Entre els arbres

     Avellaners i la Mussara al fons sortint de Mont-ral. Foto de joan ggk. Trobada  a  Amics arbres . Arbres  amics

Entre  avellaners,  encimbellàvem les hores,

guanyadors  suprems en vols d'alçada.

No hi ha metzina més  dolça

que  creure,  per uns  instants,

que  podem fer  anar  la vida,  si cal,  a la biorxa.
....................................................................................  Carme


Entre somnis i records, 
promeses i fantasies, 
la realitat apareix 
sense ombres que la confonguin. 
-És quan dormo que hi veig clar-
............................................................................Sa lluna


Ensolsits en l'avellanar 
la parelleta fresqueja 
fa calor pels endorrials
 i la roba neguiteja... 
- no hi entra ni fum ni llum, 
i llavis i mans tenen gana -... 
Posa el cabás més amunt 
que no lluco l'avellana... 
Dos me n'han caigut al pit 
al sorollar-ne la rama... 
La tercera tinc als dits 
li faré bona moxaina...
 ..........................................................Anton 

"És quan dormo que hi veig clar
foll d'una dolça metzina"

J.V.Foix

Jo confesso de Jaume Cabré

Jo mai no  he  sabut  fer  ressenyes  de llibres,  a mi els llibres  m'agraden o no m'agraden i no sé dir-ne  gaire  res  més.

Aquest m'ha agradat!  És  apassionant  i  malgrat  les  1000 pàgines,  te'l vas   cruspint  amb  ganes  i  interès.


Barreja  d'històries seguint el  fil  del pensament,  èpoques  diferents,  i  molts  personatges  i molt  diferents. 

Jo crec  que  si  algú  m'hagués  explicat  la idea  abans  d'escriure'l, hagués  pensat:  impossible  no perdre's.  Doncs  no,  no et perds.  Pot  costar  més  o  menys depenent  del  dia i del grau de concentració que  hi posis  però  no et perds  gens.  De  tota  manera  em sembla  que  per  vacances  amb  temps  per davant  el   rellegiré  per  acabar-li  de treure  tot  el suc,  crec  que no  ho he sabut  fer  a la primera.

El mal  com a tema  central,  vist  des  de molts  angles,  punts  de vista i  èpoques...

L'Adrià  Ardèvol,  és  un personatge  que  es  viu de molt  a prop. 

"Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vall­carca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error imperdonable. De sobte havia entès que sempre havia estat sol, que mai no havia pogut comptar amb els pares ni amb un Déu a qui encar­regar la cerca de solucions malgrat que, a mesura que creixia, m’hagués avesat a delegar en creences impre­cises i en lectures ben diverses el pes del pensament i la responsabilitat dels meus actes.  Ahir dimarts a la nit, tornant de casa d’en Dalmau, mentre entomava el rui­xat, vaig arribar a la conclusió que aquesta càrrega em pertany només a mi. I que els meus encerts i els meus errors són responsabilitat meva i només meva. M'han fet falta seixanta  anys per  veure-ho."

Moleskine gegant

Em van regalar  una  Moleskine  de  paper  d'aquarel·la.  Molt  gran.  Preciosa.  Temptadora.  

He  de reconèixer  que  imposa.  Fa dies  que  la tinc  i fins avui  no m'he atrevit.

Una foto de la  Marta  ha estat  el meu primer  intent.  Dibuix de punta  fina,  com sempre.

 Els  primers  colors  força  acceptables.

Pfffffffffffffffff!  Quin desastre!  Hagués  hagut de deixar  la paret  blanca   encara  que no ho era.

He  dibuixat  les  pedres  del voltant  de la porta...  i  així he  arribat  a   dissimular una mica el que m'agradava  menys  de tot.

I  finalment m'ha semblat que  hi havia d'afegir  uns reflexes als  vidres  i els  cables  elèctrics  que passen per la façana...  I  ja està,  la  fantàstica  Moleskine  estrenada  amb molt  de plaer.
Gràcies  per  aquest  regal  tan impressionant!

Tanca

D'una foto de la Isabel

Sembla  barrat,  el camí
amb una  tanca  fermada.
Una porta  no és  un mur.
Alguna eina trobarem,
si la utilitzem amb traça
acabarem per obrir-la.

Caseta

La  casa  se'n riu de mi.
A la tanca de xiprer
se li ericen tots  els pèls,
la paret  tremola,
la teulada  es  desfà,
les  finestres  baden
i el mur del jardí
s'esborra,  inexistent.

La  casa  s'ha  convertit
en una caseta  de pa  de pessic
amb  teulada de melmelada

Segon premi amb triple empat.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES  a tots  per  haver  considerat  aquest  joc  com una  bona iniciativa,  digna  d'esmentar-la  als  premis  c@ts.

La  iniciativa va començar  en aquest  post

i  va quedar segellada  amb  el  llibre  virtual,  que està  des  d'aleshores  a la barra  lateral:

Si voleu saber els altres guanyadors aneu cap a c@ts

Barca

D'una  foto de la Isabel

No hem agafat  pas la  barca.
Tot just  hem fet un passeig  pel  port,
i mantenim el somni de navegar.

Permeteu-me

permeteu-me qualsevol invent de refugi... 

 iruna dels Camins

Permeteu-me qualsevol invent  de refugi:
un ocell de colors
sobre les branques  nues,
o potser els teus  mots
i  les  flors  de llum
que em vas  regalar.


PD: Amb els nens, posem, cada  dia, bocinets  de pa  damunt  la barana i els veiem com vénen,  prudents i valents. 

Taronges

D'una foto de Fanal Blau

Taronges transparències
titil·lants  pètals
tímides  tiges  truncades

Paisatge tranquil

D'una foto  de  Sa lluna

Aigua mandrosa
va escrivint els  camins
cap a la mar.