diumenge, 13 de setembre de 2015

La Fonteta de Llanars



A les nostres hores obagues, hi van créixer heures i falgueres. 
Van trenar un teixit espès i embolicat, on ja no podia passar-hi la llum.  
Les hores netes, seran plenes de claror, brollarem incansables,  sense estrafer ni el gest ni a veu.   En un doll que alimenti l'ànima.

11 comentaris:

  1. Respostes
    1. Sí, però malgrat el meu text, a mi m'agraden molt, només que sòn una mica descontrolades...

      Elimina
  2. Ara han d'arribar aquestes hores netes plenes de claror

    ResponElimina

  3. La font d'aigua com a metàfora de la vida que brolla amb constància. Preciós i reflexiu poema a l'obaga del sentir.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha tantes obagues diverses... Que no podem mai deixar de buscar la claror.

      Elimina
  4. Cada vegada s'apropen més les hores de claror...La foscor encara intenta tapar-les , però no ho aconseguirà...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La claror sovint té molta força (la foscor, també però) a veure quina de les dues guanya...

      Elimina
  5. M'agrada el poema, m'agraden les reflexions que se'n poden extreure.
    M'agrada el verdet de les parets de la font, m'agrada l'aquarel·la.
    (involuntàriament el comentari s'assembla al "Me gustas tu" de Manu Chao)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari