I al cap del temps m'adono que estimo massa.
La llum que m'inundava a tothora,
encara hi és,
però decau lentament entre colors canviants de capvespre,
i mai dels mais no he sabut explicar-la.
Com podria saber de cert,
si és que ja ho vaig entendre tot?
o és ara que ho entenc,
quan començo tot just a caminar
dins la bellesa inquietant
o és ara que ho entenc,
quan començo tot just a caminar
dins la bellesa inquietant
d'una desconeguda penombra?
Una altra resposta a ...EL TEMPS DE SEDUIR-ME
Carme´, he agafat aquest escrit per
ResponEliminaposar-lo en un blog ,com a comentari.He esmentat la seva procedencia.
Ës un blog serios,molt bonic.
He trovat les teves paraules tant properes que les he volgut compartí.
La llum,crec que encara la porto dins meu,peró,com la puc
tornar a fer brillar?.
No és bo estimar massa ,Carme,perque porta a camins errats.
Una abraçada ,bonica.
Nuria
Potser estimar massa ens fa patir però jo valore, per sobre de tot, les persones que són capaces d'estimar massa.
ResponEliminaCarme, jo també ho penso que estimo massa, però per altre banda penso que mai s'estima prou, que sempre es pot estimar més. No sé si és una contradicció o bé que els que estimem massa no en sabem d'estimar menys... Petonets dolços.
ResponEliminaestimar massa...
ResponEliminasempre m'ha cridat l'atenció aquesta expressió quan l'he sentit, o llegit o experimentat, o...
el dibuix, com sempre, preciós, els colors, una passada!
No pensis, no entenguis: sent. Recorda el que faci falta i despatxa el que fa mal, estima sense por i crida-ho als quatre vents...
ResponEliminaLes muses són amb tu :)
Es pot estimar massa?
ResponEliminaSí... de fet, suposo que sí.
Estimar massa, saber-ho tot...
ResponEliminaFascinació d'un inabastable anhel d'infinit.
I la foscor ens amaga els colors i ens aboca a la infinita interiorització de les sensacions.
Hi ha coses que no es sabran... estimar massa pot ser mal...
ResponEliminaMai deixaré de visitar-te i llegir-te sense parar, fins i tot m'agradaria escoltar-te perquè segur que la veu transmet el que les teves paraules i dibuixos transmeten, els colors de la vida!
ResponEliminaSimplement s'estima.
ResponEliminaEl pas del temps,
els fills blogaires,
els nets,
les enrabiades,
la crisi,
els amics,
els maldecaps,
els bons i els mal pensaments,
les malalties,
la joia,
la tristor,
simplement...s'estima.
I ha coses que no arribem a entendre mai, a saber-les del tot, i sort que en tenim. Mentre tinguis els dubtes, cal seguir estimant. En l'amor hi ha totes les respostes, però sortosament no les podrem trobar mai.
ResponEliminaa vegades podem estimar massa i no pasa res pero a vegades hi ha qui malbarata tant d'amor.
ResponEliminaSi hi ha que excedir-se en algo millor que siga en estima.
ResponEliminaDe vegades pot fer mal, però val la pena arriscar-se.
També d'aquest dolor s'aprén i creixem.
Una abraçada
Núria, em sento afalagadfa que hagis agafat el meu escrit. Com pots evitar estimar? a la manera de cadascú? A la mesura de cadascú?
ResponEliminaJo també Noves Flors, i sóc afortunada, a mio nop m'ha pas fet patir gaire.
Anna, em recordes aquella frase que diu que la mesura d'estimar és estimar sense mesura. I massa potser no és la paraula adequada, però és la que m'ha sortit.
Bruixoleta, doncs això que li deia a l'Anna que potse r no e´s la més adequada...
Gràcies Neo, crec que seguiré els teus consells, són molt aprop de com sento jo.
Assumpta, es pt estimar el que es pot... el que a cadascú li surt... massa o no, què hi fa?
Joan, "Fascinació d'un inabastable anhel d'infinit." altra vegada em sorprens posant unes paraules que semblen entendre tant bé.
Cèlia, escoltar-nos... mira no és mala idea, potse r algun dia trobarem l'ocasió de trobar-nos. A mi ja m'agradaria!
Carles, si, simplement s'estima...
Xexu, totes les respostes no les trobarem mai enlloc, oi? segurament és una sort.
Striper, tens raó, s'ha de mirar bé on es posa que no el malbaratem, que fa molta falta. És una bona aportació. Tot i que jo no crec malbaratar-lo gens.
Albanta, doncs vinga, endavant, en passar-se el que calgui estimant!
Realment es difícil descriure en paraules el sentiment d'estimar i tu ho has fet molt be.
ResponEliminaTot lleigint el teu escrit m'ha vingut al cap l'estrofa d'una antiga canço:
"Amor, no és ni blanc ni roig
No és ni cendra ni fum
Amor, és esborrar-me a mi
Per dibuixar-te a tu."
Una Abraçada
Intenso,reflexivo,melancólico e inquietante.Besos
ResponElimina