dissabte, 1 de novembre de 2014

Relats conjunts - Joana d'Arc

Aquesta noia  no va per bon camí,  
pensava  l'Antoine,  el seu veí.
Mireu-la quina expressió que té
perquè em miri a mi,  jo ja no sé què fer.

Diu que Déu li parla cada dia
i també Santa Margarida d'Antioquia.
Jo que me l'enduria  al bosc amb  mi
i de fulles tendres li faria un bon coixí.

Potser si li dic que l'altra Santa,
Margarida, que diu que també li canta
a cau d'orella la seva gran missió
l'espera allà,  li podré fer  un petó.

Vine, Joana,  a la clariana de l'alzinar
jo mateix  t'hi puc  acompanyar.
Escoltarem junts allò que s'ha de fer
i si cal anar a la guerra, jo també vindré.

La Joana l'escoltava  i ell somreia
i ella s'aprenia tot el que  li deia.
Damunt del jaç molsut, al bosc del cor,
sense sentir cap veu, va  pressentir l'amor.

Jules Bastien-Lepage, 1879, Joan Of Arc

24 comentaris:

  1. Sembla que, al final, l'Antoine es va sortir amb la seva. :-D

    Molt xulo el poema!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan ens podem inventar les històries... Perquè no fer que siguin dolces. L'Antoine es va sortir amb la seva!!!

      Elimina
  2. bravo! en vers, amb bon humor....una Joana ben diferent !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree!!! Una Joana que es deixa convèncer... No devia ser fàcil, no!!!

      Elimina
  3. Bon gir a la història, si s'hagués quedat més a l'alzinar potser hagués estat carbonera i no heroïna a la foguera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser el carbó i l'Antoine li haguessin salvat la vida...

      Elimina
  4. Segur que ja no sent més veu que la de l'Antoine. L'amor molt bonic mentre dura!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit molt bé... No puc afegir-hi res més. Gràcies Glòria.

      Elimina
  5. Però a la foguera no la va acompanyar, ai, ai, va deixar que es socarrimés sola...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, que en la meva història, no hi ha cap foguera, eh???

      Elimina
  6. aquestes si que són bones veus, ,per escoltar-les una i mil vegades

    ResponElimina
  7. Sortiria una cançó medieval,
    si la musiqués en Jordi Savall.

    ResponElimina
  8. Divertit aquest poema, que espavilat l'Antoine, i a més al final se surt amb la seva!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :D l'Antoine fa el que pot, per ell i per ella...

      Elimina
  9. Un veí ben espavilat que a la Joana li ha agradat ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si bé abans no el veia
      Desprès va pensar que li esqueia

      Elimina
  10. ¿És un poema anònim? Últimament els blogs es tornen un envitricoll.

    ResponElimina
  11. És un poema meu, Olga, com tots els del meu blog.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari