.JPG)
El carrer és desert
i han fugit les ombres.
Miro el xiprer i els portals,
les porxades i la gerra
d'on brolla el verd intens.
Jo, com un objecte més
del carrer, quan és desert.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'agrada molt aquesta perspectiva en l'aquarel·la. M'agrada molt l'aquarel·la.
ResponEliminaAra tornant a casa, els carrers eren així de deserts i jo, també, un granet més.
Bon diumenge, Carme!
L'aquarel·la no m'agrada gaire, m'ha quedat molt plana i molt llisa... però celebro que comparteixis la sensació de sentir-te gairebé un objecte més del carrer, més que una espectadora... tot i que sempre som una mica de tot.
EliminaBona setmana, guapa!!!
L'aquarel·la il·lustra el desert de que parla el poema.
ResponEliminaLa teva presència al carrer el desmenteix.
:) és un comentari bonic, aquest. Poètic. Gràcies!
EliminaCarrer desert? A veure si va a ser que t'has llevat massa d'hora.
ResponElimina:) És una idea, potser sí!!! El carrer, ja estava posat, com molt bé pots veure... tant d'hora potse no era. ;)
Eliminael xiprer és l'arbre que dóna la benvinguda a moltes cases catalanes
ResponEliminaper deserts que estiguin els carrers, hi ha sempre implícit l'ull observador
;)
bon diumenge!
Gràcies, Mati, ben cert, si hi ha imatge, hi ha observador...
EliminaBona setmana, guapa!
"El carrer és desert i han fugit les ombres", és preciós, Carme.
ResponEliminaM'alegro que t'agradi, Loreto. En realitat és una metàfora... d'un moment vital.
EliminaPerò tens l'avantage de que pots triar on i com vols mirar el paisatge desert
ResponEliminaMolt bona, aquesta, Joan... i ningú em durà la contrària... ni m'organitzarà la meva mirada.
EliminaMai hi haurà res desert si tu t'ho mires...
ResponElimina:) aquest és un comentari molt dolç, estimada... gràcies!
EliminaSi no hi ha ombres és que no fa sol. El que equival a un carrer desert.
ResponEliminaNo fa sol, no fa ombra, no fa res, una quietud que pot arribar a desolar, però també pot ser que no.
EliminaDe vegades només som observació. Bona nit, Carme, i bona setmana ;-)
ResponEliminaGràcies, maijo, bona setmana, bonica!!!
EliminaHi ha moments que sembla que s'adormi l'aire.
ResponEliminaels carrers mai acaben d'estar deserts del tot, sempre hi ha un anima o altre que els observa
ResponElimina