divendres, 9 de març de 2012

Memòria d'uns ulls pintats de Lluís Llach

És una història  d'amor  i de guerra.

Germinal,  el protagonista,  és  un senyor de  més de vuitanta  anys  que explica tota  la seva  vida,  en primera  persona.

En  Lluís  Llach  dóna paraules  al  Germinal  que ens  fa arribar  molt  bé  totes  les  emocions  d'una  llarga  vida.

He de dir que,  en general,  no m'agraden gaire  les  històries de guerra,  però  aquesta està  explicada  des   de tant  a prop de  les persones,  des  de tant  endins,  fent-nos  viure   intensament  tot l'entorn  en el que  vivia  Germinal  que  sincerament  m'ha  agradat  molt. Tot  i que  és  dura  i trista.

Tal i com ha estat,  sempre,  amb  les  seves  cançons,  Lluís  Llach  continua  essent  un mag  provocant  emocions i sentiments.

M'ha costat  triar  un fragment.  N'hi  ha molts  de bonics.   Aquest  em va  impactar.  La  bellesa  interior  d'una persona.


"Aquell  cos  mig  desmanegat  per la natura i la deixadesa  de tants anys, aquelles  faccions  quasi ridícules,  un desgavell de dissonàncies  que mai s'havien pogut  harmonitzar. I tot d'una, darrere  un revolt,  sobtadament apareix  la bellesa  del senyor  Ramanguer.  Quina sort.  Deixar  de parlar  separadament de la bondat, la generositat, la militància  i poder parlar  de l'harmonia  integral  de totes  aquestes  coses,  i dir-ne  senzillament: la bellesa  del senyor  Ramanguer.  Sí,  va ser  un descobriment."

22 comentaris:

  1. Aquest l'he d'anotar per la meva mare, que li agrada molt Lluís Llach.

    Però tractant-se d'una novel·la sobre la Guerra Civil, potser que li agradin les seves cançons no vol dir que li agradi el llibre, oi?

    ResponElimina
  2. Tantes ressenyes, tantes bones paraules, tants posts... al final ho heu aconseguit... ja me l'he comprat!!! Ara he de trobar el temps per a llegir-me'l!

    ResponElimina
  3. L'estic llegint!!! Ja vindré, quan l'acabi, a llegir la teva opinió.
    Petons, bonica.

    ResponElimina
  4. Ja tenia ganes de llegir-lo, ara encara en tinc més.

    ResponElimina
  5. Incondicional a la música i poesia d’en Llach, estic esperant que arribi el moment per llegir-lo.

    ResponElimina
  6. Marcel, la veritat és que el dubte que planteges és raonable i lògic, podria ser efectivament que ens agradessin les cançons i no la novel·la, però els i les incondicionals del Llach... mira... que dubto que això passi gaire... les incondicionals del Llach som molt incondicionals del Llach. :) Com per pensar que en qualsevol cas li agradi més o menys, segur que li interessarà haver-lo llegit, conèixer el Llach novel·lista i poder tenir la seva pròpia opinió! Apunta, apunta... ;)

    porquet... aix! espero que t'agradi... emocions n'hi ha, moltes!

    I jo vindré a llegir la teva, Pilar... una abraçada!

    Montse... a que t'agrada! M'hi jugaria alguna cosa! :)

    Carme, incondicional de Llach com jo... no te'l pots perdre. T'agradi més o menys ... :)

    ResponElimina
  7. tenim la ressenya...ara ens manca el temps.

    ResponElimina
  8. Vaig estar a punt de comprar-lo perquè em picava la curiositat d'en Llach novel·lista, però només de pensar en el rerefons de la guerra... no en tenia ganes, la veritat. Igual m'ho repense i el compre.

    ResponElimina
  9. Sé que ho fas per mi :-DDDD ... Des que et vaig dir que les teves ressenyes eren tan bones com las de qualsevol, i que no podies dir això de "jo no sé fer ressenyes", en vas posant sovint :-DDD

    Bromes a part, que sí, que amb el que dius em faig una perfecta idea de com deu ser la novel·la... Potser m'agradaria, la guerra no sé... però dic com NOVESFLORS :-) Bé, suposo que es pot treure a la Biblio ;-))

    ResponElimina
  10. Sé que ho fas per mi :-DDDD ... Des que et vaig dir que les teves ressenyes eren tan bones com las de qualsevol, i que no podies dir això de "jo no sé fer ressenyes", en vas posant sovint :-DDD

    Bromes a part, que sí, que amb el que dius em faig una perfecta idea de com deu ser la novel·la... Potser m'agradaria, la guerra no sé... però dic com NOVESFLORS :-) Bé, suposo que es pot treure a la Biblio ;-))

    ResponElimina
  11. Joan, doncs... que tinguis sort tu amb el teu temps... no puc desitjar-te res millor.

    T'entenc molt bé, Noves Flors, com dic al post no m'agrada gens llegir ni mirar coses de guerra, cada cop menys... però La veritat és que tot i que és dur, no t'ho nego, Lluís Llach va poder més dintre meu que les prevencions. :)

    Assumpta, més aviat és que com menys creativa em sento per escriure coses meves, més llegeixo i més de gust em ve fer ressenyes. Quan tinc més ganes d'escriure jo els posts passo més de les ressenyes. També hi ha llibres que són més ni fu, ni fa que no saps què dir-ne i aquest anys em trobo amb llibres amb ganxo que fan venir ganes de comentar.

    ResponElimina
  12. No l'he llegit el llibre però ja m'ho pensava que no ens decebria!!
    Hem gaudit tant amb les lletres de les seves cançons i les seves músiques!!... El llibre surt de la mateixa mà...És una manera més de regalar-nos una faceta més de la seva gran sensibilitat!!
    Me l'apunto i el poso a la llista!!
    Gràcies per la recomanació.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  13. Ostres, jo que estava tan contenta pensant que això era mèrit meu!! :-DDD

    ResponElimina
  14. Tot i que el tema de la guerra civil -incivil- no és dels que més em tiren, aquest el llegiré.

    ResponElimina
  15. Montse, no, no decep, gens, no s'ha complicat la vida fent filigranes, fa una narració en primera persona del protagonista i va seguit cronològicament la història. El seu mèrit és arribar endins, és com transmet els sentiments.

    Assumpta, és que és així, tot el mèrit és teu i tota la resta són excuses... i justificacions que no porten enlloc. ;) Segur que si m'haguessis dit que ho faig fatal no m'hauria atrevit a tornar-hi més! he, he, he...

    Glòria, el que no aconsegueixi el Llach! A mi també em fan una mandra les històries de guerra!

    ResponElimina
  16. El tinc pendent, però sóc una mica com en Joan, vaig curt de temps.
    En tinc tants per llegir que sovint penso que el dia és com una corda, vaig tibant, tibant...fins hi tot arribo a tenir por que no es trenqui.
    Ara estic llegint Moon River de Vicenç Villatoro, i és una bona novel·la. Quan l'acabi estiraré un xic la corda.
    Gràcies Carme.

    ResponElimina
  17. Uhms... aquest, no sé, no sé... Això que un cantautor es posi a escriure llibres no m'acaba... Hehehe. Suposo que són ximpleries. En tot cas, m'agrada saber que a tu t'agradat. El tindré en compte si mai me'l trobo davant! I com en Marcel, penso que podria ser una bona opció per la meva senyora mare! (que ve Sant Jordiii!).
    Abraçades!

    ResponElimina
  18. El vaig descobrir tard com a músic, però això no va treure que ràpidament passés a ser un referent, per a mi. Sospito que també el descobriré tard com a escriptor, estic segur que també en aquesta faceta m'enganxarà...

    ResponElimina
  19. Me'l van regalar molt abans que el llibre estigués publicat....és a dir, em van donar una tarja escrita on hi deiua que el tindria el sia que sortís.
    Tant aviat com pugui, m'hi poso!
    En Llach té un bon raconet al meu cor...:)

    ResponElimina
  20. Me'l poso a la llista de lectura! Ara acabo d'acabar El Gran Gatsby i encara me'n queden un parell o tres que tinc acumulats de fa uns mesos... però aquest me l'apunto, que té bona pinta!

    ResponElimina
  21. Fa pocs dies me'l vaig comprar i encara no l'he començat. Encara no fa ni un mes que és va publicar i ja he llegit vàries bones crítiques en diferents espais.
    El tema de la guerra civil em feia una mica de recança però m'anima saber que està agradant. És un bon senyal.

    ResponElimina
  22. A mi també em va agradar molt. Està explicat amb històries plenes de sensibilitat en un rerefons dur. També em porta a les vivències a Barcelona de generacions enrere que m'havien arribat en anècdotes i fragments.

    Molt bona la llibre del llibreter, ric en generositat. :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari