D'una foto de la Laura T marcel a les Itineràncies
Camino per la riba... no hi ha cap bifurcació, totes les aigües s'uneixen riu avall, sense triar.
Recollim tots els fruits de la vida, que el riu de l'amor és cabalós i pot contenir-los tots.
"L'humor és l'anarquia que triomfa per uns breus instants"
Ostres... he sentit la cançó perquè m'agrada Quimi Portet... juraria que la frase que has escrit fa referència a l'humor. O això m'ha semblat sentir els tres cops que m'ho he posat per comprovar-ho... encara que posant-hi amor també queda bé!
ResponEliminaUna barqueta de paper he deixat
ResponEliminaen aquest indret del riu.
Dintre, el caliu dels bons sentiments, els que uneixen,
els que escalfen i ens acompanyen.
Bona tarda Carme.
XeXu, he, he, he... doncs deu ser l'humor, segur, només de llegir-te ja m'ha fet riure el meu error. Segur que tens raó... sóc jo que sempre vaig al meu rotllo. Ara no la puc tornar a escoltar... hi ha una altra músic a posada.
ResponEliminaPujo a la teva barqueta, sa lluna, m'agrada i segur que m'hi trobaré bé.
Caminar per la riba d'un riu, sempre és agradable, però hem d'anar en compte, perquè de vegades(com a la vida) el ferm és enganyós i podem perdre l'equilibri...
ResponEliminaPetons.
L'aigua és font de vida!
ResponEliminaSempre em deixes meravellada amb els teus paintdibuixos!!
Abraçada!
Hem de vigilar, Roser, a la riba del riu i una mica a tot arreu.
ResponEliminaAlba, gràcies guapa!
Carme, escoltant la cançó diria que el tema de l'anarquia va per a l'humor...
ResponEliminaAra bé, en la tercera línia del teu escrit, diria que és l'amor, qui fa una crida a l'anarquia..., cosa que en aquest context m'agrada molt:)
Una gran abraçada!
Segur que sí, Galionar, aquesta confusió m'ha fet molta gràcia! Doncs a mi m'agrada que t'agradi...
ResponEliminaUna gran abraçada.
Aquest bon home fa lletres molt bones! ben curiós!
ResponEliminaque el cabal de l'amor sigui sempre abundant i amb bona lletra musical, com la que ens proposes
ResponEliminaOh my love, my love, my love :-)
ResponEliminaLlegint els comentaris he rigut molt amb aquest amor amb sentit de l'humor!! ;-))
Hi ha vegades que tot es complica, tot es precipita i esdevenen moltes coses alhora ... llavors les ribes es desdibuixen i els rius es desborden incapaços de conduir el cabal d'aquesta vida tan boja.
ResponElimina(Oh my love, my love, voldria ... la lluna en un cove)
Bona nit Carme :)
M'assec una estona en aquesta riba a contemplar i, sobretot, escoltar aquest cabalós riu!
ResponEliminarits, curiós sí!
ResponEliminaque sigui ben bé així, Joan! :)
Havia post amor en lloc d'humor a la cita de la cançó... ja veus, Assumpta, ja pots riure que jo també he rigut.
Pere, ja n'ha ha, ja, de desbordaments... molts!
porquet, doncs jo també m'asseuré a mirar-lo! Gràcies!
Així mateix ho he entès... i és que ets una romàntica!! ;-)))
ResponEliminaNo tinc cura... noia, no tinc cura! :)
ResponEliminaRepasso els teus últims posts, després d'uns quants dies desconnectat de la catosfera, i m'hi trobo els dibuixos que esperava, els que em relaxen i em fan somriure :)
ResponElimina