És una història d'amor i de guerra.
Germinal, el protagonista, és un senyor de més de vuitanta anys que explica tota la seva vida, en primera persona.
En Lluís Llach dóna paraules al Germinal que ens fa arribar molt bé totes les emocions d'una llarga vida.
He de dir que, en general, no m'agraden gaire les històries de guerra, però aquesta està explicada des de tant a prop de les persones, des de tant endins, fent-nos viure intensament tot l'entorn en el que vivia Germinal que sincerament m'ha agradat molt. Tot i que és dura i trista.
Tal i com ha estat, sempre, amb les seves cançons, Lluís Llach continua essent un mag provocant emocions i sentiments.
M'ha costat triar un fragment. N'hi ha molts de bonics. Aquest em va impactar. La bellesa interior d'una persona.
"Aquell cos mig desmanegat per la natura i la deixadesa de tants anys, aquelles faccions quasi ridícules, un desgavell de dissonàncies que mai s'havien pogut harmonitzar. I tot d'una, darrere un revolt, sobtadament apareix la bellesa del senyor Ramanguer. Quina sort. Deixar de parlar separadament de la bondat, la generositat, la militància i poder parlar de l'harmonia integral de totes aquestes coses, i dir-ne senzillament: la bellesa del senyor Ramanguer. Sí, va ser un descobriment."
divendres, 9 de març del 2012
Memòria d'uns ulls pintats de Lluís Llach
Quan es demostra als fanàtics que s'equivoquen, no s'ha d'oblidar pas
que es volen equivocar.
André Maurois, escriptor francès (1885-1967)
www.minimalia.net
André Maurois, escriptor francès (1885-1967)
www.minimalia.net
dijous, 8 de març del 2012
una foto de Dídac Ramírez, trobada a Butzènit blanc
Aquelles pluges intenses del novembre es van endur la nostra programada visita de tardor al Montseny.
Havia de ser un cap de setmana per mirar, per sentir, per compartir i sobretot per veure'ns, tots quatre. Sempre massa de tard en tard.
Vam dir-nos que ens quedava tota una primavera de recanvi.
La primavera és a punt d'arribar, però tu has marxat abans. Inesperadament. No et tocava.
La nostra trobada ha estat ajornada a l'infinit.
La nostra trobada ha estat ajornada a l'infinit.
Bon viatge, amic, que descansis en pau. Et portarem al cor de totes les tardors i totes les primaveres,
dimecres, 7 de març del 2012
Androna
D'una fotografia d'occitaníssima
Baixava per les escales de l'androna, quan la va veure. El pas decidit, mirant enllà, ignorant de la seva mirada captivada. Anava sola. Després de 3 anys anava sola. No la va cridar, només la va mirar, la va seguir de lluny en el lloc més estret i planer d'aquella androna. Però va alentir el pas i la va deixar marxar, vida enllà, sense dir res, ni provocar la trobada.
PD: Gràcies Manjacostel pel dibuix i per la paraula...
androna
1 f. [LC] [AQ] Carreró o pas públic d’amplària molt reduïda entre dues parets contigües.2 f. [AQ] Edícula que s’aixeca en una teulada, amb una portella, per a permetre de pujar-hi a netejar-la i adobar-la.
faig una traducció a l'occità a través del traductor, ha deixat en vermell aquests mots, com si no fossin correctes:
Davalava pels escalièrs del androna, quand la vegèt. Lo passatge decidit, en gardant enlà, en ignorant de lo sieu agach presoèra. Anava sola. Après 3 ans anava sola. La cridèt pas, la gardèt solament, la seguiguèt de luènh en lo passatge mai estrech e plan d'aquela androna. Mas va alentir lo passatge e la daissèt partir, vida enlà, sens dire res, ni provocar l'amassada.
dimarts, 6 de març del 2012
Finestra amb carretó
D'una foto de la Marta de Paraules d'hivern
El carretó
a sota la finestra.
El gat no hi salta.
.........................................Carme
Poruc m'adormo,
i ardit al picarol
tantost m'enfilo
.......................................Jordi
Atent, el moix,
assegut dins la capsa
veu passar la Marta
..............................................Fanal blau
Gat que salta rata morta
gat al sac, gat menjat
gat al carretó... és viu de debò.
...............................................................Pere
Deu estar encantat
mirant sa lluna plena.
Ni ha vist el carretó!
........................................................Sa lluna
El carretó
a sota la finestra.
El gat no hi salta.
.........................................Carme
Poruc m'adormo,
i ardit al picarol
tantost m'enfilo
.......................................Jordi
Atent, el moix,
assegut dins la capsa
veu passar la Marta
..............................................Fanal blau
Gat que salta rata morta
gat al sac, gat menjat
gat al carretó... és viu de debò.
...............................................................Pere
Deu estar encantat
mirant sa lluna plena.
Ni ha vist el carretó!
........................................................Sa lluna
El carretó s'espera,
el gat s'el mira,
el temps avança.
...........................................Pilar
Gat espectador
de gent
que amunt i avall passeja.
Assegut a la caixeta pensa:
passarà per davant algun ratolí?
........................................................Marta
diumenge, 4 de març del 2012
237è Joc literari - RETALLAR
- Tu sí que en saps de retallar!
- He de practicar, encara em queda molt per aprendre!
- Què vols fer?
- Retallar altres coses que no siguin paper.
- Com els polítics?
- Sí, però bé!
- He de practicar, encara em queda molt per aprendre!
- Què vols fer?
- Retallar altres coses que no siguin paper.
- Com els polítics?
- Sí, però bé!La casa de les Belles adormides de YASUNARI KAWABATA.
Una història molt simple però inquietant...
La casa de les Belles adormides és com una mena de prostíbul, però no s'hi practica cap mena de sexe.
Els homes (vells) paguen per dormir al costat d'una noia jove, despullada i adormida, més que adormida, narcotitzada, que no es desperta mai, en cap cas. Es comprometen a no mantenir relacions sexuals amb elles. Només hi dormen.
El protagonista hi va el primer cop per curiositat i després hi segueix anant com fascinat per la situació.
Les reflexions del protagonista, les seves observacions, les pors, els desitjos, els records que li venen en la solitud de les nits amb les noies adormides... els pensaments sobre la mort, tot esta explicat d'una manera poètica... no hi ha acció, no passa gran cosa i malgrat tot, el llibre va atrapant, provoca la curiositat per saber on va a parar tot això.
L'he llegit ràpid i amb interès... m'ha agradat la manera d'explicar les coses i també com va lligant les experiències de la seva vida, amb l'experiència del moment, però no sé ben bé què me'n quedarà a dins, d'aquest llibre. La situació se'm feia tan estranya! proposa una situació que m'incomoda per dins, no trobava gran cosa on em pogués identificar. No sé si serà que no sóc japonesa (o al menys no del tot, he, he, he...). És un llibre que no deixa indiferent.
Aclariment: en cap cas sembla que les noies estiguin enganyades ni forçades.
La casa de les Belles adormides és com una mena de prostíbul, però no s'hi practica cap mena de sexe.
Els homes (vells) paguen per dormir al costat d'una noia jove, despullada i adormida, més que adormida, narcotitzada, que no es desperta mai, en cap cas. Es comprometen a no mantenir relacions sexuals amb elles. Només hi dormen.
El protagonista hi va el primer cop per curiositat i després hi segueix anant com fascinat per la situació.
Les reflexions del protagonista, les seves observacions, les pors, els desitjos, els records que li venen en la solitud de les nits amb les noies adormides... els pensaments sobre la mort, tot esta explicat d'una manera poètica... no hi ha acció, no passa gran cosa i malgrat tot, el llibre va atrapant, provoca la curiositat per saber on va a parar tot això.
L'he llegit ràpid i amb interès... m'ha agradat la manera d'explicar les coses i també com va lligant les experiències de la seva vida, amb l'experiència del moment, però no sé ben bé què me'n quedarà a dins, d'aquest llibre. La situació se'm feia tan estranya! proposa una situació que m'incomoda per dins, no trobava gran cosa on em pogués identificar. No sé si serà que no sóc japonesa (o al menys no del tot, he, he, he...). És un llibre que no deixa indiferent.
Aclariment: en cap cas sembla que les noies estiguin enganyades ni forçades.
dissabte, 3 de març del 2012
A la riba
D'una foto de la Laura T marcel a les Itineràncies
Camino per la riba... no hi ha cap bifurcació, totes les aigües s'uneixen riu avall, sense triar.
Recollim tots els fruits de la vida, que el riu de l'amor és cabalós i pot contenir-los tots.
"L'humor és l'anarquia que triomfa per uns breus instants"
divendres, 2 de març del 2012
Flors vermelles
Primerenques flors
com mirallets que atreuen.
I ens fan desvariejar
tantes sortides possibles.
Apropem-nos i això és tot.
La mà a la mà
i colze a colze.
dijous, 1 de març del 2012
Flors d'avellaner
| Flors d'avellaner el 13 de febrer de 2011. Foto de ramonet49 |
Primparada existència
com fràgils flors d'avellaner.
Detenir les creences
en qualsevol mite mentider.
Deixar un sospir com un apunt
per escriure el temps que arriba.
.................................................................... Carme
Fràgil despunta
en les flors, com un crit
de primavera
............................................................................Jordi Dorca
Respirem profundament i escoltem el piano, l'escrit dirà paraules com flors d'avellaner, i més paraules encara, que el camí no està fet.
..........................................................................Noves Flors
Amb prim fil d'or han brodat
el cuc penjat de l'orella
que les vestals dels recers
enjoiant-les a mans plenes...
Quan vingui el mes d'agost
deixaran anar per terra
les boletes de les capses.
Menja de gnoms i princeses.
.................................................................Anton
.................................................................... Carme
Fràgil despunta
en les flors, com un crit
de primavera
............................................................................Jordi Dorca
Respirem profundament i escoltem el piano, l'escrit dirà paraules com flors d'avellaner, i més paraules encara, que el camí no està fet.
..........................................................................Noves Flors
Amb prim fil d'or han brodat
el cuc penjat de l'orella
que les vestals dels recers
enjoiant-les a mans plenes...
Quan vingui el mes d'agost
deixaran anar per terra
les boletes de les capses.
Menja de gnoms i princeses.
.................................................................Anton
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010








