D'una foto de la Isabel
No hem agafat pas la barca.
Tot just hem fet un passeig pel port,
i mantenim el somni de navegar.
No hem agafat pas la barca.
Tot just hem fet un passeig pel port,
i mantenim el somni de navegar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Carme, m'agraden les teves aquarel·les!. El somni de navegar, somniar ja és navegar per les Il·lusions, els projectes, els desitjos...tot plegat! Precioses les tres frases, bon cap de setmana!
ResponEliminaNo s'hi està gens malament, a port, arresarats, "trepitjant" (és un dir) terreny conegut i gaudint d'aquest lleuger moviment i l'aire que ens acarona... No, no s'hi està gens malament; m'hi quedo, amb la vènia!
ResponEliminaEstic MALALTAAA!! :-)) He vist el títol del teu post i he llegit "Barça"!!
ResponEliminaUna barca molt maca, en aquest estil que em té el cor robat de dibuix de línies ben senzill i després, ple de colors!!
(T'escric mentre escolto el concert d'en MARCEL hehehe)
Mantenir els somnis... és maco :-)
Bon cap de setmana, Marta! Moltes gràcies per les teves paraules, bonica!
ResponEliminaFerran, una passejadeta doncs, nem? :)
Assumpta, he, he, he... gràcies guapa. Doncs hem anat al mateix concert al mateix temps... jo també hi sóc!
Passejar mentre somniem en navegar pot ser tan bonic com navegar en barca. Bonica aquarel·la.
ResponEliminauna petita volteta per fer un tastet i així revifar els somnis. La brisa del mar ho pot tot.
ResponEliminaSom-hi! :)
ResponEliminaI tant! Els somnis s'han de mantenir, i les il·lusions. Això ens dona vida!
ResponEliminaHo has clavat, Noves Flors! Gràcies, maca!
ResponEliminaRevifar els somnis, molt bé rits! Gràcies, nina!
Genial, Ferran!
Gràcies, Glòria!
els somnis també es compleixen, només cal tenir una mica de paciència
ResponEliminaNosaltres som navegants que anem en diversos ports; i somniem, i tant, i ho compartim!!!
ResponEliminaCompartir els somnis és d'allò més bonic!
ResponEliminaA mi les barques no em van gaire, que sóc de terra ferma! però l'aquarel·la és ben bonica!
Ptons Carme!
Deixar que els somnis segueixin existint, té un puntet, oi? I així poder-hi seguir somniant...
ResponEliminaUna aquarel·la molt bonica i molt escaient per un divendres a la tarda.
ResponEliminaSeure davant del mar i veure com es gronxa la barca uns moments de calma.
La lluna em farà de barca,
quan una nit de tempesta,
els somnis tregui a la mar...
És de la poetesa Carme Rovira
Les teves paraules em recorden les de Rafael Alberti:
ResponEliminaMarinerito en tierra...!Ay mi blusa marinera! Siempre me la inflaba el viento al divisar la escollera.
Bona nit Carme.
No sé si quedar-me a port o
ResponEliminaanar mar endins, el que si
sé és que, quan sigui gran,
vull poder dir com Amado Nervo:
"Yo he vivido porque he soñado mucho".
Un desig...que siguis molt feliç!
Una variació sobre el comentari de Novesflors (amb el seu permís):
ResponEliminaPassejar mentre somniem en navegar acostuma a ser més bonic que navegar en barca. Perquè quan fem dels somnis realitats, aquests deixen de ser somnis.
Una abraçada!
I és que, a vegades, la part més emocionant d'un viatge és quan el prepares, el somies i el dibuixes!
ResponEliminaPassejant pel blog, m'he trobat aquesta barca...Em captiven les sincronitzacions!
ResponEliminaPaciència, Joan, tens raó... paciència, és una bona paraula!
ResponEliminaDafne, ho compartim i això alimenta més els somnis!
Gràcies, Alba!
Yáiza, doncs sí per no gastar-los massa ràpid!
Moltes gràcies, M Roser! M'alegro que t'agradi!
Pere, et faig una reverència pel teu record... i un somriure també! :)
sa lluna, un desig compartit, jo també t'ho desitjo a tu, que siguis molt feliç i moltes gràcies, bonica!
Galionar, doncs haurem de somiar... i no deixar de fer-ho...
porquet, segur que és així, però portar els somnis a fer-se reals... també té el seu què!
Pilar, tu ets la reina de les sincronitzacions... :) a mi em captiven també, ja ho saps.