dilluns, 27 de febrer de 2012

Tanca

D'una foto de la Isabel

Sembla  barrat,  el camí
amb una  tanca  fermada.
Una porta  no és  un mur.
Alguna eina trobarem,
si la utilitzem amb traça
acabarem per obrir-la.

8 comentaris:

  1. et deixo unes quantes eines per veure si... entre tots la podem obrir...

    imaginació
    somnis
    desitjos
    somriures
    amistat
    amor
    dolcesa
    música
    llum
    vida
    poesia
    fer camí
    reconèixer febleses
    compartir
    saber les limitacions
    complicitats...
    escriure
    llegir...
    caminar
    gaudir
    sentir...
    construir
    jugar
    escoltar...

    seguiria...
    però jo diria que amb aquestes claus (per a mi essencials) ja en tenim per estona...
    potser si algú més s'hi apunta fem més via...
    qui sap...

    petons i somriures de bon dia Carme!

    ResponElimina
  2. Aquest dissabte -no és broma- el meu fill va obrir una portella semblant a aquesta, i de tant que va voler-la obrir, la va fer sortir de les frontisses. Un gran trofeu.

    ResponElimina
  3. Una porta que permet veure què hi ha a l'altra banda. Li falta doncs un punt de misteri, però què vols que et digui: tal com està el pati, certes certeses són més que benvingudes, oi?

    ResponElimina
  4. Hi ha portes i portes. Portes fosques que són barreres, però hi ha portes emocionants que amaguen grans reptes!

    ResponElimina
  5. Que ens agrada el tancat,
    allò prohibit, el impossible ...
    uns diuen que és morbositat, altres curiositat,
    altres valor...però mai deixa indiferent.

    ResponElimina
  6. mar, amb totes aquestes eines no hi ha porta que es resisteixi... :) i com més serem, millor ens en sortirem! Gràcies per els eines i per la companyia, bonica. Petons i somriures de bona nit!

    Jordi, doncs si no hi ha frontisses ja no hi ha portella... i au! camí obert!

    Sí, Ferran, hi ha certeses que està molt bé de tenir-les...

    porquet, portes emocionants que amaguen grans reptes... m'agrada. A vegades les portes també són com les volem veure... ara la vull veure així!

    sa lluna, curiositat, curiositat i ganes de viure... gràcies!

    ResponElimina
  7. Hi ha una altra solució...salta la tanca Carme, et sentiràs com quan eres una nena...
    Petons.

    ResponElimina
  8. Em sembla una molt bona solució!
    M. Roser, gràcies i bona nit!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari