M'afegeixo al petit homenatge que ha començat la Montse de Desde el meu mar a Joan Baptista Humet, descansa en pau.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
El meu homenatge per ell també.
ResponEliminaEn llegir el teu article he buscat la notícia a Google i m'he emocionat llegint la seva entrevista a El Periódico del passat dia 10 de novembre. Impressionant.
Una veu magnífica que marxa al Cel.
I la Clara que és quedi amb nosaltres.
ResponEliminaMoria avui?
ResponEliminaEn l'aniversari del meu amic.
Era molt jove quan penso en la seva edat...
No fa gaire va sortir a la tele van comentar lo de la seva malaltia i malgrat tot no pensava que fos tant rapid.
ResponEliminaPotser avui ja ha cantat alguna canço amb algun admirador, que ha trovat en el camí cap a la llum de les estrellas.
ResponEliminaPerqué no? qui ho sap ?
Era un homé discret ,i molt sensible.
Nuria.
Sí, Assumpta, ja la vaig llegir, em va impressionar també.
ResponEliminaLa Clara es queda, segur, Carles.
Sí, avui Merike, era molt jove.
Striper, Jo tampoc pensava que fos tan ràpid quan vaig llegir l'entrevista del 10 de novembre.
Núria potser més d'una i tot, allà on ela manera i no en falta mai potse r cantaran tota la nit.
Lo oí de madrugada en la radio y la tristeza de que estuvieron los tres hermanos a la vez muy enfermos,descanse en paz y mucha fuerza para esa familia que,en poco tiempo,ha pasado por tanto.
ResponElimina