dissabte, 22 de novembre de 2014

Carrer

 


El carrer és desert
i han fugit les ombres.
Miro el xiprer i els portals,
les porxades i la gerra
d'on brolla el verd  intens.
Jo, com un objecte més
del carrer, quan és  desert.



20 comentaris:

  1. M'agrada molt aquesta perspectiva en l'aquarel·la. M'agrada molt l'aquarel·la.
    Ara tornant a casa, els carrers eren així de deserts i jo, també, un granet més.
    Bon diumenge, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aquarel·la no m'agrada gaire, m'ha quedat molt plana i molt llisa... però celebro que comparteixis la sensació de sentir-te gairebé un objecte més del carrer, més que una espectadora... tot i que sempre som una mica de tot.

      Bona setmana, guapa!!!

      Elimina
  2. L'aquarel·la il·lustra el desert de que parla el poema.
    La teva presència al carrer el desmenteix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) és un comentari bonic, aquest. Poètic. Gràcies!

      Elimina
  3. Carrer desert? A veure si va a ser que t'has llevat massa d'hora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) És una idea, potser sí!!! El carrer, ja estava posat, com molt bé pots veure... tant d'hora potse no era. ;)

      Elimina
  4. el xiprer és l'arbre que dóna la benvinguda a moltes cases catalanes
    per deserts que estiguin els carrers, hi ha sempre implícit l'ull observador
    ;)
    bon diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Mati, ben cert, si hi ha imatge, hi ha observador...

      Bona setmana, guapa!

      Elimina
  5. "El carrer és desert i han fugit les ombres", és preciós, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradi, Loreto. En realitat és una metàfora... d'un moment vital.

      Elimina
  6. Però tens l'avantage de que pots triar on i com vols mirar el paisatge desert

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona, aquesta, Joan... i ningú em durà la contrària... ni m'organitzarà la meva mirada.

      Elimina
  7. Mai hi haurà res desert si tu t'ho mires...

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) aquest és un comentari molt dolç, estimada... gràcies!

      Elimina
  8. Si no hi ha ombres és que no fa sol. El que equival a un carrer desert.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No fa sol, no fa ombra, no fa res, una quietud que pot arribar a desolar, però també pot ser que no.

      Elimina
  9. De vegades només som observació. Bona nit, Carme, i bona setmana ;-)

    ResponElimina
  10. Hi ha moments que sembla que s'adormi l'aire.

    ResponElimina
  11. els carrers mai acaben d'estar deserts del tot, sempre hi ha un anima o altre que els observa

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari