Germinal, el protagonista, és un senyor de més de vuitanta anys que explica tota la seva vida, en primera persona.
En Lluís Llach dóna paraules al Germinal que ens fa arribar molt bé totes les emocions d'una llarga vida.
He de dir que, en general, no m'agraden gaire les històries de guerra, però aquesta està explicada des de tant a prop de les persones, des de tant endins, fent-nos viure intensament tot l'entorn en el que vivia Germinal que sincerament m'ha agradat molt. Tot i que és dura i trista.
Tal i com ha estat, sempre, amb les seves cançons, Lluís Llach continua essent un mag provocant emocions i sentiments.
M'ha costat triar un fragment. N'hi ha molts de bonics. Aquest em va impactar. La bellesa interior d'una persona.
"Aquell cos mig desmanegat per la natura i la deixadesa de tants anys, aquelles faccions quasi ridícules, un desgavell de dissonàncies que mai s'havien pogut harmonitzar. I tot d'una, darrere un revolt, sobtadament apareix la bellesa del senyor Ramanguer. Quina sort. Deixar de parlar separadament de la bondat, la generositat, la militància i poder parlar de l'harmonia integral de totes aquestes coses, i dir-ne senzillament: la bellesa del senyor Ramanguer. Sí, va ser un descobriment."
Aquest l'he d'anotar per la meva mare, que li agrada molt Lluís Llach.
ResponEliminaPerò tractant-se d'una novel·la sobre la Guerra Civil, potser que li agradin les seves cançons no vol dir que li agradi el llibre, oi?
Tantes ressenyes, tantes bones paraules, tants posts... al final ho heu aconseguit... ja me l'he comprat!!! Ara he de trobar el temps per a llegir-me'l!
ResponEliminaL'estic llegint!!! Ja vindré, quan l'acabi, a llegir la teva opinió.
ResponEliminaPetons, bonica.
Ja tenia ganes de llegir-lo, ara encara en tinc més.
ResponEliminaIncondicional a la música i poesia d’en Llach, estic esperant que arribi el moment per llegir-lo.
ResponEliminaMarcel, la veritat és que el dubte que planteges és raonable i lògic, podria ser efectivament que ens agradessin les cançons i no la novel·la, però els i les incondicionals del Llach... mira... que dubto que això passi gaire... les incondicionals del Llach som molt incondicionals del Llach. :) Com per pensar que en qualsevol cas li agradi més o menys, segur que li interessarà haver-lo llegit, conèixer el Llach novel·lista i poder tenir la seva pròpia opinió! Apunta, apunta... ;)
ResponEliminaporquet... aix! espero que t'agradi... emocions n'hi ha, moltes!
I jo vindré a llegir la teva, Pilar... una abraçada!
Montse... a que t'agrada! M'hi jugaria alguna cosa! :)
Carme, incondicional de Llach com jo... no te'l pots perdre. T'agradi més o menys ... :)
tenim la ressenya...ara ens manca el temps.
ResponEliminaVaig estar a punt de comprar-lo perquè em picava la curiositat d'en Llach novel·lista, però només de pensar en el rerefons de la guerra... no en tenia ganes, la veritat. Igual m'ho repense i el compre.
ResponEliminaSé que ho fas per mi :-DDDD ... Des que et vaig dir que les teves ressenyes eren tan bones com las de qualsevol, i que no podies dir això de "jo no sé fer ressenyes", en vas posant sovint :-DDD
ResponEliminaBromes a part, que sí, que amb el que dius em faig una perfecta idea de com deu ser la novel·la... Potser m'agradaria, la guerra no sé... però dic com NOVESFLORS :-) Bé, suposo que es pot treure a la Biblio ;-))
Sé que ho fas per mi :-DDDD ... Des que et vaig dir que les teves ressenyes eren tan bones com las de qualsevol, i que no podies dir això de "jo no sé fer ressenyes", en vas posant sovint :-DDD
ResponEliminaBromes a part, que sí, que amb el que dius em faig una perfecta idea de com deu ser la novel·la... Potser m'agradaria, la guerra no sé... però dic com NOVESFLORS :-) Bé, suposo que es pot treure a la Biblio ;-))
Joan, doncs... que tinguis sort tu amb el teu temps... no puc desitjar-te res millor.
ResponEliminaT'entenc molt bé, Noves Flors, com dic al post no m'agrada gens llegir ni mirar coses de guerra, cada cop menys... però La veritat és que tot i que és dur, no t'ho nego, Lluís Llach va poder més dintre meu que les prevencions. :)
Assumpta, més aviat és que com menys creativa em sento per escriure coses meves, més llegeixo i més de gust em ve fer ressenyes. Quan tinc més ganes d'escriure jo els posts passo més de les ressenyes. També hi ha llibres que són més ni fu, ni fa que no saps què dir-ne i aquest anys em trobo amb llibres amb ganxo que fan venir ganes de comentar.
No l'he llegit el llibre però ja m'ho pensava que no ens decebria!!
ResponEliminaHem gaudit tant amb les lletres de les seves cançons i les seves músiques!!... El llibre surt de la mateixa mà...És una manera més de regalar-nos una faceta més de la seva gran sensibilitat!!
Me l'apunto i el poso a la llista!!
Gràcies per la recomanació.
Una abraçada.
Ostres, jo que estava tan contenta pensant que això era mèrit meu!! :-DDD
ResponEliminaTot i que el tema de la guerra civil -incivil- no és dels que més em tiren, aquest el llegiré.
ResponEliminaMontse, no, no decep, gens, no s'ha complicat la vida fent filigranes, fa una narració en primera persona del protagonista i va seguit cronològicament la història. El seu mèrit és arribar endins, és com transmet els sentiments.
ResponEliminaAssumpta, és que és així, tot el mèrit és teu i tota la resta són excuses... i justificacions que no porten enlloc. ;) Segur que si m'haguessis dit que ho faig fatal no m'hauria atrevit a tornar-hi més! he, he, he...
Glòria, el que no aconsegueixi el Llach! A mi també em fan una mandra les històries de guerra!
El tinc pendent, però sóc una mica com en Joan, vaig curt de temps.
ResponEliminaEn tinc tants per llegir que sovint penso que el dia és com una corda, vaig tibant, tibant...fins hi tot arribo a tenir por que no es trenqui.
Ara estic llegint Moon River de Vicenç Villatoro, i és una bona novel·la. Quan l'acabi estiraré un xic la corda.
Gràcies Carme.
Uhms... aquest, no sé, no sé... Això que un cantautor es posi a escriure llibres no m'acaba... Hehehe. Suposo que són ximpleries. En tot cas, m'agrada saber que a tu t'agradat. El tindré en compte si mai me'l trobo davant! I com en Marcel, penso que podria ser una bona opció per la meva senyora mare! (que ve Sant Jordiii!).
ResponEliminaAbraçades!
El vaig descobrir tard com a músic, però això no va treure que ràpidament passés a ser un referent, per a mi. Sospito que també el descobriré tard com a escriptor, estic segur que també en aquesta faceta m'enganxarà...
ResponEliminaMe'l van regalar molt abans que el llibre estigués publicat....és a dir, em van donar una tarja escrita on hi deiua que el tindria el sia que sortís.
ResponEliminaTant aviat com pugui, m'hi poso!
En Llach té un bon raconet al meu cor...:)
Me'l poso a la llista de lectura! Ara acabo d'acabar El Gran Gatsby i encara me'n queden un parell o tres que tinc acumulats de fa uns mesos... però aquest me l'apunto, que té bona pinta!
ResponEliminaFa pocs dies me'l vaig comprar i encara no l'he començat. Encara no fa ni un mes que és va publicar i ja he llegit vàries bones crítiques en diferents espais.
ResponEliminaEl tema de la guerra civil em feia una mica de recança però m'anima saber que està agradant. És un bon senyal.
A mi també em va agradar molt. Està explicat amb històries plenes de sensibilitat en un rerefons dur. També em porta a les vivències a Barcelona de generacions enrere que m'havien arribat en anècdotes i fragments.
ResponEliminaMolt bona la llibre del llibreter, ric en generositat. :)