  ho passem bé i sobretot compartim i ens  comuniquem.

Hi havia  un munt  de blocaires  coneguts  i alguns que veia  per  primer  cop,  però  molt coneguts també. M'agrada molt  la sensació  de constatar  en viu i en directe   que allò  que sento,  que em sembla veure  o que  intueixo de les  relacions blocaires és  una realitat.

Després  de la presentació.  Vam llegir  un diàleg poètic  que a mi em va semblar  preciós.  Deu persones,  poetes  dels blogs,  intercalant poemes  propis amb  els de la Marta.  Va ser  bonic,  alegre, còmplice  i  engrescador.  Al menys  per  a mi.

Els  poetes  dels  diàlegs: Marta Sempere  amb 9 dels seus  poemes  i    com a resposta  un cadascun de  9 poetes:  Carme, Dolors, Gemma, Helena, Jordi, Matilde, Miquel Àngel, Noves Flors i Pilar.
(per ordre alfabètic)

Ens van ajudar a llegir alguns poemes: La Laura i la Marta

A continuació  us  poso  la presentació que jo vaig  llegir:

És  un gran goig per a mi, presentar-vos  avui aquest  poemari de la Marta  Sempere:  Fils de vidre. 

Fa anys, de la mà  d’un amic  comú,  vaig  llegir els que van ser per a mi els primers  poemes de la Marta,  abans de conèixer-la.  Recordo, ara,  amb  un somriure  que la pregunta i el comentari,  del Miquel Àngel, van ser,  “són publicables,  oi?”  seguit  d’un  “Jo li dic,  però  a mi no em fa cas.”  Jo vaig estar  d’acord  amb ell.  Ja  veieu,  ja veus, Miquel Àngel,  el temps  ens  ha donat la raó:  els poemes de la Marta ja estan publicats!

No gaire  més tard  vaig  conèixer la Marta,  va ser quan va arribar  amb força  al món dels blogs poètics.  La  Marta  és  poeta  des  de sempre...  no ha deixat  de dibuixar el seu mapa del món  a través  dels  seus  poemes  en cap moment. 

A  més  a més  de poeta  dels mots,  també  ho és  de les  imatges.

Educadora,  pedagoga, terapeuta de joves  que han  ensopegat massa  fort  a la vida.

Però,  la Marta,  per  sobre  de tot  és  una amiga.  I no vull  dir  només  que és  una amiga  meva,  (i tant que ho és,  per  a mi  una amiga  de sinceritats  i converses  intenses) també vull dir  que  la faceta  amiga  és  immensa  en ella.  Tant,  li trobo,   que m’ha vingut  de gust  demanar  a  uns quants  amics  comuns i blocaires  si voldrien dir alguna cosa   en aquesta presentació. I tots  m’han dit que sí.

Na  Joana Bagur,  des  de Menorca,  em va  enviar  aquestes  paraules: “digues-li quan la tenguis  a prop, que per  a  mi és  com una guspireta (de llum blava)  que enlluerna des  d’enfora”

La  Dolors,  que  coneixereu  en breus  moments,  em va dir:  “Una de les millors coses d'haver començat en el món blogaire, ha estat conèixer a la Marta.  El que era simpatia, s'ha transformat en una bonica amistat. Desitjo que gaudeixi molt d'aquesta nova etapa. Que se'n llegeixin molts exemplars i que   en dediqui molts més”

L’Elvira  que tenia moltes  ganes  de ser-hi  i  ha volgut  al menys  ser-hi amb les  paraules:  “Diuen que el pot petit hi ha la bona confitura , mai els tòpics havien estat tant verdaders, en el cas de la Marta  ella és de talla baixeta però el seu cor és molt gran, i la seva alçada personal, si la biologia fos coherent, hauria de tenir la mida d'una jugadora de basquet. És forta, té talent, és propera i intel·ligent i els sotracs de la vida potser l'han fet trontollar, però ferma es refà a si mateixa i es reinventa cada dia. La Marta és molta Marta!”

El Miquel Àngel,  que també és  aquí  i el coneixereu  de seguida diu:

" La Marta posa passió en les totes coses que fa. Li sortiran millor o menys millor. Però quan posa la banya, - en el seu cas la urpa, és Lleó - no es tira enrere fàcilment. Això ho podem veure en els seus escrits, poemes, fotografies i en com viu la vida.

La vida, per la meva amiga, per la meva "més-millor-amiga-del-ànima", no és un temps que passa. És alguna cosa que absorbeix, respira, grata, acarona, besa, abraça, riu, plora, canta... amb els dins, amb tota ella."

I  vosaltres  direu...  ei!  I el llibre?  Doncs ara,  ara mateix  us parlo del llibre  i dels poemes. 

Són uns poemes  vitals,  intensos,  sovint  contundents,  amb molt poques  paraules  diuen  molt.

D’altres  més llargs  amb  un desgranar  de sentiments  que  se’t  fiquen endins,  endins  fins  arribar a l’ànima.

Ens  diu en  un dels  primers poemes... 

Vull estirar

De les  butxaques dels pantalons

Els fils de vidre

Per trencar  històries 

Que foraden folres.

....  i fins  i tot abans  de llegir  la paraula  trencadís  que  ve a continuació,  ja  se’ns  encomana  aquest  trencadís  necessari...  i ens surt de dins l’impuls  de deixar qualsevol  llast  que  ens  ancori  en  alguns dels  pretèrits  antics,  que tots  tenim  i ja no ens  calen.

No puc  deixar  de comentar un altre poema que  acaba  així.  “Tot el bosc  s’enyora”  la  personificació del bosc  que s’enyora,  com nosaltres,  tan fràgils,  fa  que aquest  enyorament  creixi  com la immensitat  del bosc. Creixi  fins  a embolcallar-nos  del tot.  El lector  es troba submergit  en aquest  bosc  de tendresa  i de nostàlgia.

Més  endavant  ens diu:

Darrere  aquest  roure

Les  fulles  febles

Dels brots  de poca  arrel

Ens impacten  endins tots  els contrastos d’aquest  breu  poema,  d’aquesta  imatge  tan clara.  Igual com en les contradiccions  humanes. El roure té una mateixa  naturalesa, una mateixa  substància, un mateix  ésser... pot  ser tan  fort  i gran i a la vegada  tan fràgil, en el brot d e poca  arrel.  Com nosaltres  forts  i fràgils en diferents  mesures,  a cada  moment.

Hi ha una  dedicació especial  en aquest  llibre a l’amor:  “Abans d’estimar-te,  ja t’estimava”  preciós  poema,  d’una subtilesa  exquisida.

A l’amor, sense oblidar  els moments  d’incomprensió  de tota  relació...  en un poema de  versos  breus  i sincopats 

"no 
en 
saps 
res 
del 
dol..."

A vegades expressa el patiment  d’una manera  que  ens el fa  sentir  gairebé  físic  sobre  nosaltres:   retorna l’espasme, la víscera  estremida,  la suor  als ulls, el aiguats  al pensament.

I el llibre  acaba  amb un apartat  molt  especial: Empremtes.  Són 9 poemes lírics  i  líquids, líquids  perquè  s’escolen  per  totes  les  escletxes  de l’ànima.

Aquests  9 poemes  són tant especials  que,  alguns  poetes  amics, hem volgut  dialogar  amb ells,  d’aquí una estona  tindreu  la oportunitat  d’escoltar-los,  a cada  Empremta de la Marta,  hi haurà un company  blocaire  i poeta  que  la respondrà. Aquest  joc  d’embastar  i cosir  diàlegs  poètics,  és  molt  conegut  per  nosaltres,  que l’utilitzem  de  mitjà  de transport d’emocions,  el em servir  per  jugar,  per  conèixer,  per  intercanviar,  per  compartir: