dijous, 23 de febrer de 2012

Permeteu-me

permeteu-me qualsevol invent de refugi... 

Permeteu-me qualsevol invent  de refugi:
un ocell de colors
sobre les branques  nues,
o potser els teus  mots
i  les  flors  de llum
que em vas  regalar.


PD: Amb els nens, posem, cada  dia, bocinets  de pa  damunt  la barana i els veiem com vénen,  prudents i valents. 

24 comentaris:

  1. Per sort tots tenim els nostres petits refugis, en forma de música, de lletra, d'indret o de persona o animal.

    Jo no seria res sense els meus refugis personals.

    ResponElimina
  2. Un refugi compartit sempre és millor que la solitud.
    Molt ben compartit per cert

    ResponElimina
  3. Prudents, valents i sobretot ganuts, Carme!

    ResponElimina
  4. Hi ha ocells que es refugien en llocs insospitats, per exemple, brodats en mantons (avui en posaré algun). Però aquell cant real que escoltàvem una vegada, merla, mallerenga, cadernera, el sentirem per sempre perquè el portem al cor. No els perdrem mai, Carme.

    ResponElimina
  5. Des del finestral d'aquest racó,
    veig les copes dels arbres bressolar-se,
    algun ocellet agosarat desafiant el fred,
    de branca en branca,
    fins arribar a la teva barana...

    Bon dia Carme!

    ResponElimina
  6. Deus tenir sempre la finestra plena d'ocells, que bonic :-)

    ResponElimina
  7. Ai, CARME! M'has recordat quan jo, de molt petitona, anava amb el meu germà i el meu pare a la Plaça a donar molletes de pa als ocellets ;-)

    ResponElimina
  8. No m'ho invento: mons pares han adoptat un ocell silvestre, en "Pep" (sí, l'hi han posat nom i tot). Es va acostumar que li posessin molles de pa, i em pots ben creure, cada dia passa per casa seu!

    M'hi has fet pensar :)

    ResponElimina
  9. Ni jo tampoc, porquet!

    Gràcies, Joan!

    Jp, sí, sí, suposo que aquí està el secret de tot ganuts! I a més a més, he de dir públicament que són golafres i llaminers, els hi agraden més les galetes que el pa.

    No, no els hem de perdre, Olga. Ja passaré a veure els teus ocells! Gràcies, guapa!

    sa lluna, això sí que és un invent de refugi ... compartir ocellets a tanta distància. Moltes gràcies, bonica!

    Sílvia, no et pensis que s'hi encanten gaire... piquen i se'n van amb el bec ple...

    A la plaça Tetuan, Assmpta? Oi que sí? :) records bonics i tendres... gràcies per afegir-los al meu refugi d'avui.

    Oh! que bonic, Ferran! adoptar un ocell en llibertat. Nosaltres també ho hem fet algun cop, fa anys hi havia un pit roig que venia a berenar amb el meu fill, cada dia i gairebé es deixava tocar per el que era petit, petit, tenien una "sintonia" especial, se li acostava, però molt, molt. I es menjava les engrunes que deixava caure entre les cames, mentre era assegut a terra berenant. El refugi s'està fent gran. Gràcies!

    ResponElimina
  10. Com l'ocell, vaig trobar refugi en aquest jboardi. Permeta'm doncs agrair els mots de sabiesa i les flors de llum que em vas regalar. En arrencar de nou el vol ja vaig veure que el paissatge seria magnífic... Una abraçada Carme.

    ResponElimina
  11. -assumpta- quina sorpresa i quina alegria veure't per aquí! El teu paisatge magnífic m'alegra moltíssim, com saps molt bé, i l'abraçada, compartida, un cop més! Gràcies per venir fins aquí!

    ResponElimina
  12. Tots i totes necessitem trobar el nostre refugi per estar agust amb nosaltres mateixos i, de vegades, poder-lo compartir també. L'important, però, és que aquests refugis no t'impideixin seguir volant quan calgui...

    ResponElimina
  13. com se diu, este moixonet, carme?

    ben bé sembla una flor de llum, en aquella branca.

    m'agrada imaginar-vos amb los xiquets posant les molletes a la barana, un refugi a cel obert, amb l'emoció d'esperar l'arribada dels moixonets, i observant-los quan vénen.

    (a mi també m'ha agradat conèixer este "pep silvestre":)

    una abraçada

    ResponElimina
  14. abellerol?
    ara m'ho ha escrit, quan l'he mirat i li he dit que també podia picotejar les molletes dels camins :)

    ResponElimina
  15. Feu una bona feina amb els nens, els pobres moixonets ara a l'hivern, s'han de buscar la vida com poden...
    Potser també venen atrets per la música de mots poètics!

    ResponElimina
  16. Jo també ho faig.. i fixa't avui també he vist aquest !!! Si no veues l'ocell de cada matí es que alguna cosa no va be al cocoloco..PiuPiu!!!

    ResponElimina
  17. És maca, aquesta "comunió" amb els animalons; que sentin que no han de tenir por, que se'ns atansin i ens hi puguem atansar...

    Ostres, -assumpta-, hola, quan de temps!! :)

    ResponElimina
  18. Jo cada dia els hi poso pa i venen els pardals i algun cop s’hi barreja un pit-roig, fins que les garses els espanten. Es bonic, quan surto sembla que ja m’esperin, no tarden ni un segon a baixar a esmorzar :D

    ResponElimina
  19. Els ocells, com els pensaments, sempre ens envolten. Són una bona combinació i és fantàstic cridar-los :)

    ResponElimina
  20. Uns refugis meravellosos, petits però tan profunds...

    ResponElimina
  21. No em fan cap gràcia els ocells.... més aviat em fan por, però reconec que veure'ls des d'una distància prudent no em desagradaria pas!

    ResponElimina
  22. Joan, han de ser uns refugis que et facin bonic el viure, sense deixar de viure.

    iruna, vaig agafar el model d'un abellerol, però en dibuixar-lo petitó, no m'ha quedat massa detallat ni exacte... però una mica sí que s'hi assembla.

    M Roser, és cert, a l'hivern pobrets, els costa més trobar menjar!

    Quina casualitat, Miquel Àngel que hagis vist un abellerol! :)

    Ferran :)

    Això és un bon agraïment, Carme, que els trobis que s'esperen i et doni el goig de veure'ls arribar.

    Clídice, sí és fantàstic cridar-los, són molt bonics.

    Noves Flors, els hem de trobar, petits o grans sinó estem perduts!

    Alba, són bonics.. molt bonics, de veritat!

    ResponElimina
  23. Al pati de casa també venen a picossejar les molles. Deuen ser moixons. Avui he vist un pit-roig i m'ha fet alegria!

    ResponElimina
  24. Avui, jo també he vist un pit-roig, Glòria! Són tan simpàtics!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari