Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Aquest lílium aquarel·lat, ha agafat la transparència del teu traç!
ResponEliminaÉs preciosa, Carme!
T'admiro!
Saps?
ResponEliminajo ja hi hauria aficat el nas,
és inevitable quan veig una flor, de la mateixa manera que quan veig aigua, se me´n va la mà.
Meravellosa nina, bon dia.
L'estil de les teves aquarel-les més recents m'agrada molt. Colors càlids ben combinats, amb les mínimes estridències. Les justes per destacar aquella forma o fons que t'interessa.
ResponEliminaEnhorabona Carme.
M'agraden els taronges!!! :)
ResponEliminaGràcies, fanalet! I jo a tu! Ja ho saps!
ResponEliminaSa lluna, doncs mira en les dues coses som iguals... posar el nas a les flors i les mans a l'aigua... Moltes gràcies, preciosa!
Gràcies, Ramon, vaig fent i aprenent poc a poc...
A mi m'agraden les Gerònimes! :)
No coneixia el mot "titil·lar"! Bonic i a més, n'aprenc!
ResponEliminaNomés puc dir-te que la calidesa que se´n desprèn dóna una pau i gairebé sento la seva aroma!!!!
ResponEliminaHe vingut a casa teva, he saltat a casa la Fanal i torno aquí :-))
ResponEliminaQuina parella d'artistes!! ;-) La foto és bellíssima i la teva versió m'encanta! :-)
Ets bona pintant...amb T i sense T. Un petó!
ResponEliminal'aquarel·la ja és un art a les teves mans...tot s'ha de dir
ResponEliminaJa era bonica la foto,i ara,amb les transparències... igual de bonica.
ResponEliminaDe tant en tant en poso alguna a casa, perquè em faci companyia, amb la llum del seu color manllevat al sol...
ResponEliminaM'agraden els suaus matisos taronges!
Taronges triomfants
ResponEliminatímides tossudes
trescant tendres tes textos turgents tes tintes titàniques teixits tendríssims taronges tintades
Les taronges són d'hivern i l'aquarel.la sembla de primavera...
ResponEliminacada dia en saps més. Bona nit Carme
M'arriba una sensació de calidesa molt, molt agradable, Carme!
ResponEliminaQuin esclat de color! Fan de bon mirar aquestes flors tan belles.
ResponEliminaEstàs guapa a aquesta foto nova, i tan riallera com sempre!
porquet em fa il·lusió això que em dius, perquè a mi també m'encanta trobar mots nous... :)
ResponEliminaGràcies, Dafne!
Moltes gràcies, Assumpta!
Un petó, Núria!
Joan, encara no, encara no... gràcies de totes maneres! :)
Una abraçada, Noves Flors!
M Roser, fas bé, acompanyen molt! :)
Elfree, t'afegeixo al post!
Bona nit, Joana, gràcies!
Un petonàs, Ferran!
Glòria, doncs gràcies per duplicat!
Ens agrada l'aposició del primer vers.
ResponEliminaA mi m'arriba l'aroma d'aquests ataronjats. Uns versos molt bonics.
ResponEliminaUna abraçada.
Carme,
ResponEliminaPoques fragàncies tan exquisides com la de la mimosa. Gràcies per fer-me-la imaginar ja que no en tinc cap al costat.
Un petó.
Què maca la teva foto d'imatge!! M'agrada moltíssim!! :-))
ResponElimina