.JPG) |
| D'una foto de sa lluna |
Erma, la terra,
i encara els bells colors.
i encara els bells colors.
Força amagada,
i suau, el seu traç.
En el silenci,
criden matolls esparsos,
criden matolls esparsos,
com instants ben nets,
de solitud a l'ànima.
Molt bona la comparació que deambula per la darrera estrofa.
ResponEliminaMoltes gràcies, Noves Flors!!!
Eliminasom terra, i cridem des la solitud compartida... cridem ben fort !!!
ResponEliminaCridem ben fort i que tothom ho escolti!!!!
EliminaRecordo la fotogràfia, ens va captivar a tots! Ho has transmès tan bé...
ResponEliminaLes quatre fotos de la terra captivaven i no me'n vaog saber estar... Totes quatre les he fet meves!!!
Eliminasublim sublim; aquest és per al blog de l'Helena
ResponEliminaextraordinari, Carme!
Ostres!!! M'afalagurs, Jordi!!! Moltes gracies!!!
EliminaJa està fet.
EliminaAquí.
Eliminaper poc que tingui la terra, si és ben arrelat sempre serà bo
ResponEliminaAi la terra!!! Que bonica que és!!!
EliminaLa terra sempre ens crida, cal estimar-la...I no importen els colors, ja que cadascú la veurà diferent, però sempre amiga!
ResponEliminaPetonets.
La terra sempre té colors bonics, siguin els que siguin i jo crec que deixant a part les destrosses dels homes, tots els paisatges són bells. Petonets.
EliminaFa pocs dies em mirava des d'un tren els camps llaurats i la tonalitat que agafen en aquesta època. Volia definir el color i no trobava res comparable.En aquesta aquarel·la hi ha un traç on l' encertes de ple aquest color.
ResponEliminaBon dia Carme
M'agrada molt això que em dius del color... No deixa de ser una casualitat, però és bonica...
EliminaBona tarda, A
Gràssis Carme, una preciosa visió d'uns instant màgic per a mi.
ResponEliminaMe la faig meva, si no et fa res.
Aferradetes i bon dia! ☺
Teva del tot... Em fa il·lusió que t'agradi la meva visió tan senzilla...
EliminaUna abraçada immensa i molt bona tarda! (I no sé posar els teus dibuixets, pero igualmentvt'envio el somriure i un beset)
M'afegeixo al comentaris anteriors sobre el poema.
ResponEliminaDe l'aquarel·la diria que és admirable el color, l'espontaneïtat del traç, i fins i tot el sortir-se de la ratlla, que il·lustra els versos finals dels "instants ben nets, de solitud a l'ànima"
Moltíssimes gràcies, Xavier!!!
EliminaM'agrada sortir-me de la ratlla amb els pinzells... Potser podria pintar sense ratlla però no en sé...
La fotografia en va captivar, el teu dibuix m'encanta :)
ResponEliminaMoltes gràcies, bruixeta!!!
EliminaPlacidesa en el traç que conforma el dibuix i també en els mots "senzills", que diuen exactament el que han de dir. Molta bellesa.
ResponEliminaUna abraçada!
Una abraçada, Galionar!!!
EliminaCarme els teus dibuixos em porten al cap la meva terra, on no tenim l'exuberància dels grans paisatges plens de vegetació i verd. Els teus pinzells capten meravellosament la senzillesa, la tendresa d'uns camps cuidats amb cura per uns humils pagesos, per aprofitant el poc aigua que cau obtenir una collita amb la qual somien durant tot el año.Así de agraïda és la terra.
ResponEliminauna abraçada
Els colors d'aquesta terra m'han enamorat. El meu dibuix és també molt senzill, però molt respectuós i admirador d'aquesta Terra on vivim.
EliminaUna abraçada.