dimecres, 30 de setembre de 2015

Ram de flors seques


Podria quedar-me, per sempre, 
perfilant detalls, observant i dibuixant 
ben a poc a poc les hores i els dies.
Mesurant paraules, dirigint esguards,
amb atenció màxima de cada branca,
de cada flor, de cada resposta.

 També puc ser l'esclat, d'una hora única,
d'un color que ho ompli tot.

25 comentaris:

  1. Omplir, complir, complicar...
    Deixem'ho en gaudir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gaudir és el més alt nivell que es pot demanar!

      Elimina
  2. Preciosos els teus dibuixos, Carme, sobretot el ram groc tirant a coure.
    Em sembla que a tu et passa com a mi (només és una apreciació): els dibuixos, textos, retalls de paper, etc. ens serveixen com a refugi. Almenys a mi, sí. Contra les adversitats, i a falta de majors proteccions, un bocí de paper i uns colors ens acullen i abriguen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé que t'agradin, Olga! I tant que sí, l'encertes de ple. Un refugi en tota regla.
      M'agrada llegir-ho així... Ens a ullen i ens abriguen.

      Preservem i conservem aquest refugi...

      Elimina
  3. Suposo que depen del moment: detallista o explosiva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Del moment, per descomptat, de les circumstàncies o de les possibilitats.

      Elimina
  4. La diferència entre prosa i poesia. M'agrada molt!

    ResponElimina
  5. Preciós. M'agrada aquesta conjunció de lentitud, del detall amb l'esclat d'alguns moments.

    ResponElimina
  6. La placidesa amb espurnes de desig. Una gens menyspreable manera d'assaborir la vida...

    ResponElimina
  7. Precioses les dues. La bellesa no té normes rígides, podem trobar-la arreu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria! Cal trobar bellesa al nostre voltant per sobreviure...

      Elimina
  8. Ens enamorem d'un ram de flors acabades de collir, però si les deixem assecar, es transformen però segueixen sent les mateixes i les podem tenir molt més temps.
    Molt bonics els dibuixos, el segon sembla escuma de sol...
    Petonets , Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes ja semblen seques quan es cullen i duren mesos i mesos... llàstima que no sé com se'n diuen...

      Petonets, M Roser!

      Elimina
  9. Escuma de sol.
    M'emporto la segona.
    Gràcies.

    ResponElimina
  10. Dues visions absolutament diferents... :-))
    Ha de ser relaxant això de seure i dibuixar... :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho és... a vegades vas perdut i no saps què fer i altres vas ja amb una idea per dibuixar, els dos casos són diferents, però donen calma, com a tu quan fas artesania, suposo...

      Elimina
    2. Depèn... :-)
      Jo vull ser com tu!!!!

      Elimina
  11. l'esclat sempre té aquell punt de màgia i sorpresa que el fa molt temptador....esclatem!!!!

    ResponElimina
  12. L'important és que concentrat o expandit, el gaudi sempre hi sigui. M'agraden les dues formes de representar-ho, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Teresa, guapa,.. El gaudi sempre és important.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari