dilluns, 26 de desembre de 2011

Un fil de lluna


Avui,  en arribar  a casa, m'esperava un fil de lluna,  en un cel  encara vestit de dia, de color blau clar.  M'ha semblat  suficient per a  poder  cosir  els  darrers  dies  de l'any  i  fins  i tot embastar  els  primers del que  començarà  aviat.  El primer  estel,   impacient,  m'acompanya  sempre.

36 comentaris:

  1. Que maco, cosir els dies que li queden a l'any amb un fil de lluna... així segur que quedaran la mar de bonics.

    ResponElimina
  2. Un fil de lluna; senzillament deliciós.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. On el venen aquest fil Carme ? O potser cadascú l'ha d'anar a demanar
    a la seva propietària...
    "Quart creixent,
    gep a ponent"
    I que no hi falti l'estel del dia!
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. XeXu, només que tinguin una mica de claror, jo ja en tic prou. Crec que un fil de lluna ha de donar una mica de llum, oi? :)

    Un petonet, kika! :-)

    Gràcies, Francesc. Salut i terra!

    Gràcies, Joan!

    M Roser, només cal estirar una mica la mà. la lluna tan fineta és un fil de lluna, si l'abastes, ja tens fil per cosir dies amb regalims de llum.

    ResponElimina
  5. Jo també arribo a casa i en entrar contemplant el cel he vist teva lluna.
    És com tu dius, com un fil sobre un cel blau, net, que s'enfosqueix a poc a poc. I una mica més amunt a l'esquerra una estrella solitària, brillant i poderosa ... potser és la que guia als Reis que ja arriben amb l'any nou, carregats d'il · lusions.

    Bones Festes Carme.

    ResponElimina
  6. Pere, que bonic que a distància puguem con partir la mateix a imatge de la lluna i l'estel. El dels reis... potser sí. Així si és aquest, segur que ens trobaran... el tenim tan a prop!

    Una abraçada de Bona nit, Pere!

    ResponElimina
  7. Un somriure de lluna, que comença a créixer, adornat per una lluminosa piga. Quines imatges, les del cel!

    ResponElimina
  8. Jo l'he vista ja sobre el cel fosc, la lluna, i m'ha semblat preciosa... però després de llegir-te encara m'ho ha semblat més. Gràcies :)

    ResponElimina
  9. Pilar, les imatges del cel, tenen una màgia inacabable... quantes vegades hem vist aquesta lluna de capvespre amb l'estel impacient que ja vol brillar? Quantes? incomptables i encara ens crida i ens il·lusiona i ens dóna consol pels neguits... I sé que no només em passa a mi... oi que no?

    Alfred, compartir les mateixes coses amb emocions semblants sempre és una mica més... a mi també m'ho sembla, em sembla molt més en llegir-te, en llegir-vos. Gràcies! :)

    ResponElimina
  10. "...m'esperava un fil de lluna..." M'encanta!

    ResponElimina
  11. Cosint els dies anem construint la vida...el fil de lluna sempre m'ha fet pensar en un somriure, preciós Carme.

    ResponElimina
  12. sembla que el cel somrigui.Un somriuré un mica sorneguer, però un somiure

    ResponElimina
  13. És com el somriure del gat que surt al conte d'Alícia, més enllà de la realitat.

    ResponElimina
  14. Avui m'has deixat sense paraules, Carme. Els teus mots, el dibuix preciosíssim, el comentari a l'espai de la Pilar, d'on ara vinc... Només et deixo una abraçada molt tendra i una mirada de complicitat.

    ResponElimina
  15. Cosir dies amb fil de lluna! Quedarà preciós!!... Fins i tot hi pots fer un brodat amb aquest fil... La llum de l'estel t'acompanyarà mentre el fas :-)

    ResponElimina
  16. Sembla que no pugui ser.
    Avui he vist aquesta lluna i l'estel, l'hi he fet unes fotos i ja era massa fosc.
    Els he fet pensant que te les podria enviar, i ara obro la finestra de casa teva i veig que m'has passat al davant, i et diré un secret.
    Li he dit al estel: ves, agafa de la ma a la lluna i aneu corrents a ca la Carme, demaneu-li un somriure i guardeu-lo en el vostre cel.
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  17. Gràcies, Jp!

    Marta, segueixo amb problemes amb alguns comentaris i a casa teva és un lloc! Gràcies per venir, bonica! Sembla bo que el cel ens somrigui... :)

    Mireia, un somriure de lluna ha de ser de veritat especial ni que sigui sorneguer. :)

    Igual de màgic i d'irreal, Joan!

    Galionar, doncs una abraçada ben, ben tendra, que l'agafo molt de gust. :) Gràcies per ser-hi i per la teva complicitat, sempre, bonica!

    Assumpta, és que sí, que vull que quedi preciós! Oi que sí? Gràcies, guapa! :)

    Pep, doncs et diré més... ho he vist, he pensat en dibuixar-ho i he pensat que per captar bé els colors em caldria una foto... però fins i tot així, sense foto m'hi he atrevit. Envia-me-les igual. M'agradaran! Bona nit, Pep!

    ResponElimina
  18. Molt bonic tot.
    Gràcies per el teu consell. De moment ni em va funcionar, però vaig trobar el lloc que no sabia. Ho intentaré un altre dia amb més paciència

    ResponElimina
  19. Carme,

    acabo de veure el cel que he vist els darrers capvespres, envermellit, blau, cosint el vent i l'hivern en cada bocí.
    Un fil de lluna, ni que sigui un fil!
    Un petó, col·leccionista de moments!

    ResponElimina
  20. doncs jo també penso que el fil de lluna de tan brillant i preciós com és, es mereix fer-ne un brodat...
    de dies viscuts i gaudits...
    de temps estimats...
    d'emocions a flor de pell...
    i de sentiments sentits per dins...
    i d'amor escampat...
    i de compartir felicitats...
    un brodat ben bonic per recollir i col·leccionar tots els moments que ens has regalat...

    jo et deixo uns quants petons dolços escampats en bocins de lluna... potser amb el teu fil podrem fer un brodat també i que sigui ben especial...

    una abraçada de lluna!

    ResponElimina
  21. Que bonic Carme! El fil de Lluna i l'estimat planeta Venus. Sempre miro cap al cel nocturn i m'embadaleixo imaginant coses que ara mateix no tindria sentit que les expliqués... ;)

    M'encanta el dibuix!!! però sobretot el dibuix acompanyat de les paraules...

    ResponElimina
  22. Ostres Carme, què bonic...

    Estàs acabant l'any teixint unes lletres i uns dibuixos preciosos! En plena forma!

    ResponElimina
  23. M'encanta la imatge, però encara m'agrada més el text: cosir amb fil de lluna... Quines coses meravelloses podríem fer, oi?

    ResponElimina
  24. Poeta pintora amb majúscules Carme! la imatge de cosir els dies amb fil de lluna és magnifica ....preciosa...en un poema meu de fa molts anys deia que el temps cus les ferides amb una agulla de plors....cosir els dies amb fil de lluna i embastar-los els dies del futur molt esperançador... molt bell

    ResponElimina
  25. Com una barqueta al cel
    el ganivet de llum talla
    pensaments que acudeixen
    i els sembra en claror
    a pas de serena nit.
    El gorgueix calla
    i fins el vent ajoca
    i la llum d'un estel
    ens assenyala un nort
    Es que vol ensenyar-nos
    altres destins ?
    .............. Anton

    ResponElimina
  26. oh! ahir vaig veure així la lluna, i la vaig trobar tan bella! l'has descrit preciosa!

    ResponElimina
  27. Gràcies, M Antònia!

    Fanal, és bonic el fil de lluna, com més petit més tendre i misteriós! somriures de lluna per a tu i un petonàs.

    mar, entre els teus bocins i el meu fil, segur que ha de sortir alguna cosa ben bonica! No saps com m'agrada llegir el teu entusiasme il·lusionat! Petons dolços i abraçada de lluna per a tu també.


    Alba, tens raó, l'estel és Venus. Però això no treu que sigui impacient, eh? :)

    porquet, gràcies!

    Núr, les farem, les farem... no hi ha com les ganes si la il·lusió... i la sort! :)

    M'agrada veure el futur esperançador... no puc fer-hi més!

    Anton, segur que necessitem veure altres destins! Gràcies pels versos.

    rits, és preciosa, som afortunats!

    ResponElimina
  28. Un somriure discret
    i una picada d’ullet.

    Abraçades, Carme.

    ResponElimina
  29. Jo també vaig veure aquests fil de lluna, però no només això. En el moment que les darreres clarors del dia s'apagaven, la silueta de la resta de la Lluna es dibuixava com un cabdell que espera una mirada de color.

    ResponElimina
  30. Els artistes feu una ràbia als qui anem justets de capacitat creadora... Bon any 2012!

    ResponElimina
  31. Quina poeta ets, Carme!
    Dius unes coses tan inspirades...
    Avui mateix t'has superat!. Preciós.

    ResponElimina
  32. Adiu Carme;
    Non compreni tot pron... Ajuda !
    Auèi , en arribar a l'ostal, m'esperava un fial de Luna, dins un
    cèl encara vestit de dia =jorn=jour ???? M' a semblat ?suficient ? = suffisant per o poder preferir los darrièrs ? dies??? de l'an i fins e tot ( fin finala), embastar? ( pels primièrs del que comencarà leu , aviat. La primièra estela , impacienta m'acompanha sempre .
    Ce que je comprends en français , Aujourd'hui , en arrivant a la maison, m'attendait un fil de lune , dans un ciel encore paré de jour, de couleur bleu clair. Il m'a paru suffisant pour me permettre de preferer les derniers jours de l'année, et finalement oublier les premiers de celle qui va commencer bientôt. La première étoile m'accompagne toujours.
    J'espère qu'il n'y a pas trop d'asenadas.
    Coralament bona annada.

    ResponElimina
  33. Així m'ho prenc, papallona! M'agrada la teva visió!

    És cert Rafel, jo l'he vist avui, la lluna sense color, darrere el fil de llum. :)

    Aix! Jaume i els que sabeu explicar bé les coses i analitzar-les i valorar-les i donar-los-hi un sentit no sempre evident? Apa que no feu enveja! :) Gràcies!

    Moltes gràcies Glòria!

    Manjacostel, en français:

    Aujourd'hui , en arrivant a la maison, m'attendait un fil de lune, dans un ciel encore habillé de jour, de couleur bleu clair. Il m'a paru suffisant (le fil de lune) pour me permettre de coudre les derniers jours de l'année, et même faufiler les premiers de celle qui va commencer bientôt. La première étoile, impaciente, m'accompagne toujours.

    Molt bona annada, manjacostel!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari