No se sap mai
quan començarà a florir
una rosella.
A les ribes de maig
vermell al camp
roselles al somriure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Són tan boniques i tan delicades!! :-)
ResponEliminaJo no hi entenc gens de flors, però a mi sempre m'han semblat les més delicades...
Què maco el dibuix amb els tons de vermell i de verd!!
Les roselles sempre les associo amb els camps de blat... molt maco el dibuix! bona nit! es tornem a trobar els noctàmbuls...només falta el comentari del XeXu ...
ResponEliminaAquesta nit floreixen totes
ResponEliminapotser és per les pluges
els blocs n'estan plens.
La teva rosella es màgica
l'he tocat, s'ha tancat adormida
i m'ha fet venir son ...
Bona nit Carme.
Ai, Rosella, filla del cascall i de la llum. Tam descarada i tan tímida alhora. Ai, rosella, que te'm desfulles a les mans i te'm fixes a la mirada.
ResponEliminaSalut i Terra
Sempre m'han encantat les roselles. Són el símbol de la llibertat: neixen on volen i qual volen, però són tremendament fràgils!
ResponEliminaSaps, a Terrassa en diuen paparoles i m'agrada molt aquest nom.
El dibuix, maco!
Bon dia, Carme, petons!
Una de les meves flors estimades. Pot ser per tan efímera. Per delicada. Per salvatge.
ResponEliminasempre, sempre, a la riba d'un somriure, d'un esguard...
ResponEliminaquè hi ha de més fràgil, breu, i, al mateix temps, intens?
ara que ho penso..
una abraçada...
un murmuri a cau d'orella dient:T'estimo...
Com un gallaret...
Bon dia, nina.
Petó dolç
(i moltes gràcies..:¬)*)
De moment deslluides per la pluja...
ResponEliminai val la pena no saber-ho, si no seria avorrit.
ResponElimina*Sànset*
Roselles, paparoles.... per mi les millors.
ResponEliminaa la Noguera n'està ple!
Passió i bellesa que et deixa sense paraules, amb la seva descoberta.
ResponEliminaSaps que n'hi ha de blanques?
Bon dia!
Les teves, dibuixades, lluiran sempre, és igual el temps.... preciós, com sempre! Saps, de petita, amb el pare, en recolliem i alguns pètals als posavem a assecar dins un diccionari ben gruixut.... Encara, passant 30 anys, els conservo, tant els pètals, com el diccionari, un dia us en mostraré una, és com paper de seda.... :) Petons, preciosa!
ResponEliminaM'encanten els camps plens de roselles amb el roig tan viu com el que has dibuixat.
ResponEliminaFeia temps que no passava. Un ram de dibuixos que abraçats per pensaments fets paraula plena, ens porta a un món més ampli
ResponEliminaNo sabria dir quina de les dues metàfores m'agrada més, si la de les ribes de maig o la de les roselles del somriure.
ResponEliminaSón boniques i delicades, Assumpta, no hi ha cap dubte. :)
ResponEliminaElvira, ja hi tornem a ser!
Pere, la rosella que acompanya la son... podria ser un conte!
Gràcies, Francesc! Com en dieu, vosaltres per les terres del sud?
Rita, no crec que hi hagi altra flor que tingui tants noms com aquesta "paparoles" m'agrada a mi també. No la coneixia. Gràcies!
Vida, no sé ben bé per què, no se'm fa gens estrany, és com si ja sabés que t'agradaven... :)
Poeta, mare meva, quines coses dius! Tal com descrius la situació segur que neix tot un camp de gallerets. La paraula "gallaret" és una altra bona aportació, però aquesta si que me la sabia, a casa en dèiem així...
Garbí, però estan bonics igual o boniques depen de com els diguis tu!
Sánset, és veritat, millor no saber-ho, una sorpresa sempre és una sorpresa!
lolita, ets de la Noguera? O hi vas sovint? i com en dieu a la Noguera?
Doncs, no, no ho sabia pas! Avui ja me'n puc anar a dormir porto apreses un munt de coses!
Cris, doncs esperem amb candeletes una foto teva dels pètals com de paper de seda.
Kweilan, compartim el mateix gust pels camps de roselles.
Gràcies Mª Antònia!
Noves Flors, he llegit als comentaris "a la riba d'un somriure" i d'una metàfora llegida, n'he manllevat dues d'escrites. :)
La tarda, Remors, Gotes, Camins i roselles al somriure...:)
ResponEliminaUna abraçada!
Banderes vermelles
ResponEliminaalegraven camp de blat,
exèrcit de formigues
omplirien seus forats
les banderes quedarien
com llençolets plens de sang.
................ Anton
No sóc de la Noguera, però vaig sovint a Camarasa a casa d'uns amics.
ResponEliminaJo tampoc sabia que havien roselles blanques, les hauré de trobar!
Potser la gràcia és no saber quan começa a florir i de cop ens regala la vida...
ResponEliminaSalut.
onatge
Ostres, quina gràcia!! Aquest gadget que teniu posat molts blogaires, el "You might also like", va canviant cada vegada que actualitzes... surten els mateixos en diferent ordre, o algun canvia i n'apareix un altre de diferent ;-)
ResponEliminaHola Carme, li diem rosella, però al meu poble (l'Olleria, la Vall d'Albaida) diftonguem la o en au i li diem rausella.
ResponEliminaSalut i Terra
Gràcies, fanal blau!
ResponEliminaGràceis, Anton, per les banderes vermelles!
lolita, gràcies per tornar i per l'explicació!
onatge, és així mateix, gràcies!
Assumpta, jo crec que cada post té els seus i queden invariables... però diferents dels post anterior i del següent! Ho vaig comprovant.
Crec que busca per les etiquetes alguns posts que tinguin relació i si no n'hi ha els tria aleatòriament... explico moltes coses però aquestes últimes me les invento.
Francesc, gràcies per tornar i per la teva aportació. M'encanta! Rausella... bonic...