 |
| Juga a fer el teu poema visual dins Antaviana |
Teclejaré, la llibreta.
Cal·ligrafiaré la pantalla, si cal...
Que res no m'atura els mots
quan vénen i truquen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Que els mots ens trobin a casa quan truquin :)
ResponEliminaAixò, que ens trobin preparats per rebre'ls!!!
EliminaPoca broma, que ara una marca de fabricants de telèfons mòbils venen com la gran innovació que ara podràs tornar a escriure a mà sobre la pantalla del dispositiu, amb un llapis òptic d'aquells. Aquesta foto ja no és tan estranya. Ah, i que quan truquen els mots, que siguem allà per donar-los forma.
ResponEliminaTrobo que la pantalla del mòbil és massa petita per a la meva lletra... però no se sap mai, potser m'hi acostumaré i tot.
Elimina"Què volen aquestes lletres,
ResponEliminaque truquen a la pantalla?"
Ha, ha, ha... ja veig que estàs en plena forma!!!
EliminaDeixa-les, passar, Xavier.
EliminaAquestes sí!
En plena forma.
Un bloc convertit en blog :-)
ResponElimina:) tu també estàs en forma, eh, Mc? Gràcies!
EliminaHa,ha,ha, molt bons, els dos comentaris anteriors. Quan els molts truquen els hem de deixar passar, com siga.
ResponEliminaI tant que sí. Els mots ens salven tantes vegades!!!
EliminaDe vegades, però,els mots són una colla d'impertinents. Venen al cap quan ets al llit, mig adormit, i formen estructures quasi perfectes que, quan t'aixeques per escriure-les, es van fonent en la boira de les neurones i acabes posant al paper una mena de cosa que no és allò. Per a quan el traslocator dels pensaments directament a un paper? Eh? Per a quan, senyors científics? No, si és que...
ResponEliminaEi! Tens raó que a vegades passa... A veure, científics!!! ;)
Eliminahe he;
ResponEliminaquin ambientàs!
aquí tots ens anem posant en forma;
impossible no posar-s'hi
No hi ha com tenir bona companyia... ;) i segur que tots ens anem posant en forma...
Eliminaquan brolla la inspiració podem escriure fins i tot al terra
ResponElimina:) qualsevol lloc és bo!!
EliminaQuan els mots truquen se'ls hi ha d'obrir la porta de bat a bat, deixar-los entrar i fer-los acomodar.
ResponEliminaSí, que la seva companyia sempre és positiva
EliminaQuan els mots truquen , cal obrir la porta o la llibreta i plasmar-los, perquè ens facin companyia...
ResponEliminaFa dies que no comento , perquè se'm va espatllar l'ordinador, ara em posaré al dia...
Petonets.
No pateixis, M Roser, ben tornada, doncs!
Elimina