diumenge, 17 de novembre del 2013

Enfilant càntirs

D'una foto de la cantireta

Enfilo càntirs a l'ombra,  figures buides.
L'aigua ha rajat a dolls dels seus cossos malmenats.
I han quedat tant secs que no podran omplir-se més.

Ara són signes muts, una o
Sempre sorpresa
Un punt lluminós
Una panxa plena
Uns brocs excessius
Potser només són  una silueta...

Per les ferides

 s'omplen de llum.
...........................................................................Carme


De tardor, ets pluja.
Claror vessada en cingles, 
la fe més alta.
..................................................................................Jordi Dorca

Per les ferides
s'omplen de llum.
En els brocs fràgils
la claror hi entra
a doll, com a la gola,
i hom s'esquerda per l'ús,
no pas per l'esmena.

Som enfilalls d'aigua,
vessant la fe entre dents.

............................................................................Cantireta

30 comentaris:

  1. Quantes coses boniques poden enfilar-se amb un fil eh? =;)
    Fa molts anys que no bec amb un canti... Que fresca era l'aigua en aquells cantis de terracota negra... Quan era petita a casa no solsament teniem cantis, sinó que també teniem els dos cantarers a l'entrada, pq el pare pugués beure aigua fresca quan venia del tros!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també fa molts anys que no bec en un càntir... no sé m'han fet peneta aquests càntirs foradats... al dibuix no sé si es veu bé, però a la foto sí que es veia...

      Elimina
  2. les ferides més grans poden tenir un ús, si més no per no tornar a caure en el mateix error.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per les ferides, encara que sovint no ens ho sembli, sempre acaba entrant llum... ni que sigui aquesta que tu dius, no tornar a caure en els mateixos errors.

      Elimina
  3. Que bonic Carme... M'agrada la teva manera de transformar les imatges en paraules plenes de sentiments! Ptonets!

    ResponElimina
  4. Ferides que deixen entrar la llum... el problema seria si fos una ferida tant gran que s'esmicolés la paret del càntir. Que dormis bé, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et vaig llegir ahir a la nit i aquest que dormis bé, em va agradar molt... mira tu que potser sembla una ximpleria, però el vaig sentir molt proper i que connectava justament amb el que més necessitava fer.

      Bon dilluns, Loreto!

      Elimina
  5. Uns càntirs empresonat que busquen la llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però no n'han sortit indemnes... encara que la trobin, aquesta llibertat.

      Elimina
  6. Avui el teu dibuix no m'ha transmés cap alegria....M'has fet pensar que, potser nosaltres també, mica a mica, ens anem tornant "càntirs enfilats"... Sort que has acabat dient que, "la llum" no hi falta, tot i que entri per les ferides.
    De totes maneres, també m'ha anat bé aquest pensament que m'has suggerit, mai no està de més prendre consciència de la realitat...Això ens ajuda a gaudir més del moment!!
    Una abraçada.


    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no transmet alegria... és cert i em sap greu. Suposo que aquest muntatge deu ser obra d'algun artista... a mi em van fer molta pena els càntirs mutilats en allò que és la seva essència. Recipients que deixen de ser-ho...

      He volgut quedar-me en l'esperança... si no poden contenir aigua, potser poden contenir llum... un petit consol.

      Elimina
  7. Avui has deixat la Bruixeta muda... i mira que això es ben difícil

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no m'agrada gaire deixar bruixetes mudes... no... :) Una abraçada, preciosa.

      Elimina
  8. Sempre que entri llum hi ha esperança, malgrat les ferides.
    Cel ennigulat, tot i així la llum arriba a aquest racó.

    Molt bon dilluns, Carme!
    Bessets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Plou i estava tot prou fosc, ara en llegir-te s'ha obert una escletxa de llum...

      Molt bon dilluns, sa lluna... Una abraçada immensa...

      Elimina
  9. "Per les ferides/ s'omplen de llum" és una imatge preciosa! En saps molt!

    ResponElimina
  10. De tardor, ets pluja.
    Claror vessada en cingles,
    la fe més alta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em trec el barret, Jordi. Quina enveja que em fas d'escriure així... :D

      Gràcies, és preciós, me'l quedo pel post... un regalàs.

      Elimina
  11. Està molt bé no perdre mai la llum=esperança perquè quan això mos falta malament... Melancòlic, bonic. M'agrada :)

    ResponElimina
  12. Uns cantis molt ben enfilats...Com formant part d'una teranyina gegant.
    Alguns conserven l'aigua molt fresca i a l'estiu amb un raget d'anís, mmm!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una teranyina que els ha mutilat per sempre... :)

      Petonassos, M Roser...

      Elimina
  13. El dibuix i el poema són tristos i alegres alhora... en fi, com la vida mateixa.

    ResponElimina
  14. Per les ferides
    s'omplen de llum.
    En els brocs fràgils
    la claror hi entra
    a doll, com a la gola,
    i hom s'esquerda per l'ús,
    no pas per l'esmena.

    Som enfilalls d'aigua,
    vessant la fe entre dents.

    Petons, estimada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari