.JPG)
Primerenques flors
com mirallets que atreuen.
I ens fan desvariejar
tantes sortides possibles.
Apropem-nos i això és tot.
La mà a la mà
i colze a colze.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Jo hi veig a la imatge:
ResponEliminauna flor primerenca guarnida amb vestit de tires vermelles. Comença a fer les seves primeres passes caminant de puntetes sobre uns peuets verds. Acota el cap sobre les altres plantes adormides del jardí, anunciant que per res del món s'han de perdre la primavera i que han de treure de l'armari les millors gales.
:)
Vers a vers, neixen les flors deixant la petjada del seu bes al nostre cor...També vermell.
ResponEliminaJa ha arribat la Primavera al bloc de la Carme! Gracies per avançar-la, tots ja en tenim ganes.
ResponEliminaPer cert...quines flors són aquestes?
M'agrada! I el dibuix es preciós. Els Sopa de Cabra, per contra, mai m'han acabat d'agradar del tot. Un petó.
ResponEliminaJo també he trobat que eren unes flors divertides i balladores...
ResponEliminaA mi del Sopa de Cabra m'agrada: Nascut entre Blanes i Cadaqués...
Bon cap de setmana Carme.
Caram!! Ara fas poemes, dibuixos i hi poses música!! El teu blog sempre innova... i nosaltres, aquí, fidels, a veure les teves noves creacions.
ResponEliminaM'agraden els teus colors!! Sempre els trobo encertats :-))
Al jardí sense amagar-se
ResponEliminabrodadora de coixi
ha fet nèixer bella trama
amb els buixets als seus dits...
De les rames que penjaven
ha estirat vermells els fils
creant-ne unes campanetes
per que juguin els seus fills.
...................... Anton.
Com un conte bonic, Rafel...
ResponEliminaMolt vermell, Pilar!
Glòria, saps que no me'n recordo? Ara aniré d'on les vaig trobar i tornaré a dir-t'ho!
Gràcies, Jordi!
Bon cap de setmana, M Roser!
Gràcies, Assumpta, no crec que duri massa això de la música... ha estat només momentani. :)
Anton, em sembla una cançó de les populars que cantava la meva mare... Bonic poema, si sapigués fer música li posaria!
Glòria, ja la tinc!
ResponEliminaEs diu Lonicera sempervirens i de fet crec que és un dels molts tipus de mareselves
No hi ha altra sortida...
ResponEliminaLa mà a la mà
i colze a colze
per anar cap endevant.
Què hi ha res més bonic?
Apropem-nos!
I a més a més, amb colors nous
de primavera a la sang.
Bessets.
ai quines flors vermelles! ara diuen que potser el fred tornarà a treure el nas...música i versos un farciment molt bo per l'art total! que passis un molt bon cap de 7mana!
ResponEliminasa lluna, sembla que hi ha gent que ho veiem clar i molta altra gent que no li veu... per què serà que costa tant? Au, va, apropem-nos!
ResponEliminaBon capde, Elfree! Esperem que no sigui molt, el fred!
M'encanta aquesta cançó i el disc sencer, és el meu preferit de Sopa!
ResponEliminai si, la primavera treu el nas!
I és que cal que neixin flors a cada instant!
ResponElimina