.JPG)
D'una foto de la Marta de Paraules d'hivern
El carretó
a sota la finestra.
El gat no hi salta.
.........................................Carme
Poruc m'adormo,
i ardit al picarol
tantost m'enfilo
.......................................Jordi
Atent, el moix,
assegut dins la capsa
veu passar la Marta
..............................................Fanal blau
Gat que salta rata morta
gat al sac, gat menjat
gat al carretó... és viu de debò.
...............................................................Pere
Deu estar encantat
mirant sa lluna plena.
Ni ha vist el carretó!
........................................................Sa lluna
El carretó
a sota la finestra.
El gat no hi salta.
.........................................Carme
Poruc m'adormo,
i ardit al picarol
tantost m'enfilo
.......................................Jordi
Atent, el moix,
assegut dins la capsa
veu passar la Marta
..............................................Fanal blau
Gat que salta rata morta
gat al sac, gat menjat
gat al carretó... és viu de debò.
...............................................................Pere
Deu estar encantat
mirant sa lluna plena.
Ni ha vist el carretó!
........................................................Sa lluna
El carretó s'espera,
el gat s'el mira,
el temps avança.
...........................................Pilar
Gat espectador
de gent
que amunt i avall passeja.
Assegut a la caixeta pensa:
passarà per davant algun ratolí?
........................................................Marta
Mira-la!! :-)))
ResponEliminaAi, quina gràcia em fa posar el primer comentari hehehe... T'ha quedat absolutament magnífica!! Noia, les portes, finestres, balconades, són la teva especialitat, amb plantes, flors... el que sigui, però et queden genial! ;-))
La que esperaves, eh? :)))
ResponEliminaGràcies, Assumpta, m'alegro que t'agradi... realment era una foto-regal per a mi...
Jo diria que el gat no salta per que no es fia del artilugi que pot resultar-li el carretó,ell, segurament acostumat a pujar al ROOLS del seu amo per anar al xalet de muntanya, veient que aquesta màquina la feien servir els que ara estan a l'atur... li pica la mosca als bigotis que no ha de fer-se il·lusions i deixar per divendres tarda a fer la seva fugida de la finestra al mon i tot el que li comporta... // Saps, Carme, que les netes en tenen dos, un que és del color de la mel i l'altre blanc com aquest que està immortalitzat en el teu esplèndit dibuix.Bon dia. Anton.
ResponEliminacrec que si motivem al gat amb alguna cosa que portar-se a la boca...saltarà. Jo ho faria
ResponEliminaÉs un gat espavilat que està molt bé al replà de la finestra, molt bonic, Carme!
ResponEliminaAnava a deixar un comentari en la línia del de la Sílvia. El gat sap prou què li convé, tan bé com està ell, allà al solet... Poc que el temptaràs, com no li posis un bonic ratolinet al carretó, hehe...
ResponEliminaPoruc m'adormo,
ResponEliminai ardit al picarol
tantost m'enfilo.
Si!! :-))
ResponEliminaÉs el gat d'en XEXU, s'hi assembla ;-))
Ho corroboro, el meu gat s'assembla, però el meu no cabria a la imatge!
ResponEliminaAtent, el moix,
ResponEliminaassegut dins la capsa.
Veu passar la Marta.
Caram, carme, quins tresorets-aquarel·lats més bonics en la teva moleskine! :)
Un petó, estimada!
Per quan una exposició d'aquarel·les?
ResponElimina;o)
Petons
El gat no salta , perquè potser té por que algú se l'emporti amb el carretó, lluny del caliu de la casa de la finestra...
ResponEliminaDona, si hagués saltat al carretó no el podríem veure; hauria quedat amagat al fons, i sense gat no hi hauria aquest post, ni el dibuix, ni la trobada d'amics que comentem... Ves-los al darrere, als gats, que ja saben el que es fan, ja:)
ResponEliminaOstres Carme, no sabia que t'havies passat al dibuix-pintura "analògic"! Doncs molt que m'agrada!
ResponEliminaVols dir que és de veritat aquest gat? Sembla de ceràmica ... per fer bonic.
ResponEliminaPotser més que saltar pot caure.
"Gat que salta rata morta
gat al sac gat menjat
gat al carretó ... és viu de debò"
Bona nit Carme:)
Anton, potser és el de les nens... qui sap?
ResponEliminaJoan, si el motivem tant potser sí!
Sílvia, tens raó s'hi troba bé, dins d'una capsa!
Ferran, ja veig que no, que no el farem saltar... ja està prou bé on és, oi?
Gràcies Jordi, pel poema i pel tantost! :)
Assumpta, s'hi assembla?
XeXu, a sí? home si no cabria a la imatge... i aquest és tant petit... són ben diferents! ;)
Doncs sortosos els ulls del moix! :) que et veuen passar! I aquest no és de la Moleskine, eh?
Miquel... déu meu, sóc incapaç de fer cap exposició, ni d'aquarel·les ni de res... :) gràcies, de tota manera!
M Roser, doncs podria ser!
Galionar, doncs, vist així millor que no salti, molt millor! ;)
Neo, doncs si ara intento això, s'ha de provar coses noves! Gràcies nina!
Pere, de veritat no és, no! Però més que de ceràmica és de paper o de pantalla... :) BOna nit, Pere!
Deu estar encantat,
ResponEliminamirant sa lluna plena
ni ha vist es carretó!
Bessets.
Besets, sa lluna, ja us he pujat a tots al post! :)
ResponEliminaPerquè hauria de saltar, si s'està tan bé, al solet, dins de la capsa/niu?
ResponEliminaVeien passar la tarda...
Està clar que molts opineu que s'hi està bé a la capsa!
ResponEliminaGlòria ni he pogut comentar-te el poema de Blas de Otgero. El final és molt bonic. M'ha encantat. M'ha fet pensar amb en Jordi Dorca...
Si que és bonic el poema del Blas de Otero. A mi també m'agrada.
ResponEliminaPetonets.
El carretó s'espera,
ResponEliminael gat s'el mira,
el temps avança.
Ostres!!!! vaig tardíssim Carme, és que he estat de seminari de Ioga aquest cap de setmana!!! és molt i molt xulo, m'agrada molt tant que m'has fet venir ganes d'anar-me a comprar un bloc i intentar pintar alguna coseta... sempre m'hauria agradat saber dibuixar..però em costa molt, però m'hi posaré!. Els versos són molt bonics:
ResponEliminaGat espectador
de gent que amunt i avall passeja.
Assegut a la caixeta pensa:
passarà per davant algun ratolí?
Feliç dijous!!!!!
Pilar gràcies per passar i pels teus versos... abraçadeta dolça.
ResponEliminaMarta, mai no és tard, bonica! Doncs a veure si t'hi animes! Jo vaig començar ben tard, però m'ho passo molt bé quan ho faig. Una abraçada.