L'Anton del blog Rebaixes, m'ha enviat uns dibuixos seus, crec que són aquarel·les, amb uns poemes. No sé si es veurà gaire bé la imatge, aquí, al post, al meu ordinador es veuen molt bé els colors i també les paraules.
Hi ha més imatges i més versos dels que poso aquí, en faré més posts. Moltes gràcies Anton!
Els versos diuen:
Esdevingué la fosca...
S'enterrà la Pau.
Pel precipici caigué l'Amor...
Morí la llibertat.
La terra era erma
hi varen plantar la Pau
va néixer l'Amor
Sorgia la Llibertat.
Clicant a sobre la imatge es fa més gran i es veu molt bé i val la pena fer-ho!! :-))
ResponEliminaUn detall molt maco!! ;-)
m'has tret el post de la llengua ( o de la tecla de l'ordinador)
ResponEliminaSe lee perfectamente y no nos vendría mal memorizarlo y practicar esa Paz que genera Amor y Libertad.Es un gran regalo.Es muy cierto que estando enfadado,con resentimiento u odio sólo se va a la disputa y la guerra.Un abrazo
ResponEliminaEiii quins escrits més bonics...
ResponEliminaTot el mèrit és de l'Anton, de Rebaixes. Gràcies pels comentaris.
ResponEliminaAixò és ser agraït, i no com nosaltres que no regalem res després de la currada que et vas fer per nosaltres...
ResponEliminaTant els escrits com els dibuixos son preciosos, bones festes.
ResponEliminaXexu, penjar el mussolet al teu blog ja és un regal!
ResponEliminaStriper, tens raó, l'Anton és un artista.
Ohhhh Es molt bonic!
ResponEliminaBon texte amb excelent sensibilitat, per acompanyar els fantàstic dibuixos d'Anton que també ha tingut el detall de remetre'm.
ResponEliminaÉs una persona magnífica!
PD: I sí Carme, d'acord amb tu primer de tot la Salud, sense ella la resta ja no serveix per a res!
Un Petonet, i Bon Nadal !
Si sou sensibles a el que dic és que sou com jo com voldria ser. Jo fa setze anys enrere vaig fer aixó, soc més gran, m'ha tocat ser-hi abans que molts de vosaltres i en el mon també hi havia bones iniciatives i bons sentiments.Vosaltres tots també treballeu per eix lema que tinc des de antuvi de Pau, Amor i Llibertat... Jo no soc res, ni les paraules son res si el treball de tots no s'uneix... AgraÏr a la vida aquest moment que se m'ha brindat... Donar GRACIES fins al que et pega, qui sap si aquella bufetada et fara ser una persona que ho respecta tot. Prou. Feliç DIA, demà ja ho veure, fem l'avui que costa.Una abraçada a tots.Anton.
ResponEliminaLa Pau sigui sempre amb tu...
ResponEliminai amb el teu esperit...
Oremus...
Te'l mereixes, per tota la paciència que has tingut amb naltros!
ResponEliminaQue tinguis molt bones festes, Carme!!
ResponElimina