D'una foto de la Isabel
Sembla barrat, el camí
amb una tanca fermada.
Una porta no és un mur.
Alguna eina trobarem,
si la utilitzem amb traça
acabarem per obrir-la.
Sembla barrat, el camí
amb una tanca fermada.
Una porta no és un mur.
Alguna eina trobarem,
si la utilitzem amb traça
acabarem per obrir-la.
et deixo unes quantes eines per veure si... entre tots la podem obrir...
ResponEliminaimaginació
somnis
desitjos
somriures
amistat
amor
dolcesa
música
llum
vida
poesia
fer camí
reconèixer febleses
compartir
saber les limitacions
complicitats...
escriure
llegir...
caminar
gaudir
sentir...
construir
jugar
escoltar...
seguiria...
però jo diria que amb aquestes claus (per a mi essencials) ja en tenim per estona...
potser si algú més s'hi apunta fem més via...
qui sap...
petons i somriures de bon dia Carme!
Aquest dissabte -no és broma- el meu fill va obrir una portella semblant a aquesta, i de tant que va voler-la obrir, la va fer sortir de les frontisses. Un gran trofeu.
ResponEliminaUna porta que permet veure què hi ha a l'altra banda. Li falta doncs un punt de misteri, però què vols que et digui: tal com està el pati, certes certeses són més que benvingudes, oi?
ResponEliminaHi ha portes i portes. Portes fosques que són barreres, però hi ha portes emocionants que amaguen grans reptes!
ResponEliminaQue ens agrada el tancat,
ResponEliminaallò prohibit, el impossible ...
uns diuen que és morbositat, altres curiositat,
altres valor...però mai deixa indiferent.
mar, amb totes aquestes eines no hi ha porta que es resisteixi... :) i com més serem, millor ens en sortirem! Gràcies per els eines i per la companyia, bonica. Petons i somriures de bona nit!
ResponEliminaJordi, doncs si no hi ha frontisses ja no hi ha portella... i au! camí obert!
Sí, Ferran, hi ha certeses que està molt bé de tenir-les...
porquet, portes emocionants que amaguen grans reptes... m'agrada. A vegades les portes també són com les volem veure... ara la vull veure així!
sa lluna, curiositat, curiositat i ganes de viure... gràcies!
Hi ha una altra solució...salta la tanca Carme, et sentiràs com quan eres una nena...
ResponEliminaPetons.
Em sembla una molt bona solució!
ResponEliminaM. Roser, gràcies i bona nit!