Jo mai no he sabut fer ressenyes de llibres, a mi els llibres m'agraden o no m'agraden i no sé dir-ne gaire res més.
Aquest m'ha agradat! És apassionant i malgrat les 1000 pàgines, te'l vas cruspint amb ganes i interès.
Barreja d'històries seguint el fil del pensament, èpoques diferents, i molts personatges i molt diferents.
Jo crec que si algú m'hagués explicat la idea abans d'escriure'l, hagués pensat: impossible no perdre's. Doncs no, no et perds. Pot costar més o menys depenent del dia i del grau de concentració que hi posis però no et perds gens. De tota manera em sembla que per vacances amb temps per davant el rellegiré per acabar-li de treure tot el suc, crec que no ho he sabut fer a la primera.
El mal com a tema central, vist des de molts angles, punts de vista i èpoques...
L'Adrià Ardèvol, és un personatge que es viu de molt a prop.
L'Adrià Ardèvol, és un personatge que es viu de molt a prop.
Ai Carme, les ganes que tinc de llegir-lo. Me'l vaig comprar fa mesos i el vaig iniciar però el vaig haver d'aturar. Com tu dius, depèn molt del grau de concentració i ara passo una època en que no puc assumir lectures més complexes com les d'aquest llibre. He d'esperar a que el meu caparró se centri més i llavors segur que l'engegaré.
ResponEliminaJa em va passar amb les Veus del Pamano, i després el vaig gaudir com mai.
Així que paciència i ara miro de seguir llegint coses més "senzilles" o que no requereixin màxima concentració.
Quan es gaudeix amb la lectura d'un llibre fa il·lusió saber que altres persones també n'han gaudit. Celebro que t'hagi agradat tant com a mi, Carme.
ResponEliminaporquet, cada llibre té el seu moment, ja el trobaràs i el gaudiràs, n'estic ben segura!
ResponEliminaAssur, a mi també em passa crees com una mena de complicitat i de sentiment en comú que fa il·lusió com dius. Encantada de compartir aquest plaer de lectura amb tu. Gràcies per dir-ho!
M'ha agradat molt aquest llibre.
ResponEliminaTant, que ja l'he llegit tres cops!
(i es troben matisos nous cada vegada)
Com diu un bon amic meu
ResponElimina"no ets tu qui tries les coses,
són elles que et trien a tu"
i en el meu cas, és una veritat
com un temple.Sempre hi ha un moment més favorable per fer totes les coses.
Bon dia nina!
Fa uns quants mesos que el vaig llegir, crec que com dieu val la pena fer una segona lectura.
ResponEliminaUf, uf, si encara no he llegit 'Les veus de Pamano'... em sembla que aquest em queda molt lluny... naturalment no el descarto pel futur, però em sembla que és del tipus d'històries que no m'acaben d'entrar, i 1000 pàgines... potser és massa per un llibre que no enganxi.
ResponEliminaCrec que jo també l'hauria de rellegir per traure-li tot el suc. De vegades, durant la lectura, em costava concentrar-me però les relectures sempre em fan peresa perquè en tinc tants nous per llegir per primera vegada... Ara estic amb Murakami.
ResponEliminaTres cops, llum! T'has convertit en una experta! No crec que jo arribi als tres cops. Més de tres cops només he llegit el Petit Príncep i tres cops exactes Els Apòcifs de Pedrolo. I res més.
ResponEliminaSa lluna, crec que per això a quest llibre em buscarà durant les vacances... ara l'he llegit, però no m'ha semblat el meu millor moment per llegir-lo.
Montse, ja comentarem les relectures més endavant... a veure com se'ns han posat...
XeXu, aquest no ho sé, no posaria les mans al foc que t'agradés, però les Veus del Pamano, crec que sí. T'ha d'agradar per força, o sigui em sembla impossible que no t'agradi i no és un llibre de dones, segur! ;)
Noves Flors, ja ens explicaràs quin Murakami. L'1Q84, potser?
Que té aquest llibre que el trobo en molts blogs???
ResponEliminaTorna a ser un senyal que l'he de llegir. Ara no puc, però de ben segur que ja arribarà el moment adequat per llegir-lo.
Gràcies per la motivació!!!!
Dona, qui ho ha dit que no saps fer ressenyes? :-) A mi em sembla una ressenya molt ben feta!
ResponEliminaAra bé, tinc tantíssims llibres pendents, entre els meus, els que em deixa la R., els que em deixa la V. i els que demano a la biblioteca que ja veig impossible afegir-ne més!! :-)
Em va agradar molt.... és tan peculiar l'estil del Jaume! I soprenent.... Jo he de dir que després de 990 pàgines em va agafar un nosequé, em vaig estancar i no tenir prous pebrots per acabar-me'l. Uns sentiments estranys es coien dins meu... i és que els finals són tan tristos!!! passades unes setmanes no m'hi vaig poder resistir i el final és colpidor.
ResponEliminaAra, a pel següent!
Dafne, ja trobaràs el moment adequat... aquest llibre necessita el seu moment, no és pot llegir de qualsevol manera. És especial.
ResponEliminaAssumpta, ben feta no, és una ressenya de no buscar les paraules, de deixar que surtin les que vulguin i no capficar-m'hi més. Assumpta, tenir llibres pendents per llegir a mi em sembla una gran sort, per tant a gaudir dels que tens... jo també en tinc una quants!
Alba, no saps com t'entenc, jo com que sóc una mica kamikaze... vaig resoldre aquesta "por" al final... al revés que tu, tirant-m'hi de cap i com més aviat millor... però sí, tot plegat és tan trist... però tan humà, tan humà, que fa gairebé mal... pensar que som així.
Carme...aquest llibre em mira de reüll des de la tauleta...però encara no li toca...vaig molt a poc a poc darrerament i, per això, trio llibres curts. De fet, sempre m'han agradat més els llibres que són com postals però un pèl més llargues. Un petonàs, bonica!
ResponEliminaBé, la veritat és que jo no sé com és una ressenya "ben feta"... A mi m'agraden aquelles que, sense explicar massa cosa, però sí donant una petita idea de què va, comparteixen les sensacions els ha produït.
ResponEliminaDesprés, hi ha gent súper ben organitzada, com en XEXU, que posa el títol, l'autor, l'editorial, les pàgines, l'edició (jo això m'ho he copiat d'ell! hehehe) però el que més m'agrada a mi és el comentari personal i tu aquí dius:
1.- Que el llibre t'ha agradat.
2.- Que hi ha moltes històries diferents, de diferents moments i amb protagonistes diversos.
3.- Que està tan ben lligat que, malgrat el punt "2" el llibre es llegeix sense perdre's.
4.- Que és un llibre molt llarg però que manté l'interès, de tal manera que no "es fa llarg"
5.- Que el tema de fons de tota l'obra és el mal.
Et sembla poc? Noia, això és una bona ressenya! :-)
En quant a tenir llibres pendents, a mi m'encanta!!... En tinc molts de Dickens però, clar, els vull anar alternant amb altres, que sinó al final no en gaudiria, i aquí és on entren les meves amigues V. i R. que me'n deixen de ben diferents. A més, en aquests temps de crisi, tenir una llista dels que vols anar buscant a les biblioteques també va bé :-))
Tot el que he llegit d’en Cabré m’ha agradat molt. Encara no he llegit les veus del Pamano, no em venia de gust fer-ho i, suposo, que un dia o altra l’agafaré amb les ganes que es mereix. No tinc presa per llegir el “Jo confesso” i ara, amb una mica de visió de tot el què he anat llegir sobre la novel•la crec que és un dels llibres que m’agradarà.
ResponEliminaBon tast ens has portat, m’agrada, crec que és del meu estil.
Doncs la teva manera de fer ressenyes em serveix molt més que les que pugui fer qualsevol erudit professor de literatura. Tinc aquest llibre encara per començar; la veritat és que em fa una mica de por la seva llargada, i tampoc la concentració és el meu punt fort en aquests moments... Però és evident que no puc ajornar gaire més la seva lectura.
ResponEliminaUna abraçada!
Sí, 1Q84 primer volum.
ResponEliminaOh, oh! Carme, aquest el tinc a la prestatgeria de casa, casa. Esperant-me! Ma mare ens el va regalar (a mi i a ella mateixa) per Nadal i l'he deixat allà per a què se'l pugui llegir abans. Vaig llegir les Veus del Pamano abans de Nadal i em va agradar molt! Aviam aquest. Però he de dir que l'edició de tapa dura pesa una animalada... Encara me'l compraré per ebook! (i si no ho faig és perquè tenir dos cops el mateix llibre ho trobo una ximpleria i és car, que si no..!)
ResponEliminano l'he llegit, però m'ha impressionat l'última frase que transcrius.
ResponEliminafa uns mesos, un client m'explicava que havia escrit un llibre on descrivia molta part de la seua infància i de la història de la ciutat, des dels seus ulls.
vaig dir-li que mon pare també està escrivint de la seua vida, amb molts detalls de quan era petit, arribant a l'adolescència, i que m'agrada molt llegir-lo, però m'agradaria llegir també com explica vida seua de més gran, ja adult, fins ara... la part més recent que pot semblar que "no té tant d'interès", perquè els paisatges i les situacions, més propers, són més "coneguts", però... acostumem a parlar del passat, fins i tot d'intimitats del passat, i no tant del present.
aquell client me va dir que ell no s'atreviria a escriure dels últims anys i del present... que només podria aproximar-se a fer-ho camuflant-se en la ficció, que la vida adulta "més val no llegir-la"... me va semblar que se li feia un nus a la gola, mentre m'ho dia. vaig dir-li que a mi sí que m'agradaria llegir-los la vida recenta, a ell o a mon pare, saber que se senten prou "lliures" per a escriure-la. però se'n va anar poc convençut.
no sé si la novel·la del jaume cabré és autobiogràfica, o mig "camuflada", com aquell client en tot cas la faria, ni fins quina edat del protagonista arriba.
ja et dic, amb l'última frase, m'has fet recordar aquell client...
Carme, jo em vaig enamorar de Les veus del Pamano i ara tot just he començat a llegir el Jo confesso. No sé el temps que tardaré perquè la lletra és una mica petita i no puc anar gaire de pressa. Pel que he llegit fins ara, els dos llibres em sembla que són força diferents...
ResponEliminaQuan l'acabi et donaré el meu parer.
Petons.
Ai Carme em podria fer una paret de llibres amb els que tinc pendents de llegir...si t'ha agradat jo me'n refio ...de tant en tant em salto l'ordre d'espera i intempestivament em llegeixo un que no tocava o no havia demanat tanda...a veure per sant Jordi ...gràcies!
ResponEliminaBoníssim, el llibre, genial Cabré. te n'has sortit molt bé amb la ressenya, a més els llibres ja tenen aquesta funció agradar o no, i si t'ha agradat, doncs ja no cal cap ressenya ni res. Un llibre només necessita lectors, la resta, sobra.
ResponEliminaAlgú va dir que no s'ha d'amagar la llum a sota de la taula. Jo també crec que si et creies que no sabies fer ressenyes de llibres, acabes de fer-ne una i de molt bona.
ResponEliminaEn quant al llibre, és molt bo. Es mereix tot l'èxit que està tenint. S'ha de ser molt bon escriptor per fer que una història tan complexa, ens acabi engantxant tal i com ho fa.
Aquest llibre em persegueix. És com si de cop, tothom del meu voltant s'hagués posat d'acord per llegir-lo. I m'estrenyava que no passés a la catosfera.
ResponEliminaCom tu, totes les veus que en parlen ho fan molt positivament.
En tinc tants en llista.... algun dia arribarà. Segur.
Núria, segur que un dia més que mirar-te de reüll et farà l'ullet i cauràs rendida als seus peus, encara que sigui més llarg que 1000 postals! :)
ResponEliminaOstres, Assumpta, ho expliques tant bé que m'has convençut! :)
Carme, tot i que m'ha agradat molt Jo confesso, encara vaig gaudir més amb les veus del Pamano, la veritat. Em va encantar!
Galionar, ja trobaràs el bon moment. No és un llibre per forçar-s'hi gens... quan et vingui de gust.
Noves flors, només et desitjo que el gaudeixis tant com jo... m'ho vaig passar de bé! :)
Pesa, pesa, Yáiza! Si m'ho diràs a mi que fa més d'un mes que el carretejo a munt i avall pel tren... :)
Iruna, m'ha agradat tot això que expliques, saber-ho... Jo no crec que sigui autobiogràfica o al menys no en té pinta... No ho sé. Costa de dir els coses tal com són, a vegades... i no fer mal a ningú o no fer-te mal a tu mateix.
Són molt diferents, M Roser, però tot i que prefereixo les Veus del Pamano, aquest també està molt i molt bé!
Doncs per Sant Jordi, Elfree, no hi ha pressa, o a l'estiu amb calma... :)
carina, m'agrada això, un llibre només necessita lectors! :)
J. Policarp, moltes gràcies, m'afalaga que penseu que é una bona ressenya!
rits... algun dia arribarà, segur, és dels que no pots deixar de costat!
ResponEliminaVa caure per les festes de nadal... ;o)
ResponEliminaA mi també em va agradar molt. No et perds per què tot i haver molts personatges, en el fons, molts d'ells són el mateix posat en èpoques diferents.
No sé si me'l tornaré a llegir... També tinc llista d'espera. Si ho faig potser serà d'aquí uns anys.
Però sí que hi ha molts detalls que voldria rellegir per pensar sobre el que proposa en Jaume
petó
Pel que veig és un llibre que s'ha de llegir. Ara, això de les 1000 pàgines em reté una mica...
ResponEliminaMe l'apunto.
Hehehehe ara ja no diràs més que no saps fer ressenyes!! :-)))
ResponEliminaA Cabré el vam tenir a Berlín la setmana passada, presentant la versió en alemany del "Jo, confesso". Molts catalans no saben (no tenen perquè, de fet), que Cabré és un dels autors nostrats més famosos a Alemanya. Ho dic de debò!
ResponEliminaJo no sé si ho faré, però crec que l'hauria de rellegir. És un llibre que s'ho val i no em sembla fàcil captar-lo del tot en un sol cop, Fra Miquel!
ResponEliminaGlòria, QUAN TINGUIS TEMPS I CALMA...
Assumpta, crec que no m'atreviré a dir-ho més... només ho pensaré... :)
Ferran, no m'estranya gens, és boníssim!
Amb tants de llibres que em dieu... No sé per on començar, ja arribaré a la meta quan sigui, ara he començat al retorn a la lectura els dissabtes, els demés die... ja, ja, el temps. i ja m'he n'he cruspit quatre, un me'l vaig deixar a mitges i sense pantys, PELANDO LA CEBOLLA de GUNTER GRASS, NO VOLIA APRENDRE RUS, PERÒ N'HI HA DE NOMS QUE EM RETARDAVEN LA LECTURA I EM FEIEN ANAR DE BÒLIT PER SEGUIR...RES, FORA, Sabeu que una neboda vol que estudii RUS... amb la memòria retentiva que tinc, hauré de tornar a nèixer... Fins l'abecedari té lletres... Ara, el que veig es que tot em vol bé, i em posa el plat dels seus condiments davant i la forquilla i apa, noi, endrapa que et fa falta./ De vegades, l'humor també va be per distreure, no en feu massa cas... Anton.
ResponEliminaNomés n'he llegit el primer capítol. M'ha fet bona impressió. Però me'l guardo per a d'aquí a uns quants mesos, per poder-lo assaborir com cal.
ResponEliminaMe'n vaig a veure les aquarel·les de l'apunt anterior. M'ajudaran a desconnectar, que diuen ara.
Davant de la pressió que rebo per llegir 'Les veus de Pamano' (no només teva!) hauré de fer un pensament, però dóna'm temps. Tal i com ho dius, no em deixes altra opció que llegir-lo, però pensa que si no m'agrada vindré personalment a trencar-te les cames, que sé on vius! Bé, no ho sé, però ja et trobaré!
ResponEliminaAnton, el bon humor sempre ajuda! Rus? a mi que no m'hi busquin aprenent rus... però amb això dels llibres tu a la teva, no ens facis gaire cas!
ResponEliminaJordi, fas bé, necessita temps i calma!
XeXu, mira fins i tot amb aquestes teves amenaces... insisteixo: t'agradarà (mare meva, si en puc ser d'imprudent!)
Ah! I no caduca, tens tot el temps que vulguis!
Hahahaha nooooooo, no ho pensis!! :-))
ResponElimina:-))
ResponEliminaVaig llegir el llibre pràcticament 2 anys justos després d'aquests comentaris que en fas.
ResponEliminaPenso que has clavat la crítica. És un llibre extraordinari. Encara que sembli contradictori, és bo encara que parli del mal.
Fa mal llegir tan de mal.