Avellaners i la Mussara al fons sortint de Mont-ral. Foto de joan ggk. Trobada a Amics arbres . Arbres amics |
Entre avellaners, encimbellàvem les hores,
guanyadors suprems en vols d'alçada.
No hi ha metzina més dolça
que creure, per uns instants,
que podem fer anar la vida, si cal, a la biorxa.
.................................................................................... Carme
Entre somnis i records,
promeses i fantasies,
la realitat apareix
sense ombres que la confonguin.
-És quan dormo que hi veig clar-
............................................................................Sa lluna
Ensolsits en l'avellanar
la parelleta fresqueja
fa calor pels endorrials
i la roba neguiteja...
- no hi entra ni fum ni llum,
i llavis i mans tenen gana -...
Posa el cabás més amunt
que no lluco l'avellana...
Dos me n'han caigut al pit
al sorollar-ne la rama...
La tercera tinc als dits
li faré bona moxaina...
..........................................................Anton
.................................................................................... Carme
Entre somnis i records,
promeses i fantasies,
la realitat apareix
sense ombres que la confonguin.
-És quan dormo que hi veig clar-
............................................................................Sa lluna
Ensolsits en l'avellanar
la parelleta fresqueja
fa calor pels endorrials
i la roba neguiteja...
- no hi entra ni fum ni llum,
i llavis i mans tenen gana -...
Posa el cabás més amunt
que no lluco l'avellana...
Dos me n'han caigut al pit
al sorollar-ne la rama...
La tercera tinc als dits
li faré bona moxaina...
..........................................................Anton
"És quan dormo que hi veig clar
foll d'una dolça metzina"
J.V.Foix
M'has portat molt bons records de trescades per la Mussara! Sempre preciosa!
ResponEliminaPasseig entre avellaners de la mà d'en Serrat. M'he sentit com a casa, de veritat t'ho dic. Moltes gràcies pel bon moment, Carme :))
ResponEliminafins i tot sembla que sento el bramar de les branques al ritme del vent....
ResponEliminaEntre somnis i records,
ResponEliminapromeses i fantasies,
la realitat apareix
sense ombres que la confonguin.
-És quan dormo que hi veig clar-
Quin passeig més maco Carme! (F)
Ostres, tan a prop que tinc La Mussara i mai hi he estat!!
ResponEliminaSi algun dia hi vaig, em recordaré d'aquesta pintura teva :-)
Ensolsits en l'avellanar
ResponEliminala parelleta fresqueja
fa calor pels endorrials
i la roba neguiteja...
- no hi entra ni fum ni llum,
i llavis i mans tenen gana -...
Posa el cabás més amunt
que no lluco l'avellana...
Dos me n'han caigut al pit
al sorollar-ne la rama...
La tercera tinc als dits
li faré bona muxaina...
....................
I als nou mesos més o menys
no van tenir més remei
que batejar l' ABELLA ANA
................ aNTON.
D'avellanes ni havia de queixal de llop a la Vilella, costaven de trencar...
Entre avellaners, un lloc bonic per passejar, mentre somniem que la vida
ResponEliminaés agradable...
Espero que tanquis el febrer poètic de les Itineràncies, posa-hi un final dolç...
Petons.
Com m'agraden aquests versos i escoltats per boca de Serrat se'm fan encara més propers i intensos. L'aquarel·la, Carme, preciosa i els colors encertadíssims.
ResponEliminaOooohhhh, quina aquarel·la!!!!!
ResponEliminaEls versos també, però amb el quadre t'has superat a tu mateixa!
Una abraçada!
Els avellaners m'han dut al costat del meu avi quan era una nena. Gràcies, Carme!
ResponEliminaQue t'has inspirat en el Miquel Àngel?
ResponEliminaM'ha agradat el final "a la biorxa". Té força.
ResponEliminaporquet, compartim i intercanviem sensacions i records... gràcies!
ResponEliminaGràcies, a tu Ferran, per venir.
Joan, no hi ha com voler-hi ser!
Sa lluna, comparteixo post amb tu!
Jo tampoc hi he estat mai... l'he dibuixat d'una foto, Assumpta!
Anton, a compartir post també!
M Roser, he fet el que he pogut. :)
Gràcies, Carina!
Veus, Galionar? Doncs a mi no és pas dels que més m'agrada! :)
Una abraçada, Núria!
Jordi... ara no sé ben bé perquè ho dius, però és molt possible que d'una manera o altra a sí! Gràcies!
Carme, és la combinació dels colors entre sí, la delicadesa del seu cromatisme, el que m'ha captivat. Potser el dibuix sigui senzill, però el color...
ResponEliminaUna nova abraçada!
Galionar, gràcies per l'explicació, m'agrada saber-ho!
ResponEliminaDoncs ho has fet molt bé Carme...
ResponEliminaGràcies!
ResponElimina