dissabte, 29 de novembre de 2014

Arbres

D'una foto de Josep Miró  del Blog Empordà to take away
Tan difuminat ens ha quedat aquell acolliment per on sempre ens movíem,
que, ara, només veig el darrer mot, com si fos un arbre a la vora del camí.

36 comentaris:

  1. No és que només veia l'últim mot del conte, sinó que era l'únic de què se'n recordava.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria ser molt bé, n'hi ha que tenen molt mala memòria...

      Elimina
  2. La imatge s'ha obert lentament... començant per dalt i, al principi, pensava que era una fotografia, com un contrallum... després he vist que era una pintura :-))
    L'efecte de fulletes i/o branquetes a dalt de tot és espectacular!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradi, és retolador negre sobre l'aquarel·la del fons. Gràcies!!! :-)

      Elimina
  3. el dibuix preciós potser de vegades el bosc de la narració no ens deixa entreveure cada mot

    ResponElimina
  4. L'abstracció del que és difuminat, la figuració de l'arbre, l'únic que ens resta de l'empatia perduda.

    ResponElimina
  5. Un arbre que ja no deixa veure el bosc, tot i tenir a la vora del camí.

    ResponElimina

  6. Com arbres que creixen al marge del camí, els mots s'erigeixen com a recer de la veritat.

    Abraçades, des de El Far!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una frase ben esperançadora la teva, Jordi!

      Abraçades, des del bosc i des del camí.

      Elimina
  7. Però al fons hi ha el bosc, o el que ens queda.

    ResponElimina
  8. Com més camí anem fent, més llunyà ens queda el paisatge que tenim al darrere... Però al davant sempre n'hi haurà algun de més nítid, més proper, més lluminós. Per al record, potser n'hi ha prou amb un mot, amb un arbre prop del camí... És impressionant el teu dibuix, Carme; m'agrada moltíssim.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha paisatges nous per admirar, per seguir, per buscar.

      Moltes gràcies, Montse, em fa feliç que t'agradi el dibuix.

      Una abraçada.

      Elimina
  9. És allò que els arbres no ens deixen veure el bosc...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com he dit abans, a vegades és que no queda bosc... petonassos.

      Elimina
  10. el darrer mot
    o l'energia que els arbres transmeten amb una abraçada!
    ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'energia dels arbres és espectacular, només mirar-los ja me'n donen. Els abraçaré, però m'esperaré a abraçar-los un altre dia... que avui estan molt mullats... ;) Gràcies, Mati.

      Elimina
  11. Fantàstics els contrasts de la pintura. Els colors suaus i difuminats passen horitzontalment rere l'esguard dur i vertical dels troncs.
    El poema ho acaba d'explicar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier. Sobretot per entendre que el poema ho acabi d'explicar... :)

      Elimina
  12. El mot darrer té molta força. Pot capgirar tot el que hem escrit abans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot tenir-la, Glòria, és cert. Per bé o per mal.

      Elimina
  13. I el mot, com l'arbre, pot esdevenir esperança, recer o lluita.

    Bon diumenge Carmeta (ara t'he recuperat que amb el meu canvi t'havia perdur)

    ResponElimina
  14. a vegades es encara més trista la pèrdua quan el record és tan bell, perquè només pot ser bell el record abstret d'aquests colors..

    ResponElimina
  15. sinó queda bosc en plantarem un altre i un altre i tants con calgui

    ResponElimina
    Respostes
    1. Provarem de plantar a les millors terres que trobarem...

      Elimina
  16. si almenys recordem un mot positiu, res estarà del tot perdut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De mots positius n'hi podria haver més d'un, no? Un és tan poquet! ;)

      Elimina
  17. Molt bonics aquests dibuixos!! genial!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari