dilluns, 24 d’octubre del 2016

Un llumet a l'entrada



Mentre hi hagi una claror que mantingui el caliu... res no està perdut.

O bé:

Mentre hi hagi un gest que ens apropi res no està perdut.

O bé (del comentari del Pere):

Mentre hi hagi una estrella que m'il·lumini cada nit, res no està perdut.  

O bé ( del comentari del Joan):

Mentre afegim la llenya adequada al caliu res no està perdut.

O bé: (del comentari del Xavier)

Mentre no ens tallin la llum per falta de pagament, res no està perdut.

O bé: (Mari)
Mentre trobe la teua mà, encara que siga a fosques, res no està perdut...

O bé: (del comentari d’en XeXu)
Mentre hi hagi caliu, res no està perdut.

O bé: (Galionar)
Mentre quedi algú capaç d'adonar-se de la meva llum, res no estarà perdut.

O bé:  (Barbollaire)
Mentre ens trobem al fons dels esguards, res no està perdut.

O bé: (Helena Bonals)
Mentre no et venci l'enemic interior, res no està perdut


(us animeu a fer noves propostes?)

18 comentaris:

  1. Tinc un estrella al blog
    m'il·lumina cada nit ...
    després de les deu.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort, és per això que el teu blog té tant de caliu...

      Bona nit, Pere!

      Elimina
  2. si afegim la llenya adequada, sempre n'hi haurà

    ResponElimina
  3. Mentre no ens tallin la llum per falta de pagament...
    (anava a dir: una mica d'humor, però malauradament per alguns no ho seria, que també van impugnar la llei de pobresa energètica)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ben lluny de l'humor, seria una frase dramàtica en aquestes condicions que dius.

      Elimina
  4. Mentre trobe la teua mà, encara que siga a fosques, res no està perdut...

    ResponElimina
  5. I si ja no queda claror, almenys que hi hagi brases!

    ResponElimina
  6. Mentre quedi algú capaç d'adonar-se de la meva llum, res no està perdut!

    ResponElimina
  7. La sensació d'arribar a casa, amb aquella llum estimada i familiar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era l'entrada d'un restaurant, al cancell de l'entrada, feia un racobet, però transmetia tanta calidesa quevla vaig fotografiar i dibuixar...

      Elimina
  8. Mentre ens trobem al fons dels esguards, res hauria d'estar perdut...

    Un petonet dolç, nineta :-)***

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barbo, gràcies per participar! Si em permets, recuperaré el final de la frase tal com el vaig escriure jo. En present, en afirmatiu, donant seguretat. Les paraules creen realitat, ja ho saps, oi? I m'agrada que les afirmacions positives i contundents ens ajudin a donar-nos força i confiança.

      Mentre ens trobem al fons dels esguards, res no està perdut. Així me l'enduc amunt. Amb convenciment.

      Una abraçada molt forta, poeta, sempre és un plaer veure't per aquí.

      Elimina
  9. Mentre no ens venci l'enemic interior, res no està perdut.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari