Retrobarem el bes, que se'ns ha esgarriat pels carrerons dels anys.
El somriure com un mot silenciós.
El bes que sura, batega instants.
Encara queda tanta tendresa...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
de tendresa que no en sobri, gastem-la tota.
ResponEliminaSí, i tant... Gastem-la...
EliminaPotser n'hem de guardar una mica per una pròxima ocasió...I aquest bes esgarriat pels carrerons d'aquest bonic llogarret, que segurament fa un temps va tenir només set cases, ara en té unes quantes més...
ResponEliminaLa tendresa es multiplica sola, no cal guardar-ne...
EliminaAlguna abraçada ha quedat entre els plecs del quadern. Besades d'aquarel·la sota les teulades.
ResponEliminaMoltes abraçades caminant pels carrerons dels anys i que no faltin mai.
EliminaSi retrobem el bes és que ens queda tendresa. Que no falti mai!
ResponEliminaA veure si el retrobem...
EliminaVeure-ho així, a la pàgina de la llibreta, em fa arribar una sensació especial... és ben bé un "moment" recollit a la teva Col·lecció, un record que ja tens per sempre... amb uns colors preciosos! :-)
ResponEliminaSi, del dia 22 d'agost. Un moment bonic amb la família, amb els nens. Dalt d un turó on hi havia una creu i una estelada, també hi havia un marc de ferro que emmarcava el poble amb el nom a dalt, com una postal de veritat. Me'n vaig endur la postal...
Elimina