Podria quedar-me, per sempre,
perfilant detalls, observant i dibuixant
ben a poc a poc les hores i els dies.
Mesurant paraules, dirigint esguards,
amb atenció màxima de cada branca,
de cada flor, de cada resposta.
També puc ser l'esclat, d'una hora única,
d'un color que ho ompli tot.
Omplir, complir, complicar...
ResponEliminaDeixem'ho en gaudir.
Gaudir és el més alt nivell que es pot demanar!
EliminaPreciosos els teus dibuixos, Carme, sobretot el ram groc tirant a coure.
ResponEliminaEm sembla que a tu et passa com a mi (només és una apreciació): els dibuixos, textos, retalls de paper, etc. ens serveixen com a refugi. Almenys a mi, sí. Contra les adversitats, i a falta de majors proteccions, un bocí de paper i uns colors ens acullen i abriguen.
Que bé que t'agradin, Olga! I tant que sí, l'encertes de ple. Un refugi en tota regla.
EliminaM'agrada llegir-ho així... Ens a ullen i ens abriguen.
Preservem i conservem aquest refugi...
Suposo que depen del moment: detallista o explosiva
ResponEliminaDel moment, per descomptat, de les circumstàncies o de les possibilitats.
EliminaLa diferència entre prosa i poesia. M'agrada molt!
ResponEliminaDoncs sí, també!!!
EliminaPreciós. M'agrada aquesta conjunció de lentitud, del detall amb l'esclat d'alguns moments.
ResponEliminaGràcies, bonica...
EliminaLa placidesa amb espurnes de desig. Una gens menyspreable manera d'assaborir la vida...
ResponEliminaUna fita a assolir...
EliminaPrecioses les dues. La bellesa no té normes rígides, podem trobar-la arreu.
ResponEliminaGràcies, Glòria! Cal trobar bellesa al nostre voltant per sobreviure...
EliminaEns enamorem d'un ram de flors acabades de collir, però si les deixem assecar, es transformen però segueixen sent les mateixes i les podem tenir molt més temps.
ResponEliminaMolt bonics els dibuixos, el segon sembla escuma de sol...
Petonets , Carme.
Aquestes ja semblen seques quan es cullen i duren mesos i mesos... llàstima que no sé com se'n diuen...
EliminaPetonets, M Roser!
Escuma de sol.
ResponEliminaM'emporto la segona.
Gràcies.
Gràcies, a tu!!!
EliminaDues visions absolutament diferents... :-))
ResponEliminaHa de ser relaxant això de seure i dibuixar... :-))
Sí que ho és... a vegades vas perdut i no saps què fer i altres vas ja amb una idea per dibuixar, els dos casos són diferents, però donen calma, com a tu quan fas artesania, suposo...
EliminaDepèn... :-)
EliminaJo vull ser com tu!!!!
l'esclat sempre té aquell punt de màgia i sorpresa que el fa molt temptador....esclatem!!!!
ResponEliminaL'esclat potser meravellós...
EliminaL'important és que concentrat o expandit, el gaudi sempre hi sigui. M'agraden les dues formes de representar-ho, Carme!
ResponEliminaMoltes gràcies, Teresa, guapa,.. El gaudi sempre és important.
Elimina