divendres, 11 de novembre del 2016

Leonard Cohen

Avui m'he entristi amb la mort de Leonard Cohen. 
Anem perdent ídols i referents. 
Un més que ja ha marxat i que portarem al cor. 
Fins sempre i moltes gràcies, mestre.



SUSANNA

Susanna té una casa enllà de la ribera.
Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre.
I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta.
I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.
I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella,
de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre
que ella té un amor per sempre.

I voleu fer el camí amb ella.

I sabeu que ella el fa a cegues.
I sabeu que ella es confia,
que el seu cos es dóna al vostre per no res.

I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,

va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven
de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven.
I va dir: "Des d'ara, els homes
mariners seran i amb barques aniran...".
Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.
Solitari com un home, deixà anar
sobre nosaltres el seu clam.

I el camí que ell fa feu vostre

i voleu seguir-lo a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.

I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa.

Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres,
mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.
I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure,
entremig d'escombraries i entremig de flors enceses,
com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen.
I Susanna el mirall desa.

I voleu fer el camí amb ella.

I voleu seguir-la a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.



(traducció de JM Andreu)  







29 comentaris:

  1. Una manera molt trista de començar el matí quan a les 6, des de Catalunya Ràdio, la Mònica Terribas m'ha fet saber la notícia. I que llarga, la jornada laboral, sense possibilitat de poder-ne consultar més detalls... Només se m'acut donar-li les gràcies per la bellesa que ens ha regalat amb les seves cançons i els seus versos, i per haver estat la banda sonora de moments importants de la meva vida... A reveure, Leonard, poeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, sí, Montse, sempre gràcies als mestres que ens acompanyen. Si existís un cel, segur que ens hi trobaríem... a reveure, poeta!

      Elimina
  2. M'ha passat igual que a la Galionar, quan a les del matí estava escoltant la ràdio i la Terribes ha posat un fragment de "First We take Manhattan". M'he imaginat el pitjor abans de que la Mònica donés la notícia.
    Durant tot el dia, he anat fent un repàs de cançons del Leonard Cohen, triant les que més m'agraden.
    Quin llegat més grandiós que deixa.
    Gràcies Carme per incloure també la versió en català de "Susana" que va fer el Toti Soler, i que serví per a que més endavant l'enregistrés també el Serrat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també he anat escoltant les seves cançons, en totes les estones que he pogut.

      La versió catalana de Suzanne, l'he rebut d'en Celdoni Fonoll, la lletra i el vídeo, directament al mail, de bon matí i m'hacsemblat bona idea compartir-ho.

      Elimina
  3. És una gran pèrdua, era un gran home, però per sort ens ha deixat una bona quantitat de música per anar escoltant i al mateix temps recordar-lo per tot el que ha estat i serà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era un gran home. Crec que era un gran poeta i artista, però també una persona profundament bona. El recordarem.

      Elimina
  4. Jo també estic trista, també l'estic escoltant, em vull tornar a escoltar l'últim disc, que me'l vaig comprar i encara no m'he parat a escoltar-lo. Ara faran el concert del 93 al 33, hi vaig ser, i al del 2012 també. I enmig no vaig anar a cap més? es veu que no, però em van agradar moltíssim. Abraçada!

    ResponElimina
  5. Al de 2009 també vaig anar! que el Joan em va fer marxar als bisos perquè teníem la nena amb la sogra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota una fan, ja ho veig!!! Jo vaig més endarrerida que tu, perquè em vull comprar l'últim disc i encara no el tinc!

      Abraçada!

      Elimina
  6. Malauradament veiem com van desapareixent els que han estat els nostres ídols de la joventut i, gairebé sempre, tenim la sensació, que no trobem persones més joves que les puguin reemplaçar. Ha estat un dia trist per a la música i les lletres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que sempre és difícil, per no dir impossible tenir ídols o referents més joves que un mateix. Ens quedem amb la seva música i les seves paraules.

      Elimina
  7. La seva veu i manera d'interpretar, per sort, les podem seguir gaudint. També per sort per ell i per nosaltres ha tingut una llarga vida i vull pensar què ha marxat tan plàcidament com cantava.
    Bonic homenatge el teu, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguirem gaudint de tot el que ens ha deixat i enyorarem el seu posat i la seva mirada d'home profundament bo.

      Elimina
  8. Ens ha deixat una gran veu que ens ha acompanyat durant dècades. En resta la seva obra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens consolarem amb el que ha deixat fet... moltíssim. Em falta el seu últim disc, encara!

      Elimina
  9. Un dia molt trist per als qui estimàvem la seva música i la seva poesia, inseparables en el seu cas.
    Afortunadament la seva obra segueix viva.

    ResponElimina
  10. Diuen que quan mora un cantant com aquest immediatament ressuscita perquè de cop ens posem a revisar les seves cançons i a gaudir del les seves paraules i les seves notes. A mi m'ha passat totalment així amb en Cohen. Després de llargs mesos sense escoltar-lo porto un parell de dies que només tinc oïdes per a ell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que és ben cert això que diuen, perquè de sobte ens ve la fal·lera. Tot i que he de confessar que jo no he deixat mai d'escoltar Leonard Cohen, però no pas com aquests darrers dies: intensament.

      Una abraçada, Ignasi!

      Elimina
  11. completament d'acord ....per sort les cançons, el missatge les lletres, la música, el faran perdurar entre nosaltres

    ResponElimina
  12. M'afig al comentari que et deixa Alfonso Robles. Així em sent jo també.

    ResponElimina
  13. Ha mort al peu del canó. És insubstituïble, com Moustaki.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, com Moustaki, no els deixaré d'escoltar, a cap dels dos.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari