 |
| De la pel·lícula The Wall, Gerald Scarfe, 1982 - Relats Conjunts |
no vull desfilar
vora l'exèrcit de martells.
Ni viure entre la por
i les amenaces.
M'allunyo,
vaig on el cel sigui blau o gris.
Vull que es pugui mirar lluny.
Horitzons nets
que ningú ens marqui el pas.
més lluny, hem d'anar més lluny
ResponElimina...i no aturar-nos!
Més lluny de l'avui, que ara ens empresona...
EliminaMarxem, paraula que actualment fem servir molt i no ens cansarem de repetir fins aconseguir-ho
ResponEliminaPer dir-ne una altra que també vam fer servir durant un temps: Salpem!
EliminaEm quedo una estona per llegir-te...i després toco el 2.
ResponEliminaEspera'm que vinc!!!
EliminaAixò mateix, ben lluny aquest exèrcit de capquadrats, aquí no el volem per res!
ResponEliminaBen lluny!
EliminaCom més lluny, millor...
ResponEliminaQuin descans... allunyar-se`n
EliminaMolt lluny, em d'anar molt lluny...
ResponEliminaHem d'anar més lluny
Eliminadels arbres caiguts...
M'allunyo amb tu, Carme.
ResponEliminaAu, doncs, anem, Sílvia... fem camí!
EliminaSimbolisme cristal·lí, encara que l'horitzó pugui acabar sent gris, com diu el vers. Almenys serà l'horitzó que fabricarà el nostre pas!
ResponEliminaQuan he dit cristal·lí em referia a transparent, però també pot valer per a l'allunyament en si en el sentit de fràgil. Fràgils som, però durs en la nostra voluntat de persistir. I nomé es pot persistir caminant.
No serà fàcil, i d'aquí ve el meu gris, però com tu molt bé dius, només es pot persistir, caminant.
EliminaEstem llegint la biografia del Dr. Broggi... i he imaginat moltes coses llegint això de "viure amb la por d'amenaces"...
ResponEliminaAllunyem-nos de tot això...
Allunyem-nos... sí!!!
EliminaJo també vull està ben lluny dels martells, no em donen bones vibracions...
ResponEliminaPetonets.
Colpegen sempre els martells, tard o d'hora, estan fets per això...
Eliminapetonets