Recordes? la claror del sol ho escalfava tot
i dibuixava els arbres sobre el camí.
I aleshores no existia res més que l'instant.
El blau, les pedres, els murs,
la glorieta al revolt llunyà.
El marc buit en l'espai que et suggeria ja la imatge.
Recordes, el mar en calma
com agafava una embranzida mica en mica.
D'onada en onada,
fins a regalar-nos escultures vives,
Arabescs en blau, de foscs i clars
vestits d'escuma blanca.
Quin blau més intens el del mar. A la pintura no es veuen els serrellets d'escuma blanca i me'ls imagino. Com les puntetes d'encaix d'un bonic vestit.
ResponEliminaEn aquest moment de la imatge, era a l'anada i el mar estava molt calmat. A la tornada, vam seure vora les ones una estona i anaven agafant cada cop més moviment, més formes, més ritme... sense arribar a ser amenaçadores en cap moment.
EliminaNo m'estranya que el camí de Ronda t'hagi inspirat aquests versos tan bonics...Tot ell és com fer una passejada per un paradís!
ResponEliminaMolt bonic el dibuix.
Petonets.
Sí! Són tan bonics!
EliminaQuin esclat de colors, quina bellesa! El camí de ronda és ple de recons màgics que tu has sabut copsar.
ResponEliminaHi ha tants racons... que no sabia per on començar a dibuixar... algun dia en dibuixaré un altre.
Elimina"escultures vives", molt ben trobat! Els teus poemes en són.
ResponEliminaGràcies, Helena!
Elimina