dimecres, 27 d’octubre del 2010

Adéu-siau i gràcies, Joan Solà!

Un fragment de l'últim article  de Joan Solà,  al diari avui,  si voleu  veure'l  sencer,  cliqueu  el títol. 


La pràctica de l’article setmanal m’ha proporcionat diversos beneficis clars: m’ha ensenyat a escriure i m’ha fet viure contínuament obert i alerta a la lingüística catalana i universal, a llegir i escoltar les opinions dels col·legues; però també m’ha impedit d’arrepapar-me en el sagrat clos de la lingüística pura o massa pragmàtica (els problemes gramaticals, els barbarismes, etc.), i he hagut d’estar atent a les vicissituds polítiques, socials i literàries del poble que parla la llengua de què m’ocupava. Avui, fruit d’aquest exercici d’anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil. No són poca cosa, doncs, els guanys. L’esforç ha valgut la pena. Sempre i d’arreu m’han arribat veus de col·legues, d’amics, de desconeguts de tota mena que m’han encoratjat fent-me veure que la secció els era útil. Moltíssimes gràcies, legió de lectors més o menys anònims: els qui escrivim no fórem res sense vosaltres, no existiríem o ens colltorçaríem aviat.

21 comentaris:

  1. un article molt lúcid!
    Gràcies per compartir-lo amb nosaltres, Carme.

    ResponElimina
  2. Me n'acabe d'assabentar. Un a gran pèrdua.

    ResponElimina
  3. Quina sensació de buidor tot el dia! Hi perdem tant, amb la seva mort!

    ResponElimina
  4. Quines paraules tan sabies del Sr. Joan Solà! He de dir que no en sé
    gairebé res de la seva obra, però us en dono les gràcies a tots per fer que ara el pugui començar a conèixer. Salutacions.

    ResponElimina
  5. Magnífic record, Carme. Un article que fa esborronar. Acaba amb un "moltíssimes gràcies" que tots li vam repetir a ell en acabar de llegir.

    ResponElimina
  6. Hola Carme, una gran persona, una persona gran. Malauradament ens van deixant..., i no queda ningú com Ells..

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  7. He llegit aquest article...
    Avui, quan m'han vingut a dir la notícia el cor m'ha fet un salt i no m'ho trec del cap...
    Vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment, de passar uns dies amb ell i la veritat que a banda de ser un dels millors professionals de la nostra llengua, era un senyor molt alegre, atent i divertit.
    Justament aquests dies he pensat força amb ell perquè he estat llegint i consultant llibres seus i és que no m'ho trec del cap... Hem perdut un dels GRANS. Se n'ha anat un gran lingüísta.

    ResponElimina
  8. Ah, i pel que fa a l'article, que me'n dius? Has vist amb quina senzillesa va dir adéu? És que és impressionant... Fins i tot amb això era modest... Era una persona plana i senzilla i això el feia gran...
    Carme, li has fet un homenatge molt bonic! I el dibuix, una passada!

    ResponElimina
  9. Quin article més tendre. M'ha agradat molt.

    ResponElimina
  10. Aquest matí he sentit la notícia per Catalunya Informació i m'ha entristit... He de reconèixer que poca cosa sabia d'ell abans d'entrar al món dels blogs però, des de fa un parell d'anys, he llegit coses seves i vaig aprendre a admirar-lo... bé, Carme... gràcies per aquest post.
    Un petó!!
    Visca la nostra llengua catalana!!!

    ResponElimina
  11. Magnífic apunt, Carme, d'un dels mestres compromesos i referents.
    Gràcies!

    ResponElimina
  12. Vertat ; de que servis una lenga que se parla pas, que dis pas los mots de la vida? Alara que nosautres sem esclafats pel françès mai qu'els catalans pèls castillans.
    Mas la vertat de la vida es pas que de far mai . La seguida de la vida o de la mòrt de la lenga es pas un problème, quant òm fa pas que son milhor, son possible.
    La mia lenga podià dire tot.

    ResponElimina
  13. No sé perquè, tinc la sensació que els bons sempre se'n van més aviat del compte. Massa aviat! Queden les seves paraules, la seva feina, els seus deixebles, i el record que romandrà en l'inconscient col·lectiu i hi arrelarà per marcar el camí xap el futur.

    ResponElimina
  14. El darrer article lúcid com sempre....ara que tot es gira en contra del català....una gran pèrdua, En Solà era més que un segon Pompeu Fabra !

    ResponElimina
  15. No se'ns podia morir aquest home, servador de les nostres paraules, savi i honest, amant de la terra.
    Gràcies per recordar-lo tan encertadament, Carme!

    ResponElimina
  16. En el solà
    del seu treball
    molts ensonyarant
    la seva bíblia
    pàgina viva.
    ........... Anton.

    ResponElimina
  17. Dintre del dolor que suposa la seua pèrdua, resulta una mica gratificant, si és que ho podem dir així, saber que molta gent li ha deicat unes paraules. Tots l'estimavem i l'estimem

    ResponElimina
  18. Carme, m'ha emocionat força el teu record per al Mestre. Havia estat professor meu i fa un any l'havíem vist sovint per Vilafranca. És una mort sentida de debò.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  19. Ararre, kweilan, Noves flors, gràcies per venir i col·laborar a homenatjar-lo.

    Víctor, fan tanta falta persones com ell!

    Josep Lluís, jo tampoc no sabia gran cosa fins no fa massa temps!

    Puigmalet, onatge, gràcies!

    guspira, doncs és una sort haver-lo conegut oi? això ja no t'ho treu ningú. I acomiadar-se així com ell ho fa en aquest article, és de persona sàvia.

    Gràcies, Filadora.

    Visca la nostra llengua, Assumpta!

    Gràcies a tu, fanal Blau.

    Manjacostel, tens raó la vostra llengua occitana ha estat encara més maltractada que la nostra. Resistim fa segles...

    Joan, és una sensació que tenim sovint, els bons se'n van i no sé si tenim bons relleus...

    Elfri, estem plens de males notícies sobre el català aquest dies, tens raó!

    Gràcies a tu Glòria per venir!

    Gràcies pel teu vers, Anton!

    Joana, molt gent, és cert, sempre és un consol veure que valorem les persones bones i sàvies.

    Galionar, una altra afortunada que l'ha conegut! Això ja ho portes dins per sempre. Gràcies maca!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari