diumenge, 26 de febrer de 2012

Caseta


La  casa  se'n riu de mi.
A la tanca de xiprer
se li ericen tots  els pèls,
la paret  tremola,
la teulada  es  desfà,
les  finestres  baden
i el mur del jardí
s'esborra,  inexistent.

La  casa  s'ha  convertit
en una caseta  de pa  de pessic
amb  teulada de melmelada

18 comentaris:

  1. La pintura era massa líquida! Les aquarel·les massa aquoses?

    ResponElimina
  2. Res, XeXu, que hi ha dies que no rasco bola!

    ResponElimina
  3. Doncs tot i fer-me pensar en la caseta de Hansel i Gretel, el més important és que és una casa riallera...!

    que no sigui perquè ha estat construïda per una fada dolça de cor gran, amb somriure trapella...

    (vaaaa, si ho reconec... els xiprers semblen Bart Simpson... ;¬P)

    aiiiixxx... nina estimada...
    aquesta és la gràcia, no sempre surt tot bé...
    (quin avorriment, no si no fos així...)
    petons dolcíssims de melmelada de gerds!

    ResponElimina
  4. És que no has fet primer el dibuix en negre!!

    Tot i així... si és de melmelada (d'albercoc!! uaaaau!! una de les meves preferides!!) i pa de pessic, puc dir que M'ENCANTAAAAAAAAA :-DDD

    ResponElimina
  5. I Tú com ho sabies que jo tenia una caseta igual que aquesta ??només li falta el balcó però recordes que ja m'el vas donar el balco?

    ResponElimina
  6. Una molt bona filosofia!!... Quan la pintura de la casa no surt del tot bé, el seu traç es converteix en pa de pessic i melmelada..una casa molt dolça!!
    Me l'apunto, segur que dona bon resultat!!
    I felicitats per aquest nou premi!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Fixa´t que jo crec que era un somriure, per dir-te que de vegades és així que hem de fer quan les coses no ens surten com volem.
    Però he de dir-te que, a mi,
    em sembla encisadora, serà
    que encara no he crescut.

    Bessets amb pessics!

    ResponElimina
  8. Doncs a mi, m'agrada! El millor de la pintura, és aconseguir la perfecta imperfecció de les formes.

    ResponElimina
  9. Barbo, si no l'he llençat directament i l'he dut fins aquí, ha estat només perquè em va fer pensar el la de Hansel i Gretel i això em va fer somriure... :) Gràcies, poeta de dolces paraules.

    Assumpta ... i cada cop que no el faig, he de llençar l'intent! El pa de pessic no ha quedat malament del tot... :)

    Miquel Àngel, també era de pa de pessic i de melmelada? :) I si el balco ja te'l vaig donar, me'n recordo molt bé.

    Moltes gràcies, Montse!

    Sa lluna, també hagués pogut escriure un conte... és una caseta de conte, potser... gràcies, preciosa!

    ResponElimina
  10. Pilar, ahir no et vaig dir res, però ja et vaig veure amb la teva foto nova, on s'hi reconeix un traç amic... :) m'encanta!

    És un dibuix molt petitó, Pilar, molt petitó, d'un blog que anava amb la capseta d'aquarel·les i que no sé utilitzar massa de tant petit...

    ResponElimina
  11. Doncs l'has fet créixer! ^0^
    Ell no s'ho veu, però en sap molt de pintar, dibuixar i escriure!
    A mi també M'ENCANTA!

    ResponElimina
  12. Sí, ara tira-li la culpa a la caseta.;-)

    ResponElimina
  13. Líquida o no, a mi m'agrada molt!

    ResponElimina
  14. I tant que sí, Pilar!

    Jp! home! tota la culpa, si no la té ella qui la té... Jooooo? ;)

    Gràcies ferran! D'això se'n diu ser un incondicional!

    ResponElimina
  15. És clar Carme, és una caseta de conte...o una caseta de gelats de colors, que amb la caloreta d'aquests dies, es va fonen...M'agrada!

    ResponElimina
  16. a mi m'agrada molt! no hi ha línies de retolador, totes les línies es dibuixen amb la pròpia aquarel·la

    ResponElimina
  17. Gràcies, rits... per sort no a tots ens agrada el mateix!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari