Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Regal de l'Anton.

Gràcies
Centenari Màrius Torres

30 d'agost 2010
Un mar de calma, un riu de quietud.
ResponEliminaAigua mandrosa que tranquil.litza l'esperit...
ResponEliminatant de bo nosaltres tinguéssim aquesta mandra i tranquil·litat. Nosaltres sempre anem a correcuita
ResponEliminaLa memòria de l’aigua li parla de nosaltres quan arriba a la mar.
ResponEliminaSempre cercant l'equilibri,
ResponEliminabeneïda serenitat!
Gràcies nina, bon dia.
Amb aigua dolça
ResponEliminaels vells camins escric
Els rius com les romagueres, sense pressa, s'aturen a tot arreu ... i fan meandres.
ResponEliminaBon dia Carme.
M'has fet venir al cap la imatge dels torrents i d'algú que escriu compulsivament, apassionadament, per contrast, és clar :)
ResponEliminaem feia falta admirar la calma i la mandra d'un paisatge tranquil...gràcies!
ResponEliminauna imatge preciosa! i a més a més en format quadrat que encara és més complicat que el resultat funcioni!
ResponEliminaquins colors...
L'aigua mandrosa em convida a fer mandres estirada a la sorra, contemplant el mar.
ResponEliminaPetons.
Gràcies a tots per acostar-vos a aquesta aigua mansa...
ResponEliminaBona nit a tothom una abraçada...
Amb la calma de fer un camí que en el seu cicle algun dia havia escrit.
ResponEliminaAmb aquesta aigua mandrosa i la teva abraçadeta vaig a dormir tranquil·la...
ResponEliminaGracies, Carme i bona nit!
Un bon símil de la vida.
ResponElimina