Vora l'abisme,
toca'l, no és cap haiku
el mot que ens manca.
..................................................Jordi Dorca
Si ens manca un mot.
I la mà on escriure'l.
I la mà on escriure'l.
L'abisme crida
............................................Carme Rosanas
Un mot s'escapa
i no es perd a l'abisme.
L'eco el retorna.
................................................Xavier Pujol
quin mot ens manca
si en el buit s'escriuen
paraules de fe
...............................................Matilde Nuri
Un mot s'escapa
ResponEliminai no es perd a l'abisme.
L'eco el retorna.
Això de l'eco m'arriba molt!
EliminaHi ha ecos que són molt fidels i no deixen escapar cap mot... és una sort trobar-los
EliminaJa ho havia llegit a cal Jordi però l'aquarel·la m'encanta.
ResponEliminaGràcies, Noves Flors...
Eliminaquin mot ens manca
ResponEliminasi en el buit s'escriuen
paraules de fe
.
La fe, a vegades, és durament posada a prova... ;)
Eliminaun gran abisme: omple!
ResponEliminagràcies, Carme!
Gràcies a tu, Jordi, per la inspiració!!!
EliminaMolt bé, Carme!
ResponEliminaGràcies, Sílvia!!!!
EliminaAquesta persona que està a l'abisme segur que no té feina. Segur que ni tan sols pot imaginar que un dia arribi en que tingui feina...
ResponEliminaPodria ser que fos així, Assumpta, tristament així...
EliminaL'abisme ens crida.
ResponEliminaAl fons els mots desitgen,
sentiments tendres.
Petonets.
Tots, com els mots, desitgem sentiments tendres...
Eliminapreciós!
ResponEliminaGràcies!!!
EliminaAqts poemes conjunts sempre us queden genials!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies!
Elimina