dimarts, 15 de setembre de 2015

El amante japonés d'Isabel Allende



"El recuerdo de los meses benditos en que se juntaba con Ichimei en aquel motel, donde no podían apagar la luz por las cucarachas noctámbulas que salían de los rincones, sostuvieron  a Alma en los años venideros, cuando intentó arrancarse el amor y el deseo con rigor extremo y reemplazarlos por la penitencia de la fidelidad. Con Ichimei descubrió las múltiples sutilezas del amor y del placer, desde la pasión desenfrenada y urgente, hasta estos momentos sagrados en que la emoción los elevaba y se quedaban inmóviles, tendidos frente a frente en la cama, mirándose a los ojos largamente, agradecidos de su suerte, humildes por haber tocado lo más hondo se sus almas, purificados por haberse desprendido de todo artificio y yacer juntos totalmente vulnerables, en tal éxtasis que ya no podían distinguir entre el gozo y la tristeza, entre la exaltación de la vida y la tentación dulce de morir allí mismo para no separarse más."

Isabel Allende

Us he posat un fragment que trobo molt bonic, de l'amant japonès. Però allò que m'ha agradat més del llibre ha estat la profunda bondat dels principals protagonistes. És una novel·la de persones bones que s'ajuden a superar històries tristíssimes.  Hi trobava com un confort interior en llegir-lo, potser és que ens fa tanta falta el contacte amb persones bones, envoltats com estem de males peces...  És una història que mentre avança et va enganxant cada cop més i l'última part és d'una gran bellesa. D'aquells llibres que sap greu que s'acabin, però que inevitablement  he llegit ràpidament, en les dues tardes, del cap de setmana.

15 comentaris:

  1. les paraules d'aquesta dona són encisadores, gràcies per compartir-les

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és un llibre d'aquells on et quedaries a viure...

      Elimina
  2. La bondat genera felicitat.
    Els dos coixins reposen de costat, i un dóna suport a l'altre.
    Una imatge bondadosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que la bondat, Xavier, és l'única cosa que la genera de veritat...

      Gràcies per les teves paraules, bondadoses sempre.

      Elimina
  3. Preciós aquest fragment, desprèn vitalitat encara que no li importés morir en aquell moment...
    No he llegit res d'Isabel Allende, gràcies per presentar-me-la...Les bones persones són un regal.
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és una vitalitat una mica diferent de com s'entén habitualment. Una vitalitat profunda, que no es mesura en quantitat sinò en qualitat, que no es mesura en temps sinó en intensitat.

      Jo ésxel segon llibre que llegeixo d'ella i m'ha impresionat més que el primer. Les bones persones, sòn un regal, de fet són l'únic regal que val la pena.

      Petonets, M Roser.

      Elimina
  4. Encara hi ha moltes bones persones, estem plens de bondat però el que passa és que cada dia ens renten el cervell amb les males notícies que ens envolten cada dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ès cert que hi ha moltes bones persones... Però tots plegats funcionem d'una manera que la bondat sovint s'amaga.

      Elimina
    2. Avui n'he conegut una. Però no es pot matar tot el que és gras. Cal dosificar la bondat per a que ens permeti surar quan tothom diu que 50 ml d'aigua són suficients per ofegar-se.

      Gràcies, Carme. Bellíssim fragment.

      Elimina
  5. Mmmmmm...vénen ganes de llegir-la!
    Que me'l deixaràs?
    :)
    Segur que sent bondadosa com ets, si pots, me'l deixaràs...

    És cert, de vegades tenim la sensació que la bondat no abunda en aquest món, però mira, jo continúo creient que la gran majoria de les persones són bondadoses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... Per deixar un llibre no cal ser gaire bondadós...

      No dubto gens, perquè les veig cada dia, que al meu voltant i al món abunden les persones bones. Però a més a més de bones, les persones som molt poca cosa i simplement fem el que podem. Els personatges tenen un encant especial.

      Estic segura que t'agradarà... Ja pots comptar-hi!

      Elimina
  6. Per cert, aquesta aquarel·la m'ha enamorat.
    ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant sona la flauta per casualitat... Porto una temporada que em surten molt insulses totes... Aquesta al menys té color... Sobretot blau! :D

      Elimina
  7. Isabel Allende és una autora molt planera per llegir, molt asequible. M'agraden les seves novel·les. Aquesta, que he llegit fa pocs dies, també m'ha enganxat, però trobo a Alma, la seva protagonista, una dona un pèl egoista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí que tens raó, Glòria. Però tothom al seu voltant l'estima i ella també estima molt.

      De tota manera els més bondadosos d'aquesta novel·la són els homes i m'encanta. Si jo fos escriptora, també inventaria uns homes així. ;)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari