La casa se'n riu de mi.
A la tanca de xiprer
se li ericen tots els pèls,
la paret tremola,
la teulada es desfà,
les finestres baden
i el mur del jardí
s'esborra, inexistent.
La casa s'ha convertit
en una caseta de pa de pessic
amb teulada de melmelada
La pintura era massa líquida! Les aquarel·les massa aquoses?
ResponEliminaRes, XeXu, que hi ha dies que no rasco bola!
ResponEliminaDoncs tot i fer-me pensar en la caseta de Hansel i Gretel, el més important és que és una casa riallera...!
ResponEliminaque no sigui perquè ha estat construïda per una fada dolça de cor gran, amb somriure trapella...
(vaaaa, si ho reconec... els xiprers semblen Bart Simpson... ;¬P)
aiiiixxx... nina estimada...
aquesta és la gràcia, no sempre surt tot bé...
(quin avorriment, no si no fos així...)
petons dolcíssims de melmelada de gerds!
És que no has fet primer el dibuix en negre!!
ResponEliminaTot i així... si és de melmelada (d'albercoc!! uaaaau!! una de les meves preferides!!) i pa de pessic, puc dir que M'ENCANTAAAAAAAAA :-DDD
I Tú com ho sabies que jo tenia una caseta igual que aquesta ??només li falta el balcó però recordes que ja m'el vas donar el balco?
ResponEliminaUna molt bona filosofia!!... Quan la pintura de la casa no surt del tot bé, el seu traç es converteix en pa de pessic i melmelada..una casa molt dolça!!
ResponEliminaMe l'apunto, segur que dona bon resultat!!
I felicitats per aquest nou premi!!
Una abraçada.
Fixa´t que jo crec que era un somriure, per dir-te que de vegades és així que hem de fer quan les coses no ens surten com volem.
ResponEliminaPerò he de dir-te que, a mi,
em sembla encisadora, serà
que encara no he crescut.
Bessets amb pessics!
Doncs a mi, m'agrada! El millor de la pintura, és aconseguir la perfecta imperfecció de les formes.
ResponEliminaBarbo, si no l'he llençat directament i l'he dut fins aquí, ha estat només perquè em va fer pensar el la de Hansel i Gretel i això em va fer somriure... :) Gràcies, poeta de dolces paraules.
ResponEliminaAssumpta ... i cada cop que no el faig, he de llençar l'intent! El pa de pessic no ha quedat malament del tot... :)
Miquel Àngel, també era de pa de pessic i de melmelada? :) I si el balco ja te'l vaig donar, me'n recordo molt bé.
Moltes gràcies, Montse!
Sa lluna, també hagués pogut escriure un conte... és una caseta de conte, potser... gràcies, preciosa!
Pilar, ahir no et vaig dir res, però ja et vaig veure amb la teva foto nova, on s'hi reconeix un traç amic... :) m'encanta!
ResponEliminaÉs un dibuix molt petitó, Pilar, molt petitó, d'un blog que anava amb la capseta d'aquarel·les i que no sé utilitzar massa de tant petit...
Doncs l'has fet créixer! ^0^
ResponEliminaEll no s'ho veu, però en sap molt de pintar, dibuixar i escriure!
A mi també M'ENCANTA!
Sí, ara tira-li la culpa a la caseta.;-)
ResponEliminaLíquida o no, a mi m'agrada molt!
ResponEliminaI tant que sí, Pilar!
ResponEliminaJp! home! tota la culpa, si no la té ella qui la té... Jooooo? ;)
Gràcies ferran! D'això se'n diu ser un incondicional!
És clar Carme, és una caseta de conte...o una caseta de gelats de colors, que amb la caloreta d'aquests dies, es va fonen...M'agrada!
ResponEliminaGràcies, M Roser!
ResponEliminaa mi m'agrada molt! no hi ha línies de retolador, totes les línies es dibuixen amb la pròpia aquarel·la
ResponEliminaGràcies, rits... per sort no a tots ens agrada el mateix!
ResponElimina