dijous, 8 de març de 2012

 una foto  de  Dídac  Ramírez, trobada  a Butzènit blanc

Aquelles pluges intenses  del novembre es  van endur la nostra programada  visita de tardor  al Montseny.

Havia de ser un cap de setmana per mirar, per sentir,  per compartir i sobretot  per  veure'ns,  tots  quatre.  Sempre  massa  de tard  en tard.

Vam dir-nos que  ens  quedava  tota  una primavera  de  recanvi.

La primavera és a punt  d'arribar, però tu has  marxat  abans.  Inesperadament. No et tocava. 


La  nostra trobada ha estat  ajornada  a l'infinit.

Bon viatge,  amic,  que  descansis  en pau.  Et portarem  al  cor de totes les  tardors  i totes  les primaveres,

31 comentaris:

  1. Quan llegeixes d'aquestes anades abans del que toca te n'adones que estem enganxats a la vida per un fil molt prim i que per molt que ens hi amarrem, qualsevol ventada forta el pot trencar...
    Una abraçada i el meu silenci en aquests moments que estareu passant tots plegats.

    ResponElimina
  2. mai entendrem perquè les vides se'n van..mai..
    ajornar fins l'infinit és dur, massa..
    ho sento Carmeta, molts i molts petonets..preciosa!

    ResponElimina
  3. carinyo...
    sempre ens sobta, sempre ens rebel·la i remou els dins...

    tot i que, malauradament, és la única cosa que sabem del cert...
    quan es produeix de sobte, ens colpeix encara més...

    la visita al Montseny serà diferent a partir d'ara..
    hi serà, segur, d'una altre manera...
    i segur que us dibuixarà un somriure...

    Carme...
    ja saps que sóc dolent manegant-me en aquestes coses...

    et deixo una abraçada infinita, càlida...
    i una capseta plena de petons dolços, per acompanyar* fins allà sigui possible...

    petonet dolç ;¬)*

    (*com en parlava Joana fa poc...)

    ResponElimina
  4. Allà, al mig del Montseny, tot guarda silenci.
    T'abraço molt fort, Carme.

    ResponElimina
  5. És tan difícil trobar paraules per aquests moments,sembla que cap et consola.
    No hi ha dia que no tingui un pensament per al meu amic.
    Però no s'han anat Carme, sempre estaran aqui,
    entre els nostres records.

    Una abraçada càlida

    ResponElimina
  6. Uf, lamento la pèrdua. Una abraçada molt forta per tu i pels altres, espero que estigueu bé. Li dediques paraules molt maques, segur que li arriben d'alguna manera o altra.

    ResponElimina
  7. Ai Carme, també tu afectada per la pèrdua; aquests dies entro en diferents blogs i sembla com si estéssim unides, perquè tots els escrits són de dones que parlen d'aquells que ja són a l'altra banda.
    Mai hem de posposar res, perquè no som amos del temps, i pensant que ens en queda molt,de cop i volta s'atura.
    Petons i mentre seguim aquí, recordem els que ja són allà!!!
    Estic convençuda que ens senten!!!

    ResponElimina
  8. Hi ha èpoques de la vida en que sovint s'ajornen les trobades ... simplement s'ajornen.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  9. Una abraçada i un petó dolç de companyia Carme...

    No ens hauria d'espantar la pluja ni altres urgències quotidianes que, sovint, no acabem de dimensionar en la seva mesura justa...
    cal fer el què creiem a cada instant,
    sovint ajornar no és una bona decisió...
    sovint queda pendent l'instant a compartir i pensem que el temps ens farà costat...
    no hi podem confiar...
    el temps ja no torna a ser mai el mateix...

    una abraçada dolça estimada...
    t'acompanyo/t'acompanyem...

    ResponElimina
  10. Carme, quin record tan maco per l'amic! Estic segura que li arriba, t'ho dic de cor.

    Una gran abraçada!

    ResponElimina
  11. Moments tristos que deixan l'ànim encongit. Passat el temps precís, el record de l'amic perdut; de les seves paraules i gestos et faran companyia.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. uf, què trist llegir-te aquestes paraules.
    us envio també una abraçada molt forta. Anims.

    ResponElimina
  13. La Montse, a dalt de tot, ha fet una reflexió que trobo molt pertinent. Ara hi som, ara no hi som; no cal res de l'altre món per passar de ser a deixar de ser. Celebrem la vida, i celebrem les vides que hem pogut compartir.

    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
  14. Un petó Carme! tan sols pensa que l'oblit és la veritable mort.

    ResponElimina
  15. Una abraçada ben forta, CARME. Els adéus inesperats són tristíssims. La vida es curta i quan passen coses així és quan veiem que MAI hem de perdre el temps.

    ResponElimina
  16. Carme, bonica, què podem dir-te en aquests moments tan tristos?Sàpigues, només, que estem al teu costat des de la distància i que t'agafem ben fort les mans.
    Una abraçada tendra.

    ResponElimina
  17. Tristos moments. L'amic viu en el record. Abraçades.

    ResponElimina
  18. Hi havia una fulla escrita
    que el rou la va mullar
    ara no podem llegir l'estrofa,
    ni la tendra solfa
    d'un paseig de cant.
    ............ Anton
    Anims, Carme, l'infinit és molt lluny o molt a prop, el record recorre les distàncies i és el que tenim a nostre abast. Tots l'hem de practicar, de vegades dolorós, amb plany, altres per retornar al ball de la vida en el que no pots relliscar.

    ResponElimina
  19. Hi ha dies que aquella expressió tan tòpica de "t'acompanyo el sentiment" pren tot el seu sentit. Jo te l'acompanyo.

    ResponElimina
  20. Una abraçada Carme. El record serà dibuixar noves primaveres al Montseny.

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies a tots per ser-hi, per venir i acompanyar-me.

    Una abraçada de tornada...

    ResponElimina
  22. Una abraçada molt forta,Carme.

    ResponElimina
  23. Una abraçada, Carme, molt càlida, molt sincera.

    ResponElimina
  24. Gràcies de nou, a tots. Un petó.

    ResponElimina
  25. Ai Carme... què trist... una abraçada ben grossa i un potxonet ben dolç.

    ResponElimina
  26. Carme, ho sento molt. Sempre que se'n va un amic s'endu un trocet del nostre cor...però nosaltres també guardem el seu record, al raconet dels sentiments més profunds...
    Una forta abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari