dimarts, 18 de novembre de 2014

Porta a Montiró




Com l'heura, vaig arrelar a la teva porta.
Com l'heura em vaig fer color de foc.
Com l'heura, vaig perdre les fulles.

Despullada en el fred,  ben nua
guardo tot just  un fil de vida.

23 comentaris:

  1. Creixen de nou i canvien de color en un camí d'espiral que tanmateix ens permet avançar, de vegades tristos, de vegades vitals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens permet avançar i ja és molt... sigui com sigui l'estat d'ànim sempre serà transitori...

      Elimina
  2. Però a l'heura no li cauen les fulles a la tardor, no? Una de tant en tant no fa perdre la subjecció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Habitualment no, però en veure aquesta heura que les tenia envermellides, em va semblar com si haguessin de caure. Com si fos aquella altra enfiladissa, la vinya verge que es fa vermella, preciosa i després perd la fulla. No ho era pas, era heura de la de veritat.

      Elimina
  3. sempre m'agrada veure com els teus dibuixos prenen "vida"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això va com va... a vegades la prenen i a vegades la perden, que he esguerrat molts dibuixos intentant pintar... ;)

      Elimina
  4. L'heura té fulles sempre, però això sí, les va renovant, però tot l'any la podem veure ben ufaosa aferrada a les parets, tot i que potser el color varia una mica...
    M'agraden aquests colors tan suaus!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. questa heura tenia les fulles vermelles, algunes, no pas totes... em va semblar que era per la tardor i que podien caure. Potser no, és cert.

      Suaus, perquè són de llapis de colors... sense mullar.

      Una abraçada.

      Elimina
  5. aquesta heura sembla que té moltes ganes de ser planta d'interior.

    ResponElimina
  6. És que l'heura creix amb força malgrat les adversitats :)

    ResponElimina

  7. Quina preciositat aquesta porta... Endevino un traç ferm, sense dubtes, directe... perquè tu tens un tresor: no tens por, veus quelcom que t'agrada i et llences a dibuixar-ho i això és una gran part del magnífic resultat.
    Els dibuixos fets amb por no són bonics. En el teu dibuix no s'endevinen dubtes, ho fas com surt i, per tant, surt bé, molt bé :-)

    Si a això afegim un bon gust natural per triar els colors, doncs el resultat és sempre magnífic...

    Però sí, la base, els fonaments, és el bon dibuix que fas. Ets molt bona dibuixant, CARME! ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tinc por, és cert... no m'hi jugo gran cosa... només que quedi bé o malament. I això no és res. Si no hi ha sort sempre el puc estripar, n'estripo pocs, però algun sí, eh?

      Elimina
  8. Bonic, si és una companyia desitjada. Si no, fa una mica de por :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, Loreto. A vegades em passa, que em deixo portar per la metàfora que em dóna la imatge... i me n'adoni o no, té alguna escletxa que l'espatlla.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari