- He de practicar, encara em queda molt per aprendre!
- Què vols fer?
- Retallar altres coses que no siguin paper.
- Com els polítics?
- Sí, però bé!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ja que és retalla que sigui amb criteri!
ResponEliminaMolt bo, Carme!
Hehehehe just aquí al meu costat tinc unes estisores... Vols, CARME? :-)))
ResponEliminaBONA retallada!!!
ResponEliminai aquest retall petit i bonic ja no es podrà tornar a enganxar ni amb Loctite.
Lliure i feliç per sempre!!!
També serveix un cúter?
ResponEliminaBona setmana Carme!
Molt bo. Ja fa bé d'anar practicant que, de moment, els que tenen les tisores a la mà no estan per “la labor”.
ResponEliminaI em sembla que aquest “de moment” va per llarg, has vist aquest aquest gag del Polònia?
si vols et deixo una pedra esmeril per anar esmolant i que no deixin de retallar fins a tenir la feina feta
ResponEliminaVaig rebre aquest ·"mapa" per mail i coincidint amb el Joc literari d'en Tibau no me n'he sabut estar.
ResponEliminaGlòria, aquest a mi em sembla un criteri excel·lent, oi?
Assumpta, com més estisores tinguem més via farem? :)
Carme, ni amb Loctite! he, he, he...
Sa lluna, tot ajuda, porta el cúter cap aquí! ;)
Mc, gràcies pel gag, no l'havia vist i em sembla genial!
Joan, això "d'esmolar ben bé les eines" ho cantem molt i ho fem poc... ens anirà perfecte la teva pedra d'esmolar!
Jaja...necessites ajuda?
ResponEliminaSííííííííííííííííí, Montse! :D
ResponElimina¡Ay,que se cae el país!Paso a saludarte y confirmar que sí,que hoy empezamos la semana nº 16,no sin dificultades,esperamos que a la tercera sea la vencida,un abrazo Carme,mi poca-mala salud de hierro me tiene desbaratado hasta el sueño,no os olvido.Besos
ResponEliminaAquesta sí que fóra una bona retallada. Me la puc endur a can Facebook?
ResponEliminaAbans teniem esqueixos,
ResponEliminaestrips i sets als camals
ara amb tantes retallades
tapa rabos estripats.
Els greixosos faran figa,
els primets sols pell i os
Que ens donguin la paperina
i es quedin amb l'embut gros.
............. Anton
El nostre territori... paperina ?
per posar-hi els xurros.
Tere, a la tercera serà la vencida... os deseo lo mejor para totos. Cuidaos mucho!
ResponEliminaJordi, com deia al comentari, això no és pas meu, però s'està escampant per la xarxa... vinga cap al facebook!
Anton, paperina? potser sí, si hi poséssim uns xurros ben bons i ensucrats! ;)
CLAP, CLAP, CLAP! Aplaudint, dempeus i fent-te reverències. L'única tisorada bona és la que proposes! Sí senyora!!!
ResponEliminaCarme, a mi em fa l'efecte d'una paperina plena de tot el nostre.
ResponEliminaL'embut, ja sabem l'intencionalitat que se li dona, i per allà dins... no sé que dir, un embut i dels grosos que tot s'ho traga fins la nostra paperina. Res, similituts que solucionen no res... crec que tot és fals i mai ningú veurà el que molts han volgut, ara volem i en el demà aspiraran a tenir, ja hi ha qui estrangula en ves de facil·litar... A la mamella, que també el dibuix m'ho sembla, hi estan ben aferrats, com una lapa i deu rajar-los-hi a si no com un menut plorarien al faltar-los la llet... Que vagin retallant, estrangulant o esclavitzant... Les covardies es veuen i clares...Anton.
Carme,
ResponEliminaJo no sé retallar. M'envaeïx un tremolor de dits i tot el que toco surt tort. Les nines com infants amb discapacitats...
Un petó.
Tal com va tot, crec que cada vegada hi ha més gent que voldria una retallada com aquesta. Anit, en el programa (de la 6) Salvados, Jordi Évole va entrevistar Jordi Pujol. Una de les preguntes era aquesta justament i Pujol va contestar que altre temps hauria dit que no, però ara, vist com està evolucionant tot, diu que sí, absolutament (a aquest tipus de retallada que ens mostres al mapa).
ResponEliminaporquet, au va som-hi! :)
ResponEliminaAnton, s'entèn molt bé... un embut que s'ho empassa tot i engoleix com una fera afamada...
Doncs, a mi sempre m'ha agradat retallar i sempre me'n surto prou bé... clar que només ho he provat amb paper. :)
Llàstima, Noves Flors que "els seus" no diuen el mateix... que en aquest país som una colla de covards... ho pensen molts i ho diuen pocs...
Una bona retallada, però potser amb unes estisores normals serà difícil,
ResponEliminaper si de cas , tinc unes estisores de podar...
I si fabriquem unes estisores moooooooooooooooooolt grans i ens posem a retallar tots junts a a l'hora...?
ResponEliminaUna abraçada!
Els moments difícils cals prendre'ls amb un gran sentit de l'humor! Jo també et deixo unes grans tisores...
ResponEliminaM Roser, va, porta les de podar! :) Gràcies!
ResponEliminaGalionar, més graaaaaaans que les de podar, som-hi! Tots junts! tant de bo! Gràcies!
Cèlia, hola, guapa! ja tenim un munt de tisores... ara a fer feina! Gràcies!
el joc literari està aportant propostes molt bones!!
ResponEliminaSi la retallada fos així...encara la celebraríem!
ResponElimina:)
Un petó, bonica!
rits, he de dir que aquesta idea no és meva, però m'ha vingut bé! Petonet, preciosa.
ResponEliminaFanal blau, la celebraríem, segur, almenys jo sí! Un petó de bona nit!
Retallem Catalunya d'Espanya, sí!!
ResponElimina