dijous, 4 de desembre del 2008
Ningú ha escombrat les fulles de Jordi Llavina
Vaig comprar-me aquest llibre, just un parell de dies després d'haver llegit aquest post de Josep Manel de filant prim, “Ningú ha escombrat les fulles” de Jordi Llavina.
Us poso l'enllaç perquè em veig incapaç d'escriure un post tant engrescador com el seu. Per part meva us podria dir, que les primeres pàgines em van deixar a l'espectativa, no em van enganxar tant com a ell.
Potser sempre necessito una llarga seducció per entrar-hi a fons, però finalment aquesta seducció ha arribat, certa i inqüestionable.
En primer lloc el llenguatge, les seves imatges, els seus jocs de mans amb les paraules, i en segon terme les històries, que m'han anat entrant cadascuna més endins que l'altra. Potser hauré de fer com Josep Manel, tornar-lo a començar...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Les recomanacions i a més d'algú com tu sempre són bones, gràcies!
ResponEliminaDoncs me l'apunto.
ResponEliminaMoltes vegades passa que un llibre que al principi no t'enganxa massa, el continues i t'acaba agradant moltíssim :-)
ResponEliminaNo l'he llegit, però el tindrè en compte. El titol és molt suggeridor.
ResponEliminaAvui també mirare si el trovo per
ResponEliminaaqui a Manresa . Voldria fer un regal a una amiga,i aquest llibre crec que serà del seu agrat.
Nuria.
Els esperits tardorencs ens vam sentir complaguts en la lectura d'aquest llibre. I en la seua relectura, també...
ResponEliminaUn més a la llista. Em costa agafar un llibre si sé que només disposo de quinze minuts. Llegir és un ritual que m'agrada prendre'm amb temps. I amb el ritme de vida que portem em costa trobar-lo. Un petonet.
ResponEliminaAgraeixo enormement tots aquests comentaris. I em sap una mica de greu si no he sabut enganxar-vos a la lectura des de la primera pàgina... de totes maneres, crec que és bo que es tingui paciència, com heu demostrat tenir tots vosaltres. Una abraçada ben forta
ResponEliminaJordi, jo t'agraeixo molt el comentari, i em fa ilusió poder parlar amb tu. No et sàpiga greu, em sembla preciós el procés de deixar-se seduir poc a poc. M'ha apassionat la teva manera de dir les coses.
ResponElimina