 |
| Flors d'avellaner el 13 de febrer de 2011. Foto de ramonet49 |
Primparada existència
com fràgils flors d'avellaner.
Detenir les creences
en qualsevol mite mentider.
Deixar un sospir com un apunt
per escriure el temps que arriba.
.................................................................... Carme
Fràgil despunta
en les flors, com un crit
de primavera
............................................................................Jordi Dorca
Respirem profundament i escoltem el piano, l'escrit dirà paraules com flors d'avellaner, i més paraules encara, que el camí no està fet.
..........................................................................Noves Flors
Amb prim fil d'or han brodat
el cuc penjat de l'orella
que les vestals dels recers
enjoiant-les a mans plenes...
Quan vingui el mes d'agost
deixaran anar per terra
les boletes de les capses.
Menja de gnoms i princeses.
.................................................................Anton
.................................................................... Carme
Fràgil despunta
en les flors, com un crit
de primavera
............................................................................Jordi Dorca
Respirem profundament i escoltem el piano, l'escrit dirà paraules com flors d'avellaner, i més paraules encara, que el camí no està fet.
..........................................................................Noves Flors
Amb prim fil d'or han brodat
el cuc penjat de l'orella
que les vestals dels recers
enjoiant-les a mans plenes...
Quan vingui el mes d'agost
deixaran anar per terra
les boletes de les capses.
Menja de gnoms i princeses.
.................................................................Anton
Fràgil despunta
ResponEliminaen les flors, com un crit
de primavera.
Respirem profundament i escoltem el piano, l'escrit dirà paraules com flors d'avellaner, i més paraules encara, que el camí no està fet.
ResponEliminaAmb prim fil d'or han brodat
ResponEliminael cuc penjat de l'orella
de les vestals dels recers
enjoiant-les a mans plenes...
Quan vingui el més d'agost
deixaran anar per terra
les boletes de les capses...
Menja de gnoms i princeses.
................ Anton.
Ja oloro la primavera...
ResponEliminaNo havia vist mai un avellaner,
ResponEliminade fet encara no l´he vist en rigurós directa, però m´han encantat les seves flors vistes
des dels teus ulls.
Em sembla tan fràgil i resistent
alhora...
Bessets nina.
si, s'ensuma, malgrat el drama de la sequera.
ResponEliminaI curioses flors que tenen els avellaners.... Jo també oloro a primavera. Ojalá llueva AGUA en el campo!!! per favoooor!!!
ResponEliminaVeig que els avellaners per on feies passejades tranquil·les, ja han fet florida...Ara t'acompanyarà el seu perfum.
ResponEliminaAvui, els meus sospirs porten una càrrega de tristesa!!! Petonsss i gràcies Carme!!!
ResponEliminaDeixar un sospir....ai quines belles paraules...el piano de fons les flors d'avellaner tremolen emocionades!
ResponEliminaJordi, Noves Flors, Anton, ja us tinc a dalt el post, compartint. Gràcues!
ResponEliminaJa va arribant, Sílvia!
Sa lluna, són uns penjollets preciosos, com tendres, i sí fràgils i forts a la vegada. Jo també els veig així! Gràcies, bonica!
Clídice... esperem que plogui aviat..
Alba, que plogui, que plogui!
M Roser, no sé si fan gaire olor, però la seva companyia ja m'agrada...
Una abraçada ben forta, Dafne!
Elfree potser més d'un i tot en deixaria!
Oh, quines flors més curioses que té l'avellaner!
ResponEliminaI quines poesies tan boniques que us han inspirat.
Ostres, ho confesso, mai a la vida havia vist com eren les flors de l'avellaner (i visc a Reus!! si!!) :-DD
ResponEliminaAixí que, mentre escolto Liszt, me les miro i gaudeixo d'aquests dibuixos i colors teus, CARME ;-)
Semblen serpentines i fan molta festa!
ResponEliminaGràcies, Glòria!
ResponEliminaAssumpta,
Que no vas a passejar?
Que no vénen de Reus les avellanes?
Són diferents del que considerem una flor... però les trobo molt tendres.
M'agraden, Pilar, les trobo molt boniques... fan festa!
Justa la fusta, les avellanes venen de Reus hehehe... però jo... ehem... sóc un cas perdut per temes de la natura! :-))
ResponElimina:) un dia la descobriràs... obriràs els ulls i diràs... Oh!
ResponEliminasi això és un avellaner florit.
Jo vaig veure el primer avellaner florit, en ple hivern, ara deu fer 3 o 4 anys... no et pensis i em va enamorar a primera vista. Enamoradissa, en sóc, ja es veu! :)