Relats conjunts - Joana d'Arc

Aquesta noia  no va per bon camí,  
pensava  l'Antoine,  el seu veí.
Mireu-la quina expressió que té
perquè em miri a mi,  jo ja no sé què fer.

Diu que Déu li parla cada dia
i també Santa Margarida d'Antioquia.
Jo que me l'enduria  al bosc amb  mi
i de fulles tendres li faria un bon coixí.

Potser si li dic que l'altra Santa,
Margarida, que diu que també li canta
a cau d'orella la seva gran missió
l'espera allà,  li podré fer  un petó.

Vine, Joana,  a la clariana de l'alzinar
jo mateix  t'hi puc  acompanyar.
Escoltarem junts allò que s'ha de fer
i si cal anar a la guerra, jo també vindré.

La Joana l'escoltava  i ell somreia
i ella s'aprenia tot el que  li deia.
Damunt del jaç molsut, al bosc del cor,
sense sentir cap veu, va  pressentir l'amor.

Jules Bastien-Lepage, 1879, Joan Of Arc